Revés del Consell d'Europa a la reforma del Constitucional de Rajoy
/
Dures crítiques a la polèmica reforma del Tribunal Constitucional que Mariano Rajoy va fer el 2015 i que permet suspendre càrrecs públics. El Comitè de Venècia (CV), organisme del Consell d'Europa, ha redactat un informe sobre els canvis introduïts pel PP en què rebutja que l'Executiu central carregui sobre el tribunal la responsabilitat de fer complir les seves pròpies sentències. A primera vista, diu la CV en la nota difosa aquest dissabte, pot semblar que "augmenta el poder" del Constitucional. No obstant, afegeix, està perjudicant la seva "independència". "L'atribució de la responsabilitat total i directa de l'execució de les sentències al tribunal hauria de reconsiderar-se a fi de promoure la percepció del tribunal com un àrbitre neutre, com el jutge de la lleis", es pot llegir en el document del Consell d'Europa. L'informe definitiu es farà públic dilluns que ve.
No obstant, la CV conclou que encara que "no recomana atribuir tals poders", davant "l'absència" d'una filosofia comuna, la reforma "no contradiu" els "estàndards europeus".
UN PODER EXCEPCIONAL EN EL CONTEXT EUROPEU
La Comissió assegura que atorgar la responsabilitat al TC de fer complir les seves pròpies decisions és "l'excepció" en dret comparat. "En general aquesta tasca s'atribueix a un altre poder estatal", avisa el Consell d'Europa, que especifica que veu bé prendre "mesures per assegurar el compliment d'aquestes sentències". En el document d'al·legacions que el Govern de Rajoy va enviar a la CV per defensar la seva reforma, l'Executiu assegura que el Constitucional d'Alemanya i el d'Àustria tenen poders similars.
El Govern central va presentar la reforma just abans de les generals del 2015 i quan Mas començava a defensar la declaració unilateral d'independència
L'òrgan consultiu del Consell d'Europa en matèria constitucional recorda que quan un funcionari públic rebutja executar una sentència del TC "viola els principis de l'Estat de Dret, la separació de poders públics i la cooperació lleial dels òrgans de l'Estat".
El Gabinet de Rajoy va impulsar aquests canvis l'octubre del 2015, quan encara tenia majoria absoluta, i quan Artur Mas, llavors president de la Generalitat, va començar a defensar la declaració unilateral d'independència. La iniciativa legal va ser presentada en plena precampanya pel candidat del PP a Catalunya, Xavier García Albiol.
L'ESTAT D'EXCEPCIÓ I DE SETGE
En el document d'al·legacions del Govern central, l'Executiu de Rajoy va brandar l'article 116 de la Constitució com a últim recurs per frenar el desafiament independentista. Aquest article és el que fa referència a l'estat d'alarma, excepció i setge i fins ara mai havia sigut esmentat públicament pels membres del Gabinet de Rajoy. En diverses ocasions han fet referència a la possible aplicació del 155, que permet a l'Estat intervenir per obligar les autoritats d'una comunitat a complir les lleis quan ja s'han esgotat altres vies de control. “Si la situació fos més greu, llavors l'article 116 també podria ser aplicable”, escriu l'Executiu en el document enviat a la Comissió de Venècia. L'estat d'excepció està destinat a restaurar l'ordre públic i el de setge fa referència a les amenaces o insurreccions contra la sobirania d'Espanya i “la seva integritat territorial o l'ordenament constitucional” que no es pogués resoldre “per altres mitjans”.
La bala a la recambra del Constitucional
El ple de l'alt tribunal ja ho ha decidit així en dues ocasions: una contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per permetre al juliol la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, que obrien la porta a vies unilaterals, i una segona, contra ella i els quatre membres de la Mesa de la Cambra que van donar llum verda el 6 d'octubre al referèndum unilateral. Les dues decisions es van adoptar per unanimitat, cosa que probablement no s'hauria produït si s'haguessin intentat aplicar les noves armes: la suspensió cautelar dels càrrecs públics que incompleixin les seves resolucions i l'execució per una altra Administració. Aquestes dues mesures van ser avalades pel ple del tribunal, però per vuit vots a tres. Els tres magistrats discrepants les van considerar inconstitucionals. En qualsevol cas, les dues possibilitats existeixen, per a la seva utilització quan es consideri necessari. De moment, les fonts consultades no creuen que ho siguin i consideren tan exagerat recórrer a elles davant els passos fets fins ara pel Parlament com utilitzar “una arma nuclear en un incident fronterer”. -- ÁNGELES VÁZQUEZ
- La ruptura de Junqueras i Rovira deixa ERC escapçada davant la investidura
- ÒBIT Mor sor Montserrat Casas, popular abadessa de Pedralbes
- Les dificultats tècniques generen dubtes sobre la dessalinitzadora flotant de BCN
- Estrena l’1 d’agost Tres històrics deixen el Balcó Gastronòmic del Port Olímpic
- Bages Una dansa centenària que imprimeix identitat