Rajoy activa el Parlament i accelera les decisions sobre la investidura

La posada en marxa de la legislatura catalana ja té data. Serà el pròxim 17 de gener quan es constituirà el Parlament. I quan, per tant, s’hagi d’elegir els integrants de la nova Mesa de la institució i qui la presideix, la primera decisió conflictiva en una Cambra on, a priori, els independentistes tenen la majoria, però també una complicadíssima situació, ja que diversos dels seus potencials diputats estan empresonats o fugits. La data ha sigut proposada pel Govern central, que segueix portant les regnes de Catalunya amb l’article 155 de la Constitució i va ser comunicada per la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, als diferents grups. En el cas dels independentistes, a Marta Rovira i Joan Tardà per part d’ERC i Carles Campuzano per JxCAT. A la CUP se la va deixar fora.

Segons l’Executiu central, cap interlocutor es va oposar a la proposta que va arribar des de Madrid. Això malgrat que suposa no esgotar el marge existent –hi havia fins al 23 de gener per posar en marxa la Cambra– i forçar l’independentisme a accelerar els pactes o la fractura interna: la decisió sobre si formalitza la candidatura de Carles Puigdemont, ara a Brussel·les i amb perill de ser detingut si trepitja territori espanyol, o es busquen alternatives haurà de ser imminent una vegada constituït el Parlament. «El normal és que en el termini de 10 dies es produeixi la sessió d’investidura si hi ha candidat», va avisar ahir Rajoy des de la Moncloa.

Pendents del Suprem

A més, fonts governamentals subratllen que si realment estan pensant a intentar forçar el reglament perquè Puigdemont pugui ser investit telemàticament, «com més aviat millor», ja que per a això necessitarien una majoria de diputats. Es dona la circumstància que actualment n’hi ha tres a la presó (Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez) i cinc a Bèlgica per evitar els tribunals espanyols. D’entrada, els tres que estan empresonats –Junqueras compareixerà de nou davant el jutge el 4 de gener perquè es revisi la seva situació– hauran de demanar permís al Tribunal Suprem per poder assistir a qualsevol ple parlamentari. Si no obtinguessin llum verda judicial, l’opció que els quedaria als seus partits és ordenar que corri la llista i buscar-los substituts.

Balanç i oposició

Durant la seva compareixença davant els periodistes, Rajoy va incidir en el fet que, siguin els que siguin els integrants del pròxim Govern català, hauran d’assenyalar les seves prioritats «dins de la llei». Després de descartar per «absurd» que hi pugui haver una investidura telemàtica i desitjar que «com més aviat millor» es normalitzi la situació a Catalunya, va posar un avís sobre la taula: no acceptarà més «xantatges» o intents d’«unilateralitat».

Notícies relacionades

Directe | Balanç polític de l'any després del desafiament independentista, el 155 i el 21-D

Rivera avisa: "Estem davant el final de cicle del bipartidisme"

En el tradicional balanç de l’any legislatiu, Rajoy va repassar les novetats d’un 2017 «molt complicat» en l’àmbit econòmic, polític i social, però va dir que tenia raons per ser «moderadament optimista» en el pròxim exercici, malgrat que la crisi catalana segueix a l’horitzó. El president va insistir que el seu Gabinet, que no té intenció de remodelar tot i que hi hagi veus al PP que ho reclamin després del fiasco electoral del 21-D, compta amb plans legislatius ambiciosos, incloent-hi nous pressupostos si l’oposició li dona suport. Això sí, va obviar mencionar la corrupció com un dels assumptes rellevants del 2017 i, a preguntes de la premsa, es va limitar a dir que recolzarà qualsevol mesura que en aquest sentit plantegin altres.

Els principals partits de l’oposició ni tan sols van esperar a escoltar Rajoy per fer el seu propi balanç. Dels líders, només Albert Rivera va voler comparèixer. Tant Pedro Sánchez com Pablo Iglesias van delegar en els seus subalterns, una coincidència que també es va plasmar en part dels arguments del PSOE i Podem. Socialistes i morats van atacar el president pel flanc social, la crisi territorial i la corrupció, mentre que Rivera es va presentar com l’artífex d’un presumpte «gir» per part del PP en les seves polítiques econòmiques, fins al punt d’assegurar que s’havia acabat «amb les retallades».