05 d’ag 2020

Anar al contingut

COMISSIÓ D'INVESTIGACIÓ AL CONGRÉS

Fernández Díaz al·lega ser víctima d'una conspiració

L'exministre de l'Interior afirma que la Policia li va proposar la reunió amb l'excap Antifrau

De Alfonso i Rufián s'embranquen en una bronca amb insults per l''operació Catalunya'

Iolanda Mármol Ángeles Vázquez

JUAN MANUEL PRATS

Fernández Díaz al·lega ser víctima d'una conspiració
 

/

L’home que podia donar resposta a totes les preguntes que es plantegen sobre l’'operació Catalunya' i si es van destinar mitjans d’Interior a investigar els partits independentistes, l’exministre Jorge Fernández Díaz, es va negar a donar-les. Va optar per vestir-se de víctima i mostrar-se ofès davant de qualsevol dubte sobre actuacions policials irregulars que poguessin deduir-se de les trobades que va mantenir amb el que era director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso.
    

Tots dos van negar en la comissió d’investigació del Congrés haver espiat partits per afavorir el PP. Van al·legar que no han sentit unes gravacions que consideren «manipulades» i es van regirar davant les preguntes més incisives, cosa que va desembocar en diverses bronques.
  

 També van explicar que cap d’ells va demanar reunir-se amb l’altre l’octubre del 2014. Fernández Díaz va assenyalar l’exdirector adjunt operatiu de la Policia Eugenio Pino com qui li va proposar la trobada. L’exministre, que va lamentar que se l’hagi «condemnat» abans de jutjar-lo, va assegurar que «l’única conspiració» que s’ha produït és la publicació de fragments d’unes gravacions per alterar els resultats de les eleccions generals del 26-J. «Això de policia política és ofensiu per a la Policia i per a mi», va negar, contundent. 
    

Irritat per l’interrogatori, va fer referència a la seva malaltia i va tractar amb desdeny el portaveu del PDECat, Sergi Miquel, a qui va anomenar «aprenent» perquè les seves preguntes eren «ofenses».

TRIAS I PUJOL

Gran part de la compareixença va versar sobre si en les converses deia «la fiscalia 'lo afina'», o «la fiscalia 'a fin ah'». Fernández Díaz va negar haver mirat d’incidir en el ministeri públic i va desafiar el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, a un dictamen pericial per aclarir-ho, perquè «s’ha d’estar a Catalunya per veure com s’ha utilitzat això», es va queixar. Les seves paraules van ser rebudes amb aplaudiments pels diputats del PP, i això va portar els portaveus d’altres grups a sol·licitar al president de la comissió que calmés «els hooligans».
    

Encara que el suposat compte a Suïssa de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i el 'pen drive' perdut i apartat del 'cas Pujol' van sobrevolar el Congrés, poc es va aportar sobre això que no se sabés. Més enllà que De Alfonso admetés que José Ángel Fuentes Gago, home de confiança de Pino, el va acompanyar al ministeri. També va donar a entendre que va ser aquest inspector qui li va ensenyar «una captura de pantalla» amb números de comptes, entre els quals hi hauria l’atribuït a Trias, amb el qual ell no va fer res. En el seu torn, el ministre va optar per remetre’s a l’acte del Tribunal Suprem que va arxivar la querella de l’exalcalde al no poder atribuir-los la filtració, ja que el document hauria passat «per diverses mans».
    

De Alfonso també va negar l’existència d’una policia política i de l’'operació Catalunya', i saber qui és el responsable de les escoltes, més enllà que era algú «de dins». Va refusar «estirar la manta» amb informació compromesa. «M’han matat una vegada, però no em deixaré matar més», va dir als portaveus que el van interrogar. La seva compareixença va ser tensa i va acabar en bronca amb les maneres aspres de Rufián, que el va titllar de «gall» i va acabar parafrasejant David Fernàndez (CUP) quan va respondre a Rodrigo Rato amb un «fins després, gàngster, ens veiem a l’infern».

GENERAR EMPATIA

L’excap d’Antifrau, igual que Fernández Díaz, va admetre la forma «absolutament inadequada» de la conversa que van mantenir, però la va atribuir a la necessitat de generar empatia. «¿Per què llavors va advertir al Parlament que no descartava estirar la manta?», li va preguntar Xavier Domènech, el líder d’En Comú Podem. De Alfonso no es va moure d’aquí: «El que és millor per al país és que les coses se solucionin, però no a costa del que jo sàpiga, que sempre serà un secret». «Em vaig guanyar la confiança de tots els grups polítics, però no vaig rebre mai ordres. ¿Que n’hi va haver intents? Sí, de molta gent», va afirmar. «Se la va guanyar més d’uns que d’uns altres», li va respondre el portaveu del PDECat. Entre els seus contactes, va advertir a Domènech, hi havia també el líder de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin.