SONDEIG PREELECTORAL DEL GESOP

Enquesta eleccions Catalunya: Puigdemont escurça distàncies amb Junqueras a un mes del 21-D

L'independentisme s'estanca i mantindria una ajustada majoria en escons

El PSC es dispara i pugna per la segona plaça amb Ciutadans i Junts per Catalunya

Enquesta eleccions Catalunya GESOP novembre 2017

Enquesta eleccions Catalunya GESOP novembre 2017
sondeig-gesop

/

4
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Es nota que el hàmster del procés està convalescent. Si fins a la tornada de les vacances d'estiu un mes de relat independentista semblava un disc ratllat, els esdeveniments dels últims 30 dies han provocat més convulsions en el petit rosegador que en tot el lustre precedent. Fa un mes encara no se sabia que els catalans votarien quatre dies abans de Nadal per ordre de Mariano Rajoy; ni que el Govern català acabaria deposat i amb una part dels seus membres a la presó i l'altra a l'exili belga; ni que el ja expresident Carles Puigdemont, amb una euroordre de detenció, hauria de batallar a les urnes amb Oriol Junqueras, avui entre reixes, per l'hegemonia independentista. Ni tampoc podien esperar-se els cops de flagell que el secessionisme s'ha autoinfligit corrents, abans de la campanya electoral, per justificar la 'DUI interruptus'.

Per tot plegat, la fotografia electoral que va captar per a EL PERIÓDICO el Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) fa un mes i la que ens ensenya avui presenta variacions significatives, encara que els moviments no tenen la intensitat suficient per capgirar el tauler parlamentari de l'últim bienni. La irrupció de Puigdemont en la carrera cap a les urnes ha erosionat la musculatura de la ERC de Junqueras, que es manté destacada al capdavant però veu com la nounada Junts per Catalunya (la llista del PDECat) li menja terreny. A l'altre costat de la balança, la lluita per liderar el bloc no independentista és ja aferrissada, perquè l'aposta transversal del PSC amb els hereus d'Unió ha propulsat Miquel Iceta i amenaça les posicions de Ciutadans.

A un mes del 21-D, Esquerra aconseguiria el 23,9% dels vots i 37-38 escons, 4,2 punts i sis diputats menys que l'octubre passat. Els postconvergents es quedarien en el 16,5% dels sufragis i 24-25 parlamentaris, 4,5 punts i sis representants més que fa a penes un mes. La diferència entre tots dos ha passat de 16,1 a 7,4 punts en només 30 dies. El treball de camp de l'enquesta es va efectuar a partir de 800 entrevistes del 15 al 18 de novembre, coincidint amb el degoteig de fitxatges per a la candidatura de Puigdemont, entre ells el de Jordi Sànchez, expresident de l'ANC actualment a la presó, que anirà de número dos.

Marca més atractiva

Aquesta estratègia ha permès al PDECat agafar oxigen i retenir molts més votants que el 2015 van elegir la papereta de Junts pel Sí: ara el 39,1% recolzaria ERC i el 33,2%, JxCat. Fa un mes, la distribució era del 53,1% per a Esquerra i el 21,8% per al PDECat. Els republicans també han patit un fort retrocés en la intenció directa de vot (el vot sense 'cuina'), ja que han perdut 3,8 punts l'últim mes. Els postconvergents, per contra, han pujat 5,5 punts fins a col·locar-se a només quatre d'ERC.

Però més enllà dels transvasaments entre els fins ara socis de govern, l'independentisme torna a reflectir un clar estancament. Guanya però no creix. Mantindria la majoria absoluta en escons però no arribaria al 50% dels vots. I això malgrat el cop de destral a l'autogovern que ha suposat l'aplicació del article 155 de la Constitució. A l'octubre les forces secessionistes sumaven 70-73 escons; un mes després la forquilla s'ha rebaixat a 68-71, en el límit de la majoria absoluta. En paperetes, Esquerra, JxCat i la CUP reunirien el 46,7%, un punt menys que en les eleccions del 2015 i que en l'enquesta anterior.

Una de les causes és que la CUP ha retrocedit un punt i mig i dos diputats respecte a fa un mes. Ara obtindria el 6,3% dels vots i 7-8 parlamentaris (ara en té 10). Els anticapitalistes són la força que pateix més fugues cap a altres formacions i la seva fidelitat de vot ha passat del 58,3% al 42,9% des de l'octubre. Tres de cada 10 votants cupaires en els últims comicis es decantarien avui per ERC, i dos de cada 10 estan indecisos.

Socialisme a l'alça

Despré d'incloure en la seva llista Ramon Espadaler amb Carlos Jiménez Villarejo i representants de les principals entitats no independentistes, el PSC ha guanyat en un mes 3,6 punts i quatre representants. Aconseguiria 24-25 escons (avui en té 16) després d'absorbir a una sisena part dels votants de Ciutadans el 2015 i un percentatge similar d'electors del Catalunya Sí que es Pot. Els socialistes empaten en aquesta forquilla de diputats amb JxCat i el partit d'Inés Arrimadas, que també puja respecte a l'octubre i es manté mig punt per davant del PSC.

Notícies relacionades

El que perden els taronges pel costat esquerre ho recuperen pel dret, ja que atrauen una cinquena part dels que fa dos anys van votar el PPC. La conseqüència per a Xavier García Albiol és una caiguda considerable: passaria d'11 a 6-7 diputats. Els populars paguen íntegrament els plats trencats de l'article 155, a diferència de Ciutadans i el PSC. La fidelitat de vot del PPC ha caigut 11 punts en un mes.

Un cop gairebé tan dolorós com el que rebrien els comuns: la seva força es dilueix sondeig rere sondeig. Després del divorci imposat per Ada Colau al PSC a l'Ajuntament de Barcelona, la Catalunya en Comú de Xavier Domènech podria perdre fins a dos dels 11 parlamentaris que ha heretat de Sí que es Pot, coalició que no incloïa els comuns. Des de l'octubre, l'esquerra alternativa ha cedit mig punt i un parell d'escons.