Els 1.000 milions que ha costat comprar els vots als Pressupostos

«Aquests Pressupostos no són negociats, sinó comprats», va retreure al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, el diputat d’Units Podem Alberto Montero des de la tribuna del Congrés dels Diputats dimecres passat. El diputat morat volia subratllar que els vots sumats pel PP per tirar endavant el projecte de Pressupostos de l’Estat s’han aconseguit «a cop de talonari», cosa de la qual li agrada presumir a cada un dels grups polítics que han prestat el seu suport al Govern.

Montoro calla. Deixa que cada grup justifiqui davant el seu electorat el suport prestat al PP. Però sap que la major part de les quantitats que s’exhibeixen són exagerades. Les estimacions internes d’Hisenda porten a xifrar en poc més de 1.000 milions el sobrecost. Es tracta d’una xifra molt allunyada dels aproximadament 10.000 milions a què podrien portar les quantitats exhibides pels grups polítics.

CIUTADANS

3Albert Rivera eleva a 4.087 milions d’euros l’impacte pressupostari del seu acord amb el Grup Popular. De les mesures que, segons Rivera, porten el segell de C’s la més costosa és el nou model de xecs per a la formació laboral (1.200 milions d’euros). Fonts coneixedores de la negociació pressupostària, però, limiten a poc més de 300 milions el sobrecost pressupostari de les mesures taronges, ja que s’argumenta que la immensa majoria d’aquestes mesures (inclosa la de formació per a l’ocupació) són simples «canvis de nom» d’accions ja previstes. Entre les novetats que sí que atribueixen a C’s, s’hi inclouen partides com per exemple l’ampliació en dues setmanes del permís de paternitat (235 milions d’uros) o la baixada de l’IVA cultural en el cas del teatre, la música i la dansa (45 milions d’euros).

PNB

3L’acord recent entre el Govern central i el del País Basc al voltant de la liquidació de la quota basca des del 2007 (1.400 milions), la negociació del pròxim quinquenni del Concert (prenent com a base la quantia de la quota pressupostada per al 2017, que ha rebaixat de 1.200 a 956 milions la quantitat que Euskadi haurà de pagar a l’Estat) i les noves inversions ferroviàries de la Y basca (3.380 milions fins al 2023) ha sigut presentat com un pacte «multimilionari». «Jo no sé d’on surten algunes xifres esbombades pels mitjans de comunicació», es va queixar a la tribuna del Congrés dels Diputats  el diputat penabista Aitor Esteban.

Fonts oficials xifren en uns 300 milions d’euros la quantitat arrencada pel PNB al Govern central en la liquidació de la quota pendent del 2007. Hisenda defensava que el deute de l’Estat amb Euskadi no excedia de 1.100 milions d’euros i el Govern basc parlava de 1.400 milions, quantitat que finalment va tirar endavant. Segons aquestes mateixes fonts, la rebaixa de la quota consignada per al 2017 (fins a 956 milions d’euros) no fa sinó pressupostar la quantitat de manera ajustada (per evitar una posterior devolució de l’Estat a Euskadi). Pel que fa a les inversions del 2017 per a la Y  basca, les esmenes del PNB sumen poc més d’un milió d’euros.

COALICIÓ CANÀRIA

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

3L’única diputada de Coalició Canària, Ana Oramas, apareix com la gran guanyadora de la negociació pressupostària. Es podria dir que el seu vot ha costat al PP gairebé 500 milions d’euros en el pressupost del 2017 (en forma de partides socials i infraestructures) i un total de 1.300 milions entre el 2017 i el 2019. La comunitat insular pot treure fins i tot més partit del Pressupost si es té en compte que el vot número 176 que el PP necessita per consolidar la seva majoria absoluta podria arribar del diputat Pedro Quevedo, de Nova Canàries, que acaba de presentar 49 esmenes parcials per valor de 450 milions d’euros per a l’arxipèlag.

FÒRUM I UPN

3El diputat de Fòrum Astúries, Isidro Martínez Oblanca, aliat del PP en aquesta legislatura, figura en la firma d’esmenes parcials per poc més de 20 milions d’euros per a la reactivació de les comarques mineres asturianes del carbó. Els dos vots d’UPN han servit per desbloquejar infraestructures estratègiques per a Navarra, com el Canal de Navarra o nous trams de l’alta velocitat ferroviària, si bé el reflex pressupostari d’aquests acords és mínim (no arriba ni tans sols al milió d’euros).