El fiscal demana fins a 62 anys i mig de presó per a un dels agressors d'Altsasu

La Fiscalia de l’Audiència Nacional va presentar ahir un escrit d’acusació molt dur per als presumptes autors de l’agressió soferta per dos guàrdies civils i les seves parelles a Altsasu (Navarra), fets que el Tribunal Suprem ja va declarar que tenien caràcter terrorista. El fiscal José Perals sol·licita 62 anys i mig de presó per a un dels acusats i 50 anys de presó per a sis joves implicats en la pallissa, segons l’escrit fiscal.

El ministeri públic sol·licita 12 anys i mig de presó per a cada un dels quatre delictes de lesions terroristes (un per cada agent i les seves respectives parelles) que atribueix a cada acusat. A més a més, a Ohian Ciordia li suma 12 anys i mig per amenaces terroristes, que fa una xifra total de 62 anys i mig de presó. Els sis processats que s’enfronten cada un d’ells a 50 anys de presó són Jokin Unamuno, Jon Ander Cob, Julen Goicoechea, Adur Ramírez de Alda, Aratz Urrizola i Iñaki Abad. Per a Ainara Urquijo, el ministeri públic sol·licita 12 anys i mig de presó per amenaces terroristes.

En el mateix escrit, el fiscal planteja dues peticions de pena alternatives, en funció de si les lesions sofertes pels guàrdies civils al bar Koxka el 15 d’octubre passat són terroristes o no. En aquesta petició alternativa, la pena màxima queda reduïda a la meitat, 30 anys i mig, per desordres públics terroristes, atemptat a agents de l’autoritat, lesions i amenaces. Per als sis joves acusats de les lesions la petició alternativa es queda reduïda a 18 anys de presó.

El fiscal proposa que el tinent de la guàrdia civil agredit sigui indemnitzat amb 9.200 euros, el sergent, amb 3.700, i les seves parelles amb 16.100 i 12.100 euros per les lesions i danys morals que van patir.  Al llarg de 19 pàgines, la fiscalia detalla com al llarg dels anys a Navarra un sector de la població «s’ha imbuït» d’«un sentiment d’odi envers la Guàrdia Civil», liderat pel Moviment d’Alliberament Nacional Basc, impulsat per ETA i que ha continuat fins avui en dia.

La campanya es va iniciar fa més de 15 anys amb el nom d’Alde Hemendik (Fora d’aquí) i centra la seva reinvindicació en el rebuig a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. La fiscalia recorda com ETA va introduir aquesta reivindicació a l’alternativa tàctica de KAS (Koordinadora Abertzale Sozialista) de 1976 i la va mantenir el 1995 quan va fer pública una proposta de negociació amb el Govern que va denominar Alternativa Democràtica per a Euskal Herria.

Mentre ETA assassinava policies i guàrdies civils, el seu «front de masses», com Jarrai-Haika-Segi o les  Gestores pro Amnistia-Askatasuna, creaven al carrer «un clima de fustigació, assetjament i rebuig contra les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat», que es va mantenir malgrat el «cessament definitiu de l’activitat armada» declarat el 20 d’octubre del 2011. L’esquerra 'abertzale' ho va concretar a Fan Hemendik (Fora d’aquí) i Ospa (Fora) a les localitats navarreses d’Altsasu, Leiza i Lizarra, entre d’altres.

Segons la Fiscalia, l’agressió als guàrdies i les seves parelles no és sinó l’últim capítol dels més de 100 sabotatges i actes violents soferts per l’institut armat entre el 1988 i el 2009 a Altsasu, una localitat on des del 2012 se celebra el Dia de la Fugida (Ospa Eguna).

PALLISSA

És en aquest context terrorista en què el ministeri públic situa els fets amb els dos guàrdies civils i les seves parelles al bar Koxka el 15 d’octubre a la matinada, on el que va començar com un moment incòmode, iniciat per Ohian Arnanz, va acabar derivant en una autèntica pallissa.

Notícies relacionades

La jutge envia a la presó sis dels vuit detinguts per l'agressió a dos guàrdies civils a Alsasua

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

La tensió va començar quan Unamuno va entrar a l’establiment amb un grup en què hi havia una menor, a qui no es jutja en aquest procediment, que es va encarar amb el sergent. El tinent va tractar de mediar, però als crits d’«aneu’s-en d’aquí que us pensem matar per ser guàrdies civils» van seguir les empentes. Quan els agredits van veure que es reunia un grup d’unes 25 persones, van decidir marxar, però de sortida els van ploure cops de puny i puntades de peu. Un cop al carrer, el tinent va rebre una puntada al turmell que l’hi va fracturar i el va fer caure a terra.

Una patrulla de la Policia Foral va impedir que els fets anessin a més, però van caldre reforços perquè paressin les agressions, que es van intensificar quan els agents van detenir Unamuno, al ser identificat entre els assistents.