Zapatero, entre la punta de l’iceberg i ‘Julito’

Una carpeta complicada de situar

El que sabem fins ara de la investigació sobre les activitats de l’expresident Zapatero no és fàcilment enquadrable en el relat del lawfare que Pedro Sánchez ha importat de Catalunya. No neix pas a Manos Limpias amb retalls de diaris sinó en els organismes de fiscalització del blanqueig de capitals als Estats Units i a Suïssa. Neix amb el suport de la Fiscalia a la investigació. Neix d’un jutge respectat per gairebé tothom i no alineat amb els antagonistes habituals del Govern. Amb aquests elements és difícil comparar l’assumpte amb les denúncies contra Begoña Gómez o contra David Sánchez que van néixer de la notícia falsa, van passar per Manos Limpias fins a arribar a algun jutge estrambòtic que va dictar el processament davant la fredor o fins i tot l’oposició del ministeri fiscal. A partir d’allà, el potaje madrileño ha pres, lògicament, dos camins contraposats.

Ui el que vindrà...

A l’oposició aquests dies s’insisteix a dir que el que hi ha a l’ordre de processament no és res comparable amb els informes policials que conté el sumari que es farà públic i encara més la part que continuarà sent secreta. És la teoria de la punta de l’iceberg, que suggereix que s’arribarà novament a l’entorn de Sánchez i que connectarà l’expresident del govern amb la trama dels Aldama i els Ábalos, com l’exministre s’ha afanyat a insinuar des de la presó. Tots els camins portarien llavors a Veneçuela i posarien Zapatero en el punt de mira dels Estats Units, i no pas de Trump, atès que la investigació hauria començat sent Biden president. El nostre bambi va tocar al seu moment una tecla transversal en la cultura política nord-americana com és la bandera i la retirada de tropes a l’Iraq. Ajudar la Xina a saltar-se l’embargament del petroli veneçolà deixaria en molt mal lloc Espanya en la figura d’un expresident. Aquest iceberg tindria molta més substància que el cúmul de causes que acumula fins ara l’entorn de Sánchez, i Feijóo hauria de veure com ho aprofita sense caure en l’habitual hipèrbole del potaje.

Notícies relacionades

Feijóo acusa Sánchez de ser al darrere de les activitats de Zapatero

La imputació de Zapatero fereix el cor del PSOE

‘Julito’, el trapella

Vista la poca credibilitat d’aplicar el marc del lawfare a la carpeta de Zapatero, els alquimistes de la Moncloa han recorregut a l’abús de confiança del soci de l’expresident, Julio Martínez, que ara tothom li diu Julito com per fer-lo simpàtic, quan el que fan és convertir-lo en pròxim. Segons aquesta teoria, Zapatero seria víctima d’aquest Julito que era per allà invocant el seu nom com a facilitador, i cobrant per això, sense que l’expresident mogués una cella o despengés un telèfon. Per poder-ho fer, li pagava un sobrepreu a Zapatero i a l’empresa de les seves filles per feines menors. Tot podria ser tan senzill com això si no haguessin passat altres coses. Per exemple, que després de la marxa d’Iván Redondo i d’Ábalos, la guàrdia de corps de Sánchez en l’àmbit intel·lectual i mediàtic formava part de l’univers Zapatero: Miguel Barroso, José Miguel Contreras i aquest príncep de les tenebres de l’esquerra que és Javier de Paz. Salvant les distàncies ideològiques i generacionals, el cas Zapatero em recorda molt el cas Pujol. L’expresident ens va reconèixer una vegada que no podia saber què feien els seus fills en nom seu, com Julito. I quan els van enxampar, va pagar pel que havien fet i també per haver adoptat durant dècades el paper de guardià de les essències morals de la política. Si fa no fa, el paper que ha tingut Zapatero des que es va reconciliar amb Sánchez, ara podríem pensar que per ajudar Julito. O així mateix com tants altres expresidents que no donen lliçons.