PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE L'EXLÍDER D'UNIÓ

Les "hòsties" de Duran

L'exdirigent carrega contra el seu exsoci i acusa l'independentisme de prometre una cosa que no arribarà

Les "hòsties" de Duran

CARLOS MONTANYES

2
Es llegeix en minuts
FIDEL MASREAL / BARCELONA

El més semblant a un míting. Així es podria resumir la intervenció del que va ser el líder de la recentment liquidada Unió, Josep Antoni Duran Lleida, en la presentació del seu llibre Un pa com unes hòsties. Qui ho té al néixer ja no ho deixa, i sembla que els mesos transcorreguts des de la seva retirada li han servit per acumular el que ell mateix va descriure com l’«angoixa» per la situació del procés sobiranista.

«Feu el favor de seure a la taula, comenceu a parlar», va exclamar al final de la seva intervenció, a la qual van assistir els que van ser dirigents del seu partit, però cap representant destacat de l’exsoci, Convergència, avui PDECat, tret de la veterana exconsellera Maria Eugènia Cuenca.

Precisament, al PDEcat i al president Carles Puigdemont va dedicar Duran bona part dels dards directes llançats des del seu discurs. El principal, l’acusació d’estar enganyant la ciutadania amb una solució, la independència, que, segons Duran, no arribarà. «¿Per què no s’accepta d’una vegada per sempre que quan vas fora, des que estem amb plantejaments independentistes, no rep ningú els nostres governants? Que la màxima fotografia sigui un diputat desconegut als passadissos del Congrés dels EUA... ¿no vol dir res? No tenim res a fer perquè a fora no ens reconeixeran».

Suport a manifestacions

Tan vehement va ser Duran que, a mig míting –perdó, presentació del llibre– va aconseguir aplaudiments d’una concorreguda sala d’actes de la Casa del Llibre de Barcelona. En contra de la tesi del seu exsoci Artur Mas, Duran va afirmar que no s’ha de fer tant de cas de les manifestacions sobiranistes. «Els sentiments fan més difícil la situació, el polític ha d’administrar-los, no posar-se al capdavant de la manifestació, sinó portar-la cap on creu que ha d’anar, que és possible, viable. Convèncer la gent i, si no et voten, te’n vas a casa».

Duran Lleida, per moments, va semblar estar proposant una força política que cobrís el que va definir com un espai polític orfe a Catalunya: «En les pròximes eleccions és possible que per primera vegada en la història no hi hagi una força política catalanista de centre independentista que es presenti. [Unió] Ha deixat una orfandat important que molts ciutadans viuen amb angoixa; no sabran què votar».

Notícies relacionades

Preocupació i angoixa van ser paraules repetides en el discurs. Una intervenció, per cert, en què no va citar la desaparició definitiva del seu partit, amb un deute de gairebé 20 milions i que va forçar un concurs de creditors.

En tot cas, aquí segueix l’aposta de Duran per la tercera via, exigint el primer pas al Govern del Partit Popular, però també reclamant a la Generalitat que es dediqui als problemes reals i tingui en compte que la societat catalana està «fracturada» en dos en la qüestió sobiranista. Tot això de part d’algú que exerceix d’advocat a la firma de la seva dona i diu que no vol tornar a la política.