Els primers acusats pel 3% reconeixeran les comissions il·legals

Dotze anys. El febrer del 2005, el llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, li va etzibar al Parlament a qui era líder de l’oposició, Artur Mas: «Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%». Va ser un punt d’inflexió i a partir d’aquell dia es va intensificar la lluita contra la corrupció. El fiscal en cap de Catalunya, José María Mena, va recollir el testimoni i va iniciar unes indagacions que han portat a fer seure ahir al banc dels acusats els membres d’una presumpta trama de comissions a l’empresa de vivenda pública Adigsa. Però el judici no es va poder celebrar per un error judicial.

Un responsable civil no s’hi va presentar i un altre no va ser citat de forma correcta. La vista es va ajornar fins al 16 de maig, però podria acabar aquest mateix dia perquè la fiscalia i la majoria de les defenses han tancat ja un acord pel qual sis dels set acusats reconeixeran haver consentit, pagat o cobrat comissions il·legals. Només falta que ratifiquin la seva confessió davant del tribunal.

El pacte també passa pel compromís de desemborsar tota la indemnització a Adigsa. A canvi, aconseguiran una rebaixa substancial de la pena que evitaria l’ingrés a la presó. La condemna serà inferior als dos anys de presó pel delicte de malversació i el mateix pel de falsedat. En alguns casos, serà d’un any i nou mesos per cada delicte. Encara que les dues penes sumen prop de quatre anys, la proposta passa per aplicar l’última reforma del Codi Penal que permet individualitzar la condemna per cada delicte a l’hora de suspendre la seva execució. Per tant, cap de les penes per separat superarien els dos anys, el límit que habitualment es considera per no ingressar a la presó.

No obstant, existeix un escull per a una conformitat de tots els investigats. I és que l’empresari José Antonio Salguero, per a qui es reclamen 18 mesos de presó i que va ser qui va denunciar el pagament de comissions, no vol pactar, malgrat que la fiscalia li ha ofert rebaixar la seva condemna a tres mesos. Els motius: vol que es retiri l’acusació contra ell o aconseguir una absolució. El dilema amb què s’enfronta el tribunal és: si el dia 16 l’empresari dissident persisteix amb la seva actitud, o bé s’ha de celebrar el judici només contra ell o bé tots han de seure davant del jutge malgrat haver reconegut les imputacions i la pena. Salguero ha declarat, per altra part, en la investigació que se segueix al Vendrell pel suposat pagament de comissions a CDC.

L’ACUSACIÓ

La fiscalia reclama de forma provisional 10 anys de presó i inhabilitació per a l’exconseller delegat d’aquesta companyia, José Antonio Fontdevila, i 9 anys i sis mesos de presó per a dos ex alts càrrecs de l’empresa pública, Jordi Huguet i Xavier Sala, per la presumpta malversació de fons en l’etapa de govern de Jordi Pujol. Se’ls atribueix des del pagament a un intermediari militant de CDC per tasques inexistents fins a l’adjudicació irregular d’obres de rehabilitació. A altres imputats se’ls demana penes de presó menors.

El fiscal sosté en el seu escrit d’acusació que Fontdevila «va imposar en l’estructura d’Adigsa l’estranya intervenció d’una persona aliena», el també acusat José María Penín, que va presentar com a suposat tècnic extern, i el va inserir «arbitràriament» en el procés de taxació, decisió i adjudicació a empreses particulars d’obres de rehabilitació de pisos de segona mà. Sobre aquest fitxatge, apunta, ni constava «el motiu» ni existia «justificació». Es van construir, assegura, expedients d’adjudicació «a mida i lapidant fons públics».

Per a Penín, el fiscal demana 5 anys de presó, la mateixa pena que reclama per a dos constructors. Per a un tercer empresari, José Antonio Salguero, demana 18 mesos de presó. El fiscal detalla que Fontdevila i l’intermediari «compartien militància i activitat política a CDC, a més d’haver coincidit laboralment» en el partit i en una conselleria.

FEINES INEXISTENTS

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

L’acusació sosté que l’exconseller delegat d’Adigsa «va ordenar de forma capritxosa i injustificada» el pagament a Penín el 2003 d’una suma que oscil·lava entre els 3.000 i 4.000 euros mensuals «per a tasques de taxació que mai van existir». En total, calcula que es van desviar 28.895 euros de fons per pagar a l’intermediari.

El fiscal també atribueix als exresponsables d’Adigsa haver participat en la presumpta manipulació en l’adjudicació d’obres de rehabilitació en vivendes, a través d’un «sistema de contractació paral·lel» articulat al voltant de Penín. Les factures contemplaven un sobrepreu «amb què l’adjudicatari s’enriquia en favor de l’erari».