Presos (de la decisió) d'ETA

L’esquerra abertzale i el col·lectiu de presos confien que el desarmament d'ETA propiciï el final de la dispersió i agilitzi les excarceracions. Però aquesta opció no sembla que entri en els plans del Govern de Mariano Rajoy, que ha acollit l’anunci de l’organització terrorista –que veu com un mer acte propagandístic– sense modificar gens ni mica el seu missatge dels últims anys relatiu al fet que el que ha de fer la banda terrorista és dissoldre’s. 

Després de dècades de resistència i aposta per la cohesió a ultrança del front de makos, Sortu ha passat a avalar públicament l’opció d’acollir-se a beneficis penitenciaris de manera individual, sempre que no comporti penediment ni delació. No li ha quedat més remei davant l’enrocament de l’Executiu de cara al futur dels 360 presos d’ETA: 280 a Espanya i uns 80 a França, entre ells, les últimes cúpules de la banda.

A ningú li passa per alt que l’Executiu no té raons per canviar una estratègia que s’ha demostrat eficaç per acabar amb ETA i que conjura les crítiques dels col·lectius de víctimes. La dissolució de la banda terrorista és una exigència que frena qualsevol reclamació a curt termini. L’esquerra abertzale ho sap, i per això vol que com més aviat millor es facin passos cap aquí. No només perquè una ETA desarmada reconvertida a organització política suposaria un perillós «contrapoder» per a EH Bildu, sinó perquè cada pronunciament públic remouria el passat i perjudicaria el seu projecte independentista.

Això sí, l’esquerra abertzale manté la seva reclamació que els governs espanyol i francès no compleixen les seves pròpies legislacions penitenciàries, perquè han optat per un enfocament «de guerra i venjança». Compta amb el suport de la majoria de la societat basca: l’última enquesta de l’àrea de Prospecció Sociològica, que depèn del Govern d’Euskadi, va assenyalar que un 81% dels bascos recolzen la reinserció de presos etarres, i només el 9%, la dispersió.

SITUACIÓ A LES PRESONS

ETA ha demostrat la seva capacitat per, malgrat tot, mantenir el col·lectiu de reclusos unit. Els penedits han sigut excepcions i el gruix dels condemnats han mantingut la disciplina. Però la situació va canviar dresprés de l’adeu a les armes, amb l’aparició de dissidències públiques.

Hi va haver un punt d’inflexió al gener, quan 35 membres de Batasuna, el Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB) i Acció Nacionalista Basca (ANB), a canvi de condemnes que els van permetre eludir la presó, van reconèixer la seva «instrumentalització» per part d’ETA i van admetre el «dany» causat a les víctimes del terrorisme.

En paral·lel, el col·lectiu de presos polítics basc (EPKK) va assumir a finals del 2014 que la seva única alternativa era l’assumpció de la legalitat penitenciària espanyola. L’últim gest, i el de més calat, va arribar el desembre passat, quan va apostar per «utilitzar les diferents possibilitats existents en l’àmbit jurídic» per  «buidar les presons», encara que «amb els límits del penediment i la delació».

CONTRADICCIONS

Notícies relacionades

El PNB agita territori ‘abertzale’ en el seu intent d’evitar el sorpasso de Bildu

¿Marejol a Euskadi?

Entre les contradiccions sorgides, cap com la d’Anton López Ruiz,' Kubati', el terrorista que el 1986 va assassinar l’exdirigent d’ETA Dolores González Katarain, 'Yoyes', per abandonar la banda, i anima ara els reclusos de la banda a utilitzar «vies legals» per facilitar la seva excarceració.

De l’altre costat, el Moviment Pro Amnistia i Contra la Repressió (ATA), crític amb l’estratègia de Sortu, considera que acollir-se a beneficis penitenciaris suposa «enfortir l’opressió dels Estats» i trencar la «unitat» i la «solidaritat» entre els presos. Qualifica de «xantatge» que el Govern central imposi «obligacions», i aposta per mantenir la postura històrica de no sol·licitar progressions de grau.