ELS GURUS ECONÒMICS DEL PSOE

Tres maneres de reinventar la socialdemocràcia

Els economistes José Carlos Díez, Manuel de la Rocha i Manu Escudero assessoren Suana Díaz, Patxi López i Pedro Sánchez

Tres maneres de reinventar la socialdemocràcia
2
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Les eleccions primàries al PSOE es plantegen com un duel de lideratges entre Pedro Sánchez, Susana Díaz i Patxi López. Tots comparteixen les mateixes essències socialistes però busquen diferenciar-se amb l’ajuda dels seus gurus.

    

El veterà Manuel Escudero s’ha convertit en l’economista de capçalera de Pedro Sánchez. Manuel de la Rocha Vázquez –exsecretari d’Economia en la comissió executiva de Pedro Sánchez– és el principal assessor econòmic de Patxi López. A José Carlos Díez se li atribueix ser conseller en l’ombra de Susana Díaz, cosa que el mateix Díez evita reconèixer per no afectar la imparcialitat que li correspon com a coordinador de la ponència econòmica que la gestora socialista li ha encarregat de cara al seu crucial congrés del juny. «Tinc bona relació amb Susana Díaz» és tot el que admet.

    

Fòrum 2020: Una economia social i ambientalment sostenible és el títol que porta la ponència econòmica de Díez. En la seva redacció han col·laborat més de 80 experts de tots els corrents i encara que Díez evita assenyalar el seu nucli més pròxim, s’apunta al madrileny Antonio Miguel Carmona com a principal col·laborador.

    

De la Rocha ha dirigit els missatges econòmics del document Més de 100 raons per unir el PSOE de Patxi López. Els economistes Antonio González (exsecretari general d’Ocupació), Alain Cuenca (ex alt càrrec d’Hisenda, expert en finançament autonòmic), José Luis Curbelo (expert en economia internacional), o el diputat Rafael Simancas formen part del cercle de López.

    

En el cas de Pedro Sánchez, la llista d’economistes que treballen juntament amb Escudero és amplíssima. Hi figura l’exministra Cristina Narbona, l’exsindicalista Toni Ferrer o el fundador d’Economistas frente a la Crisis Jorge Fabra. Desenes d’economistes treballen en diferents àrees a partir del document Per una nova socialdemocràcia, que resumeix l’ambició d’aquest projecte d’ubicar-se a l’esquerra de l’esquerra.

    

Entre els economistes del PSOE hi ha ex alts càrrecs, diputats, acadèmics i professionals. La majoria d’ells freqüenten fòrums com Economistas frente a la Crisis, Economistes sense Fronteres, Agenda Pública, Context, Fòrum d’Economia Progressista i altres on publiquen articles en els quals sempre subjau un objectiu comú: com obtenir de la socialdemocràcia respostes als nous reptes d’igualtat, globalització, robotització, medi ambient i qualitat dels serveis públics i de l’ocupació. Hi ha personalitats com l’exministre Valeriano Gómez, el diputat Pedro Saura o l’eurodiputat Jonás Fernández que no han fet expressa la seva adscripció. L’exministre Jordi Sevilla opta per quedar-ne al marge. 

El debat de la renda bàsica

Entre els uns i els altres només hi ha matisos però se subratllen les escasses diferències. Els documents d’Escudero i de De la Rocha parlen de derogar o «tombar» la reforma laboral mentre que el de Díez opta per l’expressió tèbia d’un «nou marc de relacions laborals». 

Notícies relacionades

    

L’ingrés mínim vital –que ja va plantejar el PSOE en el seu programa electoral i ha sigut adoptat pel Parament a iniciativa sindical– és la fórmula amb la qual segueixen apostant els textos de López i de Díez. Sánchez planteja avançar cap a una renda bàsica universal (en forma d’impost negatiu per a tothom), propera als postulats de Podem. Aquest terreny pot servir per focalitzar diferències ideològiques. Sobretot, després del sonor error pel qual va haver de demanar perdó Díez després d’haver afirmat en un debat televisiu que amb la renda bàsica caldria posar «franctiradors» a les fronteres contra els immigrants.