Les incògnites de la investidura

Un Carles Puigdemont triomfant va exigir des de Brussel·les a l’Executiu de Mariano Rajoy dijous a la nit, després de conèixer-se els resultats definitius de les eleccions, la restitució del «Govern legítim» i l’excarceració dels dirigents sobiranistes que segueixen a la presó. Ahir no va aclarir si pensa tornar a Catalunya. Si no ho fa, el president de la Generalitat cessat no podria tornar a ser investit.

Altres diputats electes es troben en la seva mateixa situació, ja que els quatre exconsellers que se’n van anar amb ell a Bèlgica anaven també a les llistes del 21-D: Lluís Puig i Clara Ponsatí, també per Junts per Catalunya, i Toni Comín i Meritxell Serret, per ERC.

Les ordres de recerca i captura dictades per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela segueixen vigents, i per això, així que trepitgessin Espanya, probablement tots ells serien detinguts. El paper de JxCat, liderant el bloc independentista, que suma majoria absoluta després del 21-D obre diversos interrogants, donades les circumstàncies, de cara a la investidura.

1.¿Puigdemont ha de recollir l’acta?

No necessàriament. El cap de llista de JxCat pot delegar aquesta funció en un apoderat de la seva candidatura. Prèviament, un representant, elegit per actuar en nom de les forces polítiques que han concorregut a les eleccions, pot dirigir-se a la junta electoral provincial per recollir la credencial d’electe que després s’ha de portar al Parlament. El diputat ha de presentar per escrit, a més, una declaració d’activitats i béns i prometre o jurar respecte a la Constitució i a l’Estatut de Catalunya.

2. ¿L’expresident pot ser investit?

Obligatòriament hauria de ser present a la sessió, presentar el seu programa en el transcurs del debat d’investidura i sotmetre’s a la votació. Puigdemont hauria de tornar, doncs, a Espanya i, així que travessés la frontera, és molt probable que fos detingut. El fet que no es presentés a declarar a l’Audiència Nacional i se n’anés a Bèlgica possiblement el perjudicaria pel que fa a la decisió judicial de deixar-lo o no en llibertat provisional. Ni els diputats electes que són a Brussel·les amb l’expresident de la Generalitat, ni els dirigents independentistes empresonats –l’exvicepresident Oriol Junqueras, l’exconseller Joaquim Forn i Jordi Sànchez, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)– podrien votar si no són presents a l’hemicicle. El vot només pot ser delegat en un altre parlamentari, en principi, en els casos de baixa per maternitat o paternitat o d’hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada.

3. ¿Els empresonats poden anar al debat?

La llei penitenciària preveu permisos per a les persones en presó preventiva en certs casos, entre els quals s’inclouen «importants i comprovats motius». No és clar si inclouria l’assistència a un ple d’investidura. Per anar als plens necessiten també l’autorització preceptiva del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Junqueras, de totes maneres, està citat el 4 de gener pel jutge Llarena per revisar la seva presó preventiva, i Forn i Sànchez, el dia 11.

4. ¿Hi ha algun precedent?

Sí. Juan Carlos Yoldi, pres d’ETA i candidat a lehendakari per Herri Batasuna. L’Audiència de Pamplona el va autoritzar, el mes de febrer del 1987, en contra del criteri de la fiscalia, a sortir de presó per anar a la sessió d’investidura. Els magistrats van argumentar que no es podia privar un ciutadà en presó preventiva de la possibilitat de presentar-se a president autonòmic, ja que, a més a més dels seus drets polítics, s’estarien lesionant els dels seus electors. El que mai ha passat és que un parlament voti com a president un candidat que és a la presó.

Notícies relacionades

Puigdemont demana cita a Rajoy per a una negociació sense condicions

Puigdemont: "La república catalana ha guanyat la monarquia del 155"

5.¿Podrien perdre l’acta de diputats? 

Un dels motius pels quals un parlamentari pot perdre el seu escó és que, una vegada jutjat, el tribunal acabi dictant una condemna ferma d’inhabilitació.