Pedro Sánchez lamenta que Colau estigui al "costat equivocat" després de mesos d'equilibri

En la primera de les seves mitja dotzena de visites a Catalunya previstes en el pròxim mes, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va carregar ahir contra l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, després de la ruptura del pacte de govern municipal amb el PSC.Va ser en la clausura de la reunió del Consell de la Internacional Socialista, en la qual el líder socialista va deplorar que Colau s’hagi decantat «del costat equivocat» (s’entén que l’independentista) després de mesos d’equilibris, a la vegada que qüestionava les esquerres que se «subordinen» a un independentisme que té en la seva base l’argumentació de la «insolidaritat territorial».

Segons Sánchez, l’esquerra propugna la «igualtat radical en els homes i les dones» i la conquista de drets socials davant els que provoquen l’exclusió en detriment de la diversitat. No hi ha cap «causa d’esquerres», va concloure, en la causa del secessionisme. «Les vies unilaterals porten pobresa, aïllament i ruptura social», va reblar.

El líder del PSOE va carregar també contra «l’enorme ceguesa» de «les dretes» en els últims anys davant el desafiament independentista. Les seves crítiques es van endurir en especial contra el president del Govern, Mariano Rajoy, per portar a terme una política que enfronta territoris i per governar «sense escoltar» la ciutadania catalana «ni comptar-hi». «Els que no comprenguin la diversitat difícilment podran governar», va concloure.

I després del 21-D...

Amb Sánchez es trobava el candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta, que en un matí frenètic (amb tres actes) va fer aribar uns missatges sincronitzats amb els del líder del PSOE, al descartar tota possible aliança amb els independentistes després de les eleccions. Durant una conferència en la 22a Trobada d’Economia de s’Agaró, Iceta va assenyalar com a «causants del descrèdit» Carles Puigdemont i Oriol Jun-queras, i va reclamar que «no tornin a a governar» per evitar que tornin a portar Catalunya «al desastre».

Amb aquest objectiu, el primer secretari del PSC va apel·lar als votants que busquen «ordre i progrés» i va reconèixer que per al seu projecte requerirà, sense parlar de possibles pactes postelectorals, «vots i abstencions». Buscant ser el referent centrista i moderat per pescar en el calador que donava vots a l’antiga CiU, va demanar un «canvi de rumb cap a l’estabilitat, el sentit comú i la prosperitat». Al seu entendre, «s’ha de recuperar aquell catalanisme pragmàtic que va fer gran Catalunya» i «abandonar la recerca permanent d’excuses i adversaris».

"Viatge a la reconciliació"

I parlant de canvis, Iceta va proposar canviar el viatge a Ítaca dels independentistes per un «viatge a la reconciliació entre els mateixos catalans i amb la resta d’Espanya i Europa i el món econòmic». «Vull ser president per superar la divisió entre els catalans», va resumir el presidenciable socialista, per a qui, a més a més del combat de la desigualtat, una de les prioritats ha de ser «superar la fractura social que s’ha obert en la societat catalana». «El que ens està passant és, abans que res, un problema entre catalans, amb una societat dividida, una economia debilitada, una imatge deteriorada i les institucions intervingudes».

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

En aquest esperit de reconciliació al qual tant al·ludeixen els socialistes aquests dies s’emmarca el seu acord amb Units per Avançar, la plataforma hereva d’Unió que lidera Ramon Espadaler. En un acte conjunt a Barcelona, Iceta va defensar que aquest pacte, que pot semblar contranatura, és un altre exemple d’aquell «canvi de rumb de 180 graus» que persegueix una vegada que s’ha produït la «col·lisió».

Davant un auditori amb uns 200 militants que van rebre Iceta amb un càlid aplaudiment, i entre crits de «president», Espadaler va exalçar el «tarannà» del candidat del PSC i va insistir en la necessitat de «recuperar la serenitat» i de «construir ponts i no pas trinxeres», amb l’aliança entre socialdemòcrates i democristians a tall d’exemple.