Barons contra plebeus al PSOE

Amb el duel fratricida d’ahir, Susana Díaz i Pedro Sánchez han demostrat que l’enconada batalla que es disposa a viure el socialisme es pot resumir en un pols entre l’històricament anomenat «aparell» del PSOE i la militància d’un partit avui minvat per les derrotes electorals.

Des del tret de sortida de les primàries, Díaz compta amb el suport de nou dels 19 líders autonòmics, entre ells cinc presidents, alguns dels secretaris generals de les federacions amb més militants (començat per la seva, Andalusia) i el mateix president de la gestora, el baró asturià Javier Fernández. Al seu costat ahir hi havia Guillermo Fernández Vara (Extremadura), Emiliano García-Page (Castella-la Manxa), Ximo Puig (País Valencià) i Javier Lambán (Aragó). Només Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura sumen uns 66.000 militants, més d’un terç dels 180.000 que tindran dret a vot. Els líders socialistes de les Canàries, Ceuta i Melilla també estan al costat de Díaz.

Després que fos destronat l’octubre passat, Sánchez ha perdut la majoria del poder orgànic que ostentava. Ara mateix solament té l’aval de la secretària general del PSOE de Navarra, María Chivite. Algunes federacions que abans controlava, com Madrid (Sara Hernández), les Balears (Francina Armengol) i La Rioja (pilotada per l’ex mà dreta César Luena) aposten ara per Patxi López. A l’exlehendakari també li donen suport els barons de Múrcia (Rafael Martínez Tovar), Cantàbria (Eva Díaz Tezanos) i, és clar, Euskadi (Idoia Mendia). Els feus de López sumen uns 34.000 militants.

En aquesta balança decantada del costat susanista, dues direccions territorials basculen entre López i Sánchez. Es tracta dels líders socialistes de Galícia (Pilar Cancela) i Castella i Lleó (Luis Tudanca). En aquest últim cas, l’executiva regional sembla més inclinada cap al projecte sanchista, encara que existeix una forta divisió interna.

'DISIDENCIAS' PROVINCIALS

Notícies relacionades

Tres maneres de reinventar la socialdemocràcia

Díaz exhibeix força i suport orgànic per liderar el PSOE

A Galícia, les direccions provincials d’Ourense i de Pontevedra aposten per Díaz; la de la Corunya prefereix Sánchez, i la de Lugo s’alinea amb López. A Castella i Lleó, Díaz té el suport de sis de les nou províncies. Totes excepte Valladolid, amb cúpula sanchista; Burgos, que oscil·la entre López i Sánchez, i Àvila, on la fractura interna ha obligat la direcció a decretar neutralitat oficial. Al País Valencià i a Castella-la Manxa, el susanisme ha topat amb dues províncies rebels, escorades cap a Sánchez: València i Albacete. El secretari provincial valencià, José Luis Ábalos, és de fet un dels més forts suports de l’exlíder.

LA POSICIÓ DEL PSC

A Catalunya, l’únic baró autonòmic que es declara oficialment neutral és Miquel Iceta, curiosament el padrí més fidel que va tenir en el seu dia Sánchez. Però els principals alcaldes del PSC estan deixant clares les seves preferències: Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet) està al costat de Sánchez; Núria Marín (l’Hospitalet de Llobregat), de López, i Antonio Balmón (Cornellà), de Díaz. La potent federació del Baix Llobregat és, de fet, el principal baluard de la 'lideressa' andalusa a Catalunya.