CAMÍ DE LES URNES

Rajoy, en mans del 21-D

Els nous Pressupostos, el finançament i diverses lleis rellevants depenen del veredicte de les urnes catalanes

Els populars miren d'evitar contra rellotge que sigui Rivera qui capitalitzi l'aplicació de l'article 155

zentauroepp41305092 spanish prime minister mariano rajoy is seen during a visit 171216185502

zentauroepp41305092 spanish prime minister mariano rajoy is seen during a visit 171216185502 / ALBERT GEA

4
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +

Es poden comptar per desenes els dirigents populars i socialistes que en les setmanes prèvies a la posada en marxa del 155 de la Constitució advertien, amb més o menys publicitat, que Albert Rivera havia començat sense miraments i abans que es convoquessin oficialment les eleccions a Catalunya una campanya electoral. Justificaven així les seves fèrries posicions respecte al desplegament d'aquest precepte constitucional en els dies d'octubre en què es negociaven els detalls entre Mariano RajoyPedro Sánchez i el mateix Rivera.

La direcció del partit taronja parlava d'ideari i rebutjava l'electoralisme, si bé admetia en privat que els seus sondejos evidenciaven com la seva estratègia anava guanyant suports no tan sols en territori català --a costa fonamentalment del PP i d'una abstenció que sembla despertar de la seva letargia després de la pseudoproclamació d'independència--, sinó en un bon grapat de províncies espanyoles.

S'acosta ja el 21-D, aquella data marcada al calendari dels catalans per un Rajoy que es va atrevir a desenfundar el temut 155, però que veu com la demoscòpia conclou que són els seus socis, de Ciutadans, els que treuen més rèdit d'aquest assumpte entre aquells que demanaven mà dura davant l'independentisme. I que segons el que està recollit en enquestes com el CIS o les de EL PERIÓDICO, no són pocs.

Avisos del CIS i el GESOP

El Centre d'Investigacions Sociològiques augurava fa una setmana més de 30 escons per a Inés Arrimadas, que segons les tripes de l'enquesta es nodriria fonamentalment d'una notable pèrdua de vots de Xavier García Albiol, que baixaria fins als set diputats. Segons l'últim sondeig de GESOP per a aquest diari, els de Rivera es mourien actualment en la forquilla de 27-28 butaques al Parlament, mentre que els populars haurien de conformar-se amb sis o set diputats.

El panorama en el sector de l'electorat conservador, encara que de moment pugui considerar-se realitat virtual, preocupa la Moncloa i a la seu del madrileny carrer de Génova. I explica que el president i la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, multipliquin la seva presència últimament en compareixences i actes de campanya per reclamar els drets d'autor sobre el 155 contra rellotge, sense que es descartin a més alguns anuncis imminents que puguin afectar Catalunya en terrenys com el turístic.

"És evident que el primer és frenar l'independentisme. En això estem tots. Però si a Catalunya Rivera ens fa un 30-6, nosaltres tindrem sobre la taula un gran problema a mitjà termini", subratlla un veterà polític popular, molt pròxim a Rajoy. D'aquí ve que aquest dissabte, de campanya per Girona, Santamaría hagi asseverat que és "Rajoy i el PP" els que "es mereixen els vots per seguir liquidant l'independentisme". I lluny dels seus habituals formalismes, s'ha vantat que, gràcies al seu Govern, "ERC i Junts per Catalunya no tinguin líders perquè estan escapçats".

La legislació que espera

Òbviament, hi ha dirigents del PP que ja col·loquen el focus en el que està per venir a mitjà termini i en el rellevant graner de vots que és Catalunya per a unes futures eleccions generals que, en principi, han d'arribar el 2020. L'última que Rajoy va descartar un avançament va ser dilluns passat, donant per fet amb optimisme que ben aviat hi haurà nous Pressupostos Generals de l'Estat per al pròxim exercici --la negociació dels quals acumula mesos de retard-- una vegada passin les eleccions catalanes.

Això, perquè el PNB ha anat estovant el seu "no" inicial a aprovar altres comptes de l'Executiu popular fins a confirmar que hi haurà negociacions "formals" amb el ministre Cristóbal Montoro tan bon punt el 155 sigui història. ¿Quan passarà això? Alguns càrrecs conservadors i nombrosos diputats socialistes desitgen que el 22 de desembre, amb el cant dels nens de Sant Ildefons i la ressaca electoral, arribi una decisió en ferm i una possible data per a la seva retirada.

Però a la Moncloa ningú arrisca col·locant una creu en l'almanac. Fonts governamentals assenyalen que tot dependrà de com de senzill o de complicat resulti ungir un president o presidenta a Catalunya, tasca que si s'atén els números de les enquestes pot portar el seu temps: hi ha fins a quatre candidats amb possibilitats per a una investidura, sense que es descarti per tant que hi pugui haver diversos intents.

Loteria electoral

Notícies relacionades

Del que passi en aquesta jornada electoral prevista per a un pròxim dijous de desembre depèn també la reforma del finançament autonòmic, segons ha advertit el mateix ministre Montoro. Va dir el titular d'Hisenda en els fastos pel Dia de la Constitució que no convocarà un Consell de Política Fiscal i Financera(CPFF) fins que no hi hagi un relleu a la Generalitat, contestant així els presidents autonòmics que, dins i fora de les seves pròpies files polítiques, insten a abordar aquest debat.

Així mateix, el futur de les propostes que es puguin fer en el marc de la subcomissió per a la reforma de la Carta Magna, o de les lleis orgàniques que, com ja sap el PP, els socialistes pensen portar al Congrés l'any que ve per buscar un millor encaix a Catalunya --com la recuperació de part dels articles de l'Estatut perduts després de la sentència del Tribunal Constitucional-- semblen lligats al resultat d'un 21-D cridat a repartir sort, que no vol dir premis, per a tots.