El Constitucional avala dividit la reforma que li permet suspendre càrrecs públics

Vuit magistrats van recolzar la nova potestat i tres hi van discrepar al considerar-la inconstitucional

El tribunal podrà posar-la en pràctica, per exemple, davant futures actuacions del Parlament

 

  / AGUSTÍN CATALÁN

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El Tribunal Constitucional va donar ahir via lliure a la reforma de la seva llei reguladora que preveu la suspensió temporal de polítics i càrrecs públics que desatenguin les seves resolucions, mentre aquestes es compleixen, i dóna l’opció d’acordar la seva execució per una altra administració. La decisió del ple, que va ser adoptada per vuit vots a tres, avala la constitucionalitat de la reforma aprovada l’octubre del 2015 pel Govern del PP, amb tota l’oposició en contra, al rebutjar el recurs presentat pel Govern basc.

La sentència, de la qual ha sigut ponent Pedro González-Trevijano, comptarà amb el vot discrepant de la vicepresidenta, Adela Asua, i els magistrats Juan Antonio Xiol i Fernando Valdés. Tots tres consideren inconstitucional tant la suspensió temporal de càrrecs públics com l’execució substitutòria i ni tan sols comparteixen el criteri de la majoria per enjudiciar la norma impugnada. El recurs de la Generalitat encara no s’ha resolt, però correrà la mateixa sort que el de l’Executiu basc.

La majoria de l’alt tribunal declara que la Constitució el va configurar com «un verdader òrgan jurisdiccional» i, com a tal, té potestat per executar les seves resolucions. Encara que el text no inclogués un mecanisme com l’ara avalat, la seva introducció no és inconstitucional, gràcies a la possibilitat de regular el seu funcionament mitjançant la seva llei orgànica prevista en l’article 165.

Insisteix que la suspensió cautelar en les seves funcions d’un càrrec públic «no té caràcter punitiu» i «no suposa cap inhabilitació», ja que la seva última finalitat és «garantir el compliment de les seves resolucions». D’aquí que la majoria del Constitucional descarti que aquestes mesures «desnaturalitzin la jurisdicció constitucional, modifiquin el sistema de controls de les comunitats autònomes per l’Estat i vulnerin els principis de la separació de poders i de legalitat penal».

CONTROL "EN ABSTRACTE"

Notícies relacionades

Per intentar evitar qualsevol interpretació que vinculi les seves noves eines amb el debat sobiranista, la sentència recorda que el control de constitucionalitat de les lleis té «caràcter jurídic, no polític» i que és independent de «les intencions del legislador». I subratlla que es fa en «abstracte», desvinculat de qualsevol «específic supòsit de fet». Però és clar que després de l’aval de la reforma, l’alt tribunal disposarà d’unes mesures que li permeten accelerar la seva resposta davant la desobediència de les seves resolucions, com les que es poden produir en futures votacions del Parlament.

En el cas de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, no és probable que ho faci, perquè ja va optar per remetre la causa a la Fiscalia, que es va querellar contra ella per desobediència i prevaricació per facilitar el 27 de juliol la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent. Ella va inaugurar la deducció de testimoni, encara que ja figurava entre les competències del Constitucional.