La 'lideressa' plega

Esperanza Aguirre va arribar a la política de Madrid amb un escàndol i se’n va amb un altre. Del 'tamayazo' al 'cas Lezo'. Dels sospitosos fins de dos trànsfugues del PSOE a una investigació que ha portat a la presó Ignacio González, la seva mà dreta durant anys. L’expresidenta de la Comunitat de Madrid tanca un cercle que és ple de col·laboradors corruptes, cops d’efecte davant els mitjans i enfrontaments directes amb el líder del partit, Mariano Rajoy, a qui la notícia va arribar al Brasil mitjançant un SMS que li va enviar la ja 'exlideressa'.

Aguirre va dimitir ahir com a regidora i portaveu del PP a l’Ajuntament de Madrid després d’uns quants anys en què han acabat rere els barrots dos dels seus homes forts: primer va ser Francisco Granados –un conseller clau en els seus governs regionals que va entrar a la presó l’octubre del 2014 per una trama de corrupció municipal ('cas Púnica')– i ara González, a qui va deixar com a president quan ella va abandonar l’Executiu autonòmic.

La política madrilenya va convocar la premsa a les cinc de la tarda a la seu dels grups municipals. Aquesta vegada el factor sorpresa que tantes vegades ha sabut utilitzar no la va acompanyar. El titular se sabia per endavant. Aguirre no podia aguantar més. No tenia on agafar-se per continuar, ni a Génova ni al PP de Madrid. De les tres dimissions que han marcat la seva trajectòria només una ha sigut voluntària, la primera, quan va deixar la butaca de la presidència autonòmica per tenir, suposadament, una vida més tranquil·la o, potser, agafar impuls per atrapar Rajoy que no va arribar. La segona (com a presidenta del PP de Madrid) i aquesta última han estat degudes a la corrupció.

Aguirre va entrar a la sala plena de periodistes amb els ulls humits i envoltada del seu equip de confiança. Molts d’ells també van treballar amb González i es van mostrar sorpresos per les notícies que col·loquen l’expresident a dalt de tot d’una trama gestada al voltant de l’empresa pública Canal de Isabel II i amb la qual es van desviar almenys 23 milions d’euros a paradisos fiscals.

Alguns no van poder evitar plorar mentre escoltaven la declaració (sense preguntes) de la cap. Aguirre va dir que dimitia per no haver «vigilat» i «descobert abans» els tripijocs que han posat sobre la taula la Guàrdia Civil i el jutge Eloy Velasco. Va dir que se sent «enganyada» i «traïda» per González, a qui va conèixer, va relatar, als anys 80, va nomenar subsecretari d’Educació quan va ser ministra i va tenir de vicepresident a la Comunitat de Madrid (2003-2012).

LES PRIMERES EXPLICACIONS

L’exdirigent va explicar que davant les primeres informacions sobre el presumpte cobrament de comissions, arran del cas de l’àtic a Estepona (Màlaga), va demanar «explicacions» al seu delfí i les va rebre «en privat» de manera «exhaustiva». «I no vaig vigilar més. Aquest acte i aquesta presó no són una prova definitiva contra ell, però sí que demostren que jo no vaig vigilar tant com calia», va declarar en un breu discurs de només tres minuts.

El PP nacional va emetre un comunicat en què va mostrar el seu «respecte» per la decisió «personal» d’Aguirre i va reconèixer la seva trajectòria política. «Ha sigut una persona rellevant per a aquesta organització», diu a la nota. El PP de Madrid, liderat per Cristina Cifuentes, també va fer el mateix i va subratllar l’argument que l’exdirigent hauria «d’haver vigilat amb més eficàcia els possibles casos de corrupció». La nova 'lideressa' madrilenya reunirà dijous el grup municipal i després el comitè executiu del partit. Els pròxims dies han de decidir qui assumeix la funció de portaveu al consistori.

TRUCADA DEL PRESIDENT

Mentrestant, Rajoy segueix els esdeveniments des del Brasil i l’Uruguai, on és per un viatge oficial que tenia planejat des de fa mesos. El president va telefonar a Aguirre després que anunciés la seva dimissió a la premsa, segons van explicar fonts de la Moncloa que no van donar detalls sobre la conversa.

Notícies relacionades

Esperanza Aguirre, un animal polític acorralat

Els millors mems de la dimissió d'Esperanza Aguirre (capítol 3)

La gestora del PSOE va denunciar el «silenci insuportable» de Rajoy davant «l’escàndol» de González i el va acusar de «fugir de la realitat sempre que aquesta li és adversa» per no haver volgut respondre preguntes en la compareixença que va tenir a Brasília. El PP sembla descol·locat novament davant l’explosió del cas del Canal i la citació del mateix president per testificar en el judici del cas Gürtel, just en un moment en què el cap de l’Executiu veia com s’estaven forjant els suports als Pressupostos i podia anunciar millores en l’evolució de l’economia.

"XARXA MAFIOSA"

L’oposició al complet va celebrar la dimissió però va advertir que no és suficient. «Això no és el 'cas Aguirre', ni 'Púnica', ni 'Gürtel', ni 'Imelsa', ni 'Taula', és el 'cas PP'», va denunciar Begoña Villacís, portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de Madrid. ERC va assenyalar l’'exlideressa' com «el nucli d’una enorme maquinària de corrupció» i Alberto Garzón (IU) va destacar que «el problema» no són les persones «individuals» sinó la «xarxa mafiosa» del PP.