¿Quins poden ser els candidats "autonomistes" del PDECat?

La gravació feta pública aquest dijous en què David Bonvehí, el número dos del PDECat, contempla la possibilitat que el partit busqui un candidat "autonomista" si fracassa el procés ha posat de nou sobre la taula els perfils més moderats d'aquesta formació. Sens dubte, el nom més conegut i més cotitzat en un escenari així és el de Santi Vila, actual conseller de Cultura. Vila ja va tenir un perfil propi en l'últim govern d'Artur Mas, quan va mantenir una excel·lent relació política i personal amb la que llavors era ministra de Foment, Ana Pastor, mentre ell ocupava la cartera de Territori i Sostenibilitat. El món independentista va interpretar en el seu moment com un càstig a les tesis moderades de Vila el seu desplaçament a la Conselleria de Cultura en el govern de Carles Puigdemont, però dins del PDECat aquest gest, atribuït a la influència directa de Mas, es va interpretar com la voluntat de mantenir a l'Executiu un perfil capaç de canviar el discurs dels últims cinc anys. En el context actual, si la hipòtesi apuntada per Bonvehí s'arribés a concretar, Vila és el nom més ben situat, encara que també podria optar a l'alcaldia de Barcelona. Vila fins i tot té publicat un llibre ('Un moment fundacional. Visions des del reformisme modern') en què exposa un esbós del que podria ser el seu programa. 

El segon nom que sempre apareix en les quinieles quan s'especula amb un canvi de terç en el discurs del PDECat és el de l'actual presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa. És una dona pragmàtica forjada a l'escola de Lluís Recoder que ja va abandonar el govern de Mas el 2012 després del primer avançament electoral que va acabar amb un pacte amb Esquerra per promoure el que finalment va ser el 9-N. Conesa va tenir una topada al mes de desembre amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per unes declaracions en què afirmava que el referèndum "potser no es podria fer" i feia una crida al realisme. Des d'aleshores, Conesa ha mantingut un perfil públic discret, tot i que se la considera una de les persones més ben situades per encapçalar el cartell electoral del PDECat en cas d'unes hipotètiques eleccions.

Notícies relacionades

El PDECat ordena marcar distàncies amb ERC i la CUP

Junqueras reclama unitat al PDECat i la CUP per fer el referèndum

El tercer en discòrdia podria ser l'exconseller de Justícia Germà Gordó, que també es va mostrar crític al seu moment amb l'acceleració del procés independentista després del pacte amb la CUP per investir Puigdemont. Gordó va retirar finalment la seva candidatura al congrés fundacional del PDECat, que va guanyar Marta Pascal, però manté la seva acta de diputat. Les seves últimes declaracions públiques han anat en la línia de canviar de rumb, però en l'últimes setmanes ha desaparegut de l'escena per la seva possible implicació en la trama del 3% que investiga un jutge del Vendrell sobre el finançament il·legal de CDC, quan ell n'era el gerent i quan va ocupar la secretària del Govern des d'on controlava l'oficina de contractació. 

No queden gaires noms més que fins ara s'hagin caracteritzat per posar en dubte l'estratègia dirigida per Artur Mas des del 2012, primer a CDC i ara al PDECat. Al mes de gener, Puigdemont es va autoexcloure com a candidat del nou partit, tot i ser en aquest moment un dels seus principals actius i obtenir bona nota en les enquestes. El pas de Puigdemont també va servir perquè Mas especulés amb un hipotètic retorn, que va quedar descartat després de la sentència del 9-N que el manté inhabilitat. En aquell moment, l'actual número u del PDECat, Marta Pascal, va deixar clar que aquest no era el seu moment i que, en tot cas, el candidat s'elegiria en primàries. Es dona la circumstància que Vila i Conesa van competir en l'últim congrés per presidir el partit i el duel es va saldar a favor de Conesa, malgrat el suport del sector oficialista a Vila. L'actual direcció també va aclarir que considerava que altres possibles candidats, com Josep Rull o Jordi Turull, difícilment comptarien amb el seu suport pels seus vincles amb la direcció d'Oriol Pujol a CDC.