INVESTIGACIÓ JUDICIAL

Junqueras i els exconsellers van negar davant la jutge que incitessin a la violència

Els investigats van argumentar que sempre han defensat les seves idees de forma pacífica

Van presentar un certificat que constata que no es van usar fons públics per al referèndum

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat / Ángeles Vázquez

Les declaracions del vicepresident i els set consellers de la Generalitat cessats que estan empresonats per presumpta rebel·lió i sedició van ser breus, ja que només van respondre a les preguntes dels seus advocats, Jaume Alonso-Cuevillas (que defensa els membres del PDECat) i Andreu Van Den Eynde (que representa els d’ERC). Tots, segons les fonts consultades, van assegurar a la jutge Carmen Lamela que mai han incitat a  la violència i sempre han defensat les seves idees polítiques de forma pacífica. Fins i tot alguns d’ells, com l’exvicepresident Oriol Junqueras, va fer servir les seves creences religioses per reforçar aquest argument, segons fonts jurídiques.

D’aquesta manera, els investigats van intentar demostrar que la seva actuació no ha sigut violenta i que el que pretenien era donar compliment a la voluntat popular. La fiscalia sosté, no obstant, que hi va haver violència intimidatòria i que l’acció del deposat Govern va ser «meditada i perfectament organitzada», incomplint durant dos anys les resolucions del Tribunal Constitucional (TC).

Les mateixes fonts judicials consultades per aquest diari han assegurat que a Junqueras i a l’exconseller de Justícia Carles Mundó el seu advocat els va preguntar si fons públics de la Generalitat havien sigut utilitzats per a l’organització del referèndum unilateral de l’1-O. Tots dos ho van negar rotundament i al ser interrogats, amb ironia, sobre d’on van sortir els diners per pagar les despeses, van respondre que suposaven que d’aportacions particulars i de donacions.

En aquest sentit, els investigats han aportat a la causa un certificat de la Intervenció General de la Generalitat que corrobora que no es van registrar sortides de diners per cobrir les despeses de la consulta sobiranista. L’Administració autonòmica només va desemborsar 18.000 euros per cobrir un dels serveis vinculats al referèndum, però es va fer abans que el Constitucional suspengués les partides pressupostàries que estaven dirigides a l’impuls i organització de l’1-O.

Notícies relacionades

GRUP ORGANITZAT / Malgrat les explicacions ofertes per l’exvicepresident i els exconsellers, la jutge Lamela va redactar una dura interlocutòria de presó contra ells. La resolució ressenya: «Cobra especial importància el paper que tots els querellats van protagonitzar des dels seus càrrecs públics, sense els quals el procés independentista no s’hauria pogut impulsar». Argumenta que el Govern operava «dins un grup perfectament organitzat de persones, recolzat per associacions sobiranistes amb poder i capacitat per auxiliar-los en la seva possible fugida de la justícia».

Per a la consecució del pla, apunta, «es van valer de la població incitant actes d’insurrecció pública, desobediència i resistència col·lectiva a l’autoritat legítima de l’Estat, ocupant a aquest efecte carreteres, carrers o edifici i sotmetent els agents a un incessant assetjament».