Anar al contingut

EL DEBAT SOBIRANISTA

Mas, Ortega i Rigau recorren la sentència del 9-N al·legant que vulnera la Constitució

Els tres condemnats anuncien davant el TSJC la seva intenció de defensar la seva innocència davant el Tribunal Suprem

En els seus escrits esmenten la infracció de diversos articles legals i de la Convenció Europea de Drets Humans

J. G. Albalat

Mas, Ortega i Rigau recorren la sentència del 9-N al·legant que vulnera la Constitució

JULIO CARBO

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha anunciat aquest dimarts que presentarà recurs de cassació davant el Tribunal Suprem per la vulneració de 13 preceptes legals i de la Constitució per intentar revocar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el va condemnar a dos anys d'inhabilitació per impulsar el procés participatiu sobiranista del 9 de novembre del 2014 malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional. Aquest mateix tràmit ha sigut fet per l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau, a qui se'ls va imposar un any i nou mesos i un any i mig d'inhabilitació, respectivament.

L'advocat de Mas, Javier Melero, invoca la infracció de diversos articles de la llei d'enjudiciament criminal, entre ells l'aplicació indeguda del delicte de desobediència pel qual va ser condemnat, un “error” en l'apreciació de la prova documental inclosa en la causa, la denegació de proves i diversos articles de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ). El lletrat també invoca la vulneració de l'article de la Constitució que tracta sobre el dret a la presumpció d'innocència i a un procés públic amb totes les garanties, així com la infracció del dret a la tutela judicial efectiva.

POCA CLAREDAT DE LA SENTÈNCIA

L'advocat Rafael Entrena, defensor de Joana Ortega, detalla en el seu escrit remès al TSJC que s'han vulnerat articles del Codi Penal, de la llei d'enjudiciament criminal (“error greu” en l'apreciació de la prova, denegació de proves i defectes formals), així com preceptes de la Constitució Espanyola i, fins i tot, del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans. La infracció d'aquestes normes, al seu entendre, ha comportat “la vulneració del dret fonamental a la igualtat davant la llei, la llibertat ideològica i d'expressió, a la lliure participació dels ciutadans en assumptes públics, entre altres aspectes. El lletrat ja anuncia que si el Suprem confirma la sentència, recorrerà al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans. I detalla que el relat de fets provats de la sentència "incorre en manifestes contradiccions, omet qüestions objecte de debat per la defensa i peca d'escassa claredat en alguns aspectes essencials", a la vegada que "s'utilitzen conceptes que, pel seu caràcter jurídic, impliquen predeterminació de la sentència".

JUSTÍCIA EUROPEA

El defensor d'Irene Rigau, Jordi Pina, també ha anunciat la presentació de recurs de cassació per infracció de diversos preceptes constitucionals, com el que reflecteix que els espanyols són iguals davant la llei, el Conveni Europeu de Drets Humans, i la legislació espanyola. En total, enumera 15 motius perquè el Tribunal Suprem pugui revocar la sentència condemnatòria per a l'exconsellera. La menció del conveni dels drets humans per part de tots els condemnats dona a entendre que, després d'esgotar la via judicial espanyola i en cas que no els donin la raó, pensen recórrer (ja ho va dir Artur Mas) a la justícia europea. 

La Fiscalia Superior de Catalunya també ha anunciat que presentarà recurs. Encara està pendent la sentència del Tribunal Suprem pels mateixos motius contra el diputat i exconseller de la Presidència, Francesc Homs