El Suprem rebutja suspendre la pena a Homs i que pugui ser eurodiputat

L'alt tribunal es nega a la petició de l'exdiputat fins que es pronunciï sobre el seu recurs el Constitucional

jgblanco37929277 barcelona 04 04 2017   conferencia de francesc homs en el co170405103522

jgblanco37929277 barcelona 04 04 2017 conferencia de francesc homs en el co170405103522 / CARLOS MONTANYES

2
Es llegeix en minuts

El Tribunal Suprem s'ha negat a la petició de l'exconseller de Presidència i exdiputat de PDECat Francesc Homs que se suspengui la seva condemna a un any i un mes d'inhabilitació fins que el Constitucional resolgui el seu recurs i també li ha assenyalat que aquesta pena li impedeix ser eurodiputat.

Al conèixer la seva condemna, Homs va demanar a l'alt tribunal que aclarís si la pena "arriba a les funcions d'eurodiputat" o altres càrrecs davant les institucions europees.

El Suprem ha respost que no hi ha dubte que la pena d'inhabilitació especial li impedeix ser eurodiputat i altres càrrecs en les institucions europees. A més, s'ha negat a suspendre l'execució de la condemna fins que es pronunciï sobre el seu recurs el Tribunal Constitucional.

Quant a l'abast de la inhabilitació, el Suprem assenyala que la Junta Electoral Central és la competent per a totes les qüestions relacionades amb la presentació i proclamació de candidats a les eleccions al Parlament Europeu.

Aquests candidats hauran de complir diversos requisits exigits per la legislació espanyola a aquests efectes, entre ells, i d'acord amb l'article 6.2 del text legal citat, no haver sigut condemnats, encara que la sentència no sigui ferma, per delictes la pena dels quals inclogui la inhabilitació. I això és precisament el que passa en el cas de sentències, diu.

L'EXERCICI DE LES FUNCIONS PÚBLIQUES

El Suprem afegeix en el seu dictamen que l'exdiputat ha sigut condemnat, en la seva condició d'autoritat pública -que exercia en un càrrec de naturalesa política-, per negar-se obertament a donar el degut compliment a una resolució judicial; i d'aquesta forma ha imposat la seva voluntat davant el mandat suspensiu associat a la providència del Tribunal Constitucional de 4 de novembre del 2014.

En aquest context, precisa, s'ha d'entendre que la pena d'inhabilitació -que es preveu com a pena principal per al delicte citat- ha d'arribar a qualsevol àmbit que impliqui l'exercici de funcions públiques -i el Parlament Europeu ho és de forma patent- perquè és en aquest àmbit on es comet el delicte.

Pel que fa a la suspensió de l'execució la Sala Penal del Suprem assenyala que l'ha d'acordar, en el seu cas, el Tribunal Constitucional, d'acord amb l'article 56 de la seva llei orgànica.

Notícies relacionades

A més, el Suprem es pronuncia sobre un altre aclariment sol·licitat per Homs: sobre la no inclusió en la sentència de l'absolució pel delicte de prevaricació.

La Sala respon que aquesta pretensió tampoc pot ser atesa, ja que el primer delicte, el de prevaricació, és absorbit pel segon, el de desobediència greu, amb què es troba en un concurs de normes.