Anar al contingut

EL SAQUEIG D'UNA ENTITAT CULTURAL

El fiscal del 'cas Palau': "La bandera justifica qualsevol abús amb la cartera"

Sánchez Ulled retreu als organismes públics de control que no detectessin les ingents sortides de diners de l'auditori

Ironitza i afirma que Colom es devia creure un "artista" quan va declarar que Félix Millet era un "mecenes"

J. G. Albalat

Sánchez Ulled ha lamentat que el milionari espoli passés sense que l’entitat l’advertís. / DANNY CAMINAL / EFE VÍDEO

«Sembla, i és trist, que la bandera justifica qualsevol abús amb la cartera». Així de contundent es va expressar ahir el fiscal Emilio Sánchez Ulled a l’inici del seu informe final en el judici pel saqueig del Palau de la Música en l’època en què l’entitat estava presidida per Félix Millet. L’acusació pública va recriminar d’entrada l’actuació dels organismes públics que haurien d’haver controlat la gestió de l’auditori barceloní, i va recalcar «el patètic paper» que van desenvolupar aquests estaments, com la Intervenció de la Generalitat, que «no van ser capaços de veure res, com quantitats importants de diners» sortien de l’entitat cultural a través del cobrament en efectiu de xecs al portador.

El fiscal va subratllar que el reconeixement fet en el judici per part dels imputats Fèlix Millet, Jordi Montull i la seva filla, Gemma Montull, de les acusacions, fins i tot el pagament de comissions de Ferrovial a Convergència Democràtica (CDC), «reforça, perfila i detalla» l’estructura d’altres proves, la majoria documentals, que demostren el presumpte desviament de fons per a fins particulars i per al finançament il·lícit del partit nacionalista. De forma irònica, Sánchez Ulled va al·legar que «resulta peculiar que estiguem celebrant el judici dins de l’objecte del delicte». I és que una de les obres per les quals presumptament CDC va percebre comissions va ser la Ciutat de la Justícia, on des de fa dies s’està fent la vista pel saqueig del Palau de la Música.

PREPOTÈNCIA I SERVILISME

El representant del ministeri públic també es va referir a una fotografia social demolidora dels 10 «nefastos anys» que va durar l’espoli de l’auditori, així com «la prepotència de molta gent que es creia intocable» i l’actitud dels seus càrrecs subalterns, que denotaven, «com a mínim i per a la seva vergonya», un «servilisme inaudit» que els servia per recollir «les engrunes». També va criticar la companyia que auditava els comptes del Palau de la Música, que «no ha volgut o pogut» veure les irregularitats que cometien els exresponsables de l’auditori. Un exemple, la facturació falsa sobre bustiada que hauria pogut permetre repartir cartes «a tots els habitants del planeta». «Hi havia un cercle sociopolític molt determinat amb una dinàmica complaent», va explicar.  «Això és el que hem tingut aquí, i ara tothom a esquinçar-se les vestidures, però se les haurien d’haver esquinçat molt abans», va mantenir davant un atent tribunal.

El fiscal va asseverar que Millet ordenava als empleats comprar tabac amb bitllets d’euros, a la vegada que es va mostrar «estupefacte» davant el «grau d’indolència» dels responsables de les entitats bancàries amb què treballava el Palau, que no identificaven les persones que retiraven amb xecs al portador importants quantitats de diners. Aquest fet contravenia, segons la seva opinió, la normativa antiblanqueig, entre altres. Aquestes sortides en efectiu, va relatar, eren tan evidents que s’hauria pogut produir «un embús de conserges» del Palau traslladant-se als bancs per recollir fons.

EL MECENES DE COLOM

El fiscal va ironitzar sobre Àngel Colom, exdirgent d'ERC i de CDC, i va dir que "es devia creure un artista o un intel·lectual" quan va anomenar "mecenes" Millet per donar-li diners perquè eixugués els deutes del seu efímer i extint Partit per la Independència (PI). Sánchez Ulled va dedicar una part del seu informe a aquest polític pel xec de 12,5 milions de pessetes (75.000 euros) a càrrec de l'Orfeó Català, que va rebre l'any 2000 per un conveni sobre "Pedagogia sobre la cultura catalana i les noves migracions". "O no es mira el diccionari o es considera un artista o un intel·lectual, perquè dir mecenes a qui dona diners per eixugar els deutes d'un partit és una circumstància particular", va afirmar. I va sentenciar: "La bandera, la cartera, tot va per aquí".

El fiscal continuarà avui amb el seu informe, que ahir va durar més de quatre hores, i abordarà d’entrada el presumpte pagament de comissions per part de Ferrovial a CDC, a través de l’auditori, a canvi d’obra pública. Sánchez Ulled va defensar en la sessió d’ahir, això sí, la legalitat d’un cedé on es van copiar una sèrie de documents incriminatoris i que demostren el presumpte finançament il·legal del partit i la implicació del seu extresorer, Daniel Osácar. L’acusació pública reclama 14 anys i nou mesos de presó per a Millet, 10 anys i 10 mesos per a Jordi Montull, tres anys (un substituïble per multa) per a la seva filla, Gemma, vuit anys per a Osácar, i cinc anys per a dos directius de Ferrovial, als quals se’ls implica en el pagament de comissions. Així mateix, reclama el decomís de 6,6 milions d’euros a CDC.