El PPC s'enfonsa i registra el pitjor resultat de la seva història

Els mals presagis es van complir. El PPC no va reflotar el naufragi que li auguraven les enquestes i fins i tot va aconseguir uns resultats més nefastos dels que pronosticaven els sondejos més fatídics. Si els conservadors van plantejar les eleccions com un plebiscit al 155, el declivi d’11 a 3 escons amb el 4,24% de vots (165.400 menys que el 2015) va evidenciar la reprovació dels catalans.

Els conservadors, que van aconseguir els pitjors resultats de la seva història, hauran de compartir grup mixt amb els anticapitalistes, una cosa que els fereix. El candidat, Xavier García Albiol, va dir a mitja campanya que quedar per darrere de la CUP seria un «autèntic descrèdit» a les maniobres del Govern espanyol per frenar el procés. Però l’ocàs del seu partit no el va amagar ningú. La plana major del PPC, acompanyada per la ministra Dolors Montserrat, es va presentar davant les càmeres amb cares d’abatiment.

«NO N’ESTEM ORGULLOSOS»

Notícies relacionades

ERC reconeix avenços amb el PSC en finançament i Rodalies, però demana concrecions: «El temps corre»

La Fiscalia Superior de Catalunya s’oposa a l’indult de Laura Borràs

Albiol va ser breu i clar. «Ha sigut un resultat molt dolent del qual no ens podem sentir ni de bon tros orgullosos», va dir, per assenyalar que les urnes dibuixen un desenllaç «dolent» per al PP «però sobretot per al futur de Catalunya». El candidat va assegurar que no se sentia «satisfet» per la pèrdua d’escons independentistes i va avisar els taronges que la seva alegria «els duraria cinc minuts» perquè «estaran a l’oposició durant alguns mesos». A més, va lamentar que els constitucionalistes no haguessin pogut sumar per forjar una alternativa als independentistes.

Albiol va vindicar que el PP «s’ha partit la cara pels catalans que se senten espanyols», i va llançar un avís a navegants: «Els catalans poden tenir absoluta confiança que tenen un Govern d’Espanya que vetllarà perquè a Catalunya es respecti la llibertat, la dignitat i la democràcia». També va deixar a l’aire possibles canvis al partit –que va passar de segona a penúltima força a Badalona, on va ser alcalde– i no va descartar dimitir.