Els terminis per organitzar el referèndum de l'1-O, més que ajustats

El missatge del Govern i de JxSí segueix sent que sí, que el referèndum se celebrarà i que hi ha temps per portar a terme tots els preparatius. Però un simple cop d’ull al principal precedent, el procés participatiu del 9-N del 2014, indica que alguns actes previs porten bastant retard.

Artur Mas va firmar el decret de convocatòria del referèndum del 9-N el 27 de setembre, és a dir, 43 dies abans que se celebrés. Abans ja s’havia aprovat la llei de consultes no referendàries al Parlament. Això significa que, si se seguís aquesta pauta, el president Carles Puigdemont hauria de firmar el decret de convocatòria de l’1-O el 18 d’agost, fet  impensable perquè encara està per aprovar-se la llei del referèndum al Parlament, on JxSí i la CUP miraran d’escurçar al màxim els terminis per fer possible la votació. Després de l’aprovació Puigdemont sí que podrà firmar el decret de convocatòria.

Cal recordar que immediatament després de la firma del decret per part de Mas, la vicepresidenta del Govern, aleshores Joana Ortega, va activar tres convenis relatius a qüestions clau, com el registre de participació i la infraestructura de la consulta. D’això no hi ha res a la vista en l’actualitat. Tampoc sobre la web que es va activar immediatament amb un primer vídeo informatiu.

REGISTRE VOTANTS 

Un altre dels elements clau és la publicació del registre provisional de votants. Per al referèndum inicialment plantejat del 9-N es preveia que aquesta publicació es fes el 10 d’octubre, és a dir, un mes abans. Això significa que els primers dies de setembre d’aquest 2017 s’hauria d’informar del registre, fet que encara no està sobre la taula, atès que, com s’ha explicat, queda per debatre i aprovar la llei marc de la consulta.

En el 9-N els ajuntaments tenien temps fins al 10 d’octubre (un mes abans de votar) per proposar a la Generalitat una relació de locals habilitats per al plebiscit. El dia 12 el Govern havia de publicar la llista completa. En aquest sentit, en l’actualitat no se sap res sobre aquesta llista més enllà de conèixer-se que els ajuntaments del PDECat ja han fet arribar al Govern els locals de votació, segons fonts del partit. Però destacats municipis s’oposen a fer-ho, com Tarragona. I altres, començant per Barcelona, encara no s’han decantat en un sentit o l’altre, cosa  que, si se seguís el cronograma del 9-N, haurien de fer com a màxim de tard el 2 o 3 de setembre.

VOT ANTICIPAT 

Tampoc van bé les coses sobre el vot per correu. El 7 d’octubre del 2014 (un mes i dos dies abans de la consulta) expirava el termini per a l’admissió d’aquestes peticions, així com les del vot anticipat dels catalans residents a l’estranger. En aquesta ocasió no se saben els terminis, però sí que es coneix que el registre de votants a l’estranger no funciona adequadament. El Govern de la Generalitat va posar en marxa un sistema per a aquest registre, tot i que dels més de 200.000 catalans a l’exterior amb prou feines s’hi han inscrit, segons les últimes dades –facilitades fa un mes aproximadament–, uns 5.000. I el vot per internet, regulat en un projecte de llei del Govern, encara no és possible perquè la llei segueix el seu curs al Parlament, és a dir, que no ha sigut aprovada malgrat que gaudia d’un gran suport inicial, tret del rebuig del PP i Ciutadans.

Tornant al 9-N, el 13 d’octubre finalitzava el termini perquè les organitzacions interessades a designar interventors presentessin la seva petició al Govern, que hauria d’anunciar la relació d’entitats autoritzades abans del dia 19. Aquestes organitzacions tindrien també dret a utilitzar espais públics per fer campanya i emetre publicitat a TV-3 i Catalunya Ràdio. És a dir, que en l’actualitat el termini per a aquestes organitzacions finalitzaria 27 dies abans del dia 1 d’octubre, és a dir, a principis de setembre.

També amb el 9-N com a referència, el 3 d’octubre –més d’un mes abans– el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar el decret de nomenament de la comissió de control de la consulta, firmada per Mas en virtut de la seva aprovació al Parlament amb els vots dels partits pro consulta. D’això, de la comissió de control (anomenada ara sindicatura electoral, formada per cinc experts), no hi ha data per a la seva entrada en funcionament.

Un altre preparatiu del 9-N era el registre dels estrangers comunitaris amb un any de residència i els extracomunitaris amb tres anys de residència, que s’havien d’apuntar pocs dies després de la firma del decret el 27 de setembre. És a dir, 43 dies abans, cosa que portaria a fer el mateix ara durant el mes d’agost.

DEVALUAR EL REFERÈNDUM 

Notícies relacionades

L’oposició amenaça de tombar el decret del Govern per obrir piscines

Els temps del verb

El referèndum del 9-N va canviar quan el Govern espanyol va impugnar, a través del Tribunal Constitucional, aqwuella convocatòria. Quan els principals partits –especialment ICV i Esquerra Republicana– van girar l’esquena a Mas per haver aturat els preparatius, finalment el president es va treure de la màniga el procés participatiu amb el qual va salvar els mobles i va aconseguir que hi hagués urnes el 9-N. Llavors tots els terminis previstos i les garanties democràtiques van saltar pels aires.

El cert és que en l’actualitat en cap moment Puigdemont es mostra disposat a devaluar el referèndum, amb la qual cosa els terminis amb què hauria de comparar-se són els de la convocatòria inicial del 9-N. I la comparació no és positiva per a l’actual Govern, tenint a més en compte l’aturada d’activitat política, governamental i parlamentària de la primera quinzena d’agost.