Josep Borrell: "Pedro Sánchez no és el l''esquerrà perillós' que caricaturitzen"

Josep Borrell es troba aquests dies en una intensa gira de presentació del seu últim llibre, 'Los idus de octubre', en què narra els fets que van portar a la caiguda de Pedro Sánchez com a secretari general del PSOE i, més enllà, construeix un relat sobre el perquè del descens als inferns del PSOE. Aquest diari no aconsegueix que esmenti explícitament ni una sola vegada Susana Díaz.

–'Los idus de octubre'. Tenim identificat Juli Cèsar (Pedro Sánchez), s’intueix qui és Cassi Longí, el cervell de la maldat...

–El romà ho va muntar millor...

–...però, ¿hi ha algun Brutus?

–N’hi ha hagut diversos, no declarats. I el més dolent és que en el cas de Roma, després de l’Idus de Març (assassinat de Julio César), hi va haver 20 anys de guerres civils. Tot el que ha passat al PSOE ha sigut mal plantejat. Si vostè vol tombar una executiva, ha de fer-ho presentant una moció de censura. Això hauria sigut la manera neta, democràtica, estatutària.

–¿Per què creu que van actuar així? 

–Probablement perquè no se sabien els estatuts. Es creien que amb la dimissió de la meitat més un de l’executiva feien caure a la direcció. I no. Tot va ser espasmòdic, procedimentalment molt criticable. El més dramàtic és que ara estem exactament igual que si aquell 1 d’octubre s’hagués convocat un congrés: davant unes primàries amb els dos mateixos contendents. Això sí, després d’haver entregat gratis el Govern a Mariano Rajoy.

–Davant els suports financers, empresarials i mediàtics amb què va comptar l’operació, ¿creu que va ser més un cop d’Estat extern que un afer intern del partit?

–Al llibre no parlo dels financers i empresarials perquè no els puc demostrar. Els mediàtics són obvis. Va ser una operació en què va intervenir molta més gent que estrictament la del partit. El PSOE va estar sotmès a una gran pressió durant mesos. Aquella rara unanimitat en la intensitat de l’insult entre diaris molt diferents...

–Vostè detalla al llibre els successius dilemes i trilemes amb què es va trobar el PSOE després de les eleccions generals. ¿Estem ara davant un dilema maleït en què, passi el que passi, seguirà la tensió?

–No hauríem hagut d’arribar aquí. El que ha passat al PSOE ha sigut un fracàs col·lectiu. Els líders no han dit la veritat. Hem perdut en tots els fronts, amb trencaments interns, problemes amb el PSC, havent entregat el Govern al PP, enfrontaments personals… L’única manera de sortir d’això és a través del vot. Ara toca decidir quin tipus de partit es vol; no s’elegeix candidat a la Moncloa, sinó secretari general. Quin tipus d’aliances es volen fer, perquè amb el 20% del vot s’haurà de buscar aliats. I quin model d’Estat.

–El seu suport a Sánchez, ¿neix de la seva atropellada caiguda o de la seva adhesió al seu projecte?

–El que defensa s’acosta més al que jo desitjo. No m’identifico amb algú que diu, com passa amb l’altra candidata, «amb Podem i els independentistes no s'hi parla». Com em va passar a mi, s’ha caricaturitzat molt Sánchez com un ‘perillós esquerrà’ sense criteri. 

–No va negociar amb Podem.

–No, l’hi va impedir el comitè federal. Jo mai hauria acceptat les línies vermelles que li van imposar. 

–El cito: «La crisi del PSOE no s’inicia amb la dimissió de Sánchez». ¿José Luis Rodríguez Zapatero és l’origen de tots els mals?

–Hi ha dos moments que creen la desafecció. Maig del 2010 i agost del 2011. El 2010, quan presidíem la UE, no vam saber evitar que ens imposessin unes mesures draconianes, dictades pel pànic als mercats. «S’ha d’arribar a un acord abans que obri la borsa de Tòquio», va assegurar Zapatero. I, després, la modificació de la Constitució consolidant el dèficit zero. Des d’aleshores no hem tingut un relat sobre la crisi.

–«Rajoy espera que ens abrasem en les nostres contradiccions», diu en el seu llibre. ¿Rajoy és hàbil?

–Només ha topat amb un PSOE en el seu pitjor moment. Fer-ho pitjor del que ho hem fet és difícil.

–¿Augura 20 anys de guerra civil al PSOE, com a Roma?

–Esperem que no. Encara que hi ha qui diu que mentre no se satisfacin les ambicions personals d’algú no hi haurà pau al PSOE. Espero que no sigui així.

Notícies relacionades

Sánchez demana "vertebrar el canvi" però no aclareix quina relació vol amb Iglesias

Sánchez rectifica i decideix aparcar la seva "aliança" amb Podem

–¿Parla de Susana Díaz?

–(somriu) No m’agrada personalitzar, ja està tot prou embolicat.