08 d’ag 2020

Anar al contingut

EL DESAFIAMENT INDEPENDENTISTA

La Fiscalia creu que el Govern va encoratjar una insurrecció ciutadana l'1-O

Maza acusa la Generalitat d'arengar la resistència davant la força policial, el que considera rebel·lió, sedició i altres delictes

L'Audiència Nacional s'ocuparà dels no aforats, com Puigdemont i Junqueras, i el Suprem de Forcadell i membres de la Diputació Permanent

Ángeles Vázquez

 El fiscal Maza acusa de sedició Puigdemont, Forcadell i col·laboradors. / ATLAS VÍDEO / FOTO: ACN (ROSE VILALLONGO)

La Fiscalia General de l’Estat s’ha querellat per rebel·lió, sedició, malversació, desobediència i prevaricació contra «els principals responsables polítics de la Generalitat» per les «decisions i actes» que «al llarg dels dos últims anys» han desenvolupat amb l’objectiu de declarar la independència de Catalunya. El fiscal general, José Manuel Maza, va confirmar ahir la presentació d’una querella a l’Audiència Nacional contra el president deposat de la Generalitat, Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i la resta del Govern destituït i una altra davant del Tribunal Suprem, contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa que la van secundar donant «una falsa aparença de legalitat» al procés «de demolició de l’ordenament constitucional» realitzat.

La querella contra el Govern català reprodueix declaracions públiques, notícies periodístiques i mails des de la declaració sobiranista del 9 de novembre del 2015 fins a la declaració unilateral d’independència (DUI). Assegura que la mobilització ciutadana de les associacions independentistes va crear «la força intimidatòria i violenta» que cobreix el requisit de violència necessari perquè hi hagi rebel·lió. Aquí hi inclou el que va passar els dies 20 i 21 de setembre a Barcelona durant els registres ordenats pel jutjat 13 d’aquesta ciutat i els episodis d’assetjament a guàrdies civils i policies en hotels o  el fet de tractar-los de «forces d’ocupació».

De fet qualifica els fets de l’1-O d’«aixecament violent encoratjat pels querellats, en què el sector de la població partidari de la secessió, enardida pels seus dirigents, va desobeir públicament i va mostrar la seva resistència col·lectiva a l’autoritat legítima de l’Estat, tractant d’impedir per la força el compliment de les resolucions judicials mitjançant una actuació propiciada i impulsada pels querellats per a la celebració del referèndum i la consegüent consagració de Catalunya com a república independent».

Vint querellats 

La querella contra el Govern, que té 118 pàgines, es dirigeix contra 14 persones, entre elles Santi Vila, tot i que va dimitir com a conseller la vigília de la DUI. La de la Mesa del Parlament, que en té 116, a sis, inclòs Joan Josep Nuet, que va votar contra la tramitació de la declaració d’independència, però va participar en desobediències prèvies al Tribunal Constitucional (TC). Com  a aforats han de ser jutjats pel Suprem, ja que part dels delictes es van cometre fora de Catalunya (com l’adquisició de les urnes xineses), i perquè els efectes, sobretot econòmics, s’han estès a tot Espanya. Demana que tots ells aportin com a responsabilitat civil una fiança de 6,2 milions d’euros per tot el que presumptament han malversat.

Segons el fiscal, «el Govern va impulsar les mesures necessàries per a la creació d’un Estat català independent en forma de república valent-se del poder que els atorgava la majoria absoluta [...] reforçada pel suport de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium». Afegeix que «mentre els treballs parlamentaris s’orientaven a aprovar una normativa en la qual fonamentar i donar una aparença de legalitat a les diferents etapes del procés, l’actuació dels moviments populars anava encaminada a crear en la ciutadania un sentiment de rebuig cap a les institucions espanyoles i els poders de l’Estat que justifiquessin la desobediència de la societat per donar suport els fins independentistes».