El 'cas Palau' apuja el teló dels grans judicis per corrupció a Catalunya

Comença la funció. Encara que fa uns dies es va iniciar el judici a ex alts càrrecs de la Fundació Catalunya i Territori per presumpta estafa i finançament il·legal d’Unió, els principals casos de corrupció a Catalunya es començaran a jutjar dimecres que ve. Apujarà el teló la vista pel saqueig del Palau de la Música en l’època de Fèlix Millet i Jordi Montull i el suposat pagament de comissions per part de Ferrovial a l’extinta CDC a través de la institució musical. Durant 55 sessions i com a mínim fins al 27 de juny s’aniran desgranant els abusos dels dos exresponsables de l’auditori barceloní. Es van esfumar fins a 34 milions d’euros, segons els nous gestors de l’entitat, i només se n’han recuperat uns sis. Al banc dels acusats s’hi asseuran 16 acusats, entre aquests Millet, Montull, l’extresorer de CDC Daniel Osácar i directius de la constructora Ferrovial.

El judici se celebrarà gairebé vuit anys després que els Mossos registressin les oficines de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. El 23 de juliol del 2009, l’anomenat «oasi català» va començar a tremolar. L’Agència Tributària va detectar que entre el 2003 i el 2004 es van retirar quantitats ingents de diners del Palau. Agents de la policia autonòmica, dirigits per un jutge de Barcelona i el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, van entrar a l’edifici. Hi van estar nou hores. La investigació es va centrar llavors en el presumpte desviament, el 2003 i 2004, de 2,3 milions d’euros. El setembre del 2009, Millet i Montull van confessar en una carta remesa al jutge que s’havien apropiat per a finalitats particulars d’1,6 milions i 200.000 euros, respectivament, de l’entitat que havien dirigit. I van dipositar aquests diners.

Però el que en un principi semblava un simple saqueig de l’auditori es va anar complicant. I més quan es va descobrir que, amb nocturnitat, traïdoria i poques hores després del registre dels Mossos, un ordenança del Palau va sostreure de l’edifici modernista diverses bosses amb documents. Les càmeres de seguretat de l’exterior ho van gravar. Quan, per ordre del jutge, la policia va registrar l’apartament on podien haver anat a parar els documents, el 18 de setembre del 2009, ja no hi havia res.

IMPLICACIONS POLÍTIQUES / Les implicacions polítiques van començar a sortir a col·lació l’octubre d’aquell any quan EL PERIÓDICO va publicar que Millet va ajudar econòmicament Àngel Colom, exlíder d’ERC i ara a CDC, per sufragar els deutes de l’efímer Partit per la Independència (PI) després que es dissolgués, a finals del 1999. Després va transcendir que la Fundació Ramon Trias Fargas, vinculada a Convergència, va rebre més de 600.000 euros del Palau. I, per últim, aquest diari va publicar el novembre del 2010 documents que apuntaven que Millet va canalitzar aportacions de la constructora Ferrovial per satisfer la contraprestació d’obres públiques adjudicades en els últims governs de CiU, com la Ciutat de la Justícia i la línia 9 del metro. La fiscalia considera que CDC va subscriure un «pacte criminal estable» amb Ferrovial per al cobrament de comissions que va superar els 6,6 milions d’euros. Per això s’acusa el partit com a responsable civil a títol lucratiu.

ARRIBA EL JUDICI DEL ‘CAS PRETÒRIA’ / Però el cas Palau es barrejarà amb un altre procés sonat, tot i que aquest serà a Madrid, a l’Audiència Nacional. El 13 de març es començarà a jutjar (si no s’arriba a un acord abans) el cas Pretòria, que va esclatar el 2009 amb detencions de polítics, funcionaris i constructors. És un assumpte de presumpta corrupció urbanística i comissions il·legals que afecta ex alts càrrecs dels governs de CiU amb Jordi Pujol (l’exconseller d’Economia Macià Alavedra i l’exsecretari de Presidència Lluís Prenafeta) i del PSC (l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz i l’exdiputat socialista Luis García, Luigi).

Notícies relacionades

Fèlix Millet: quan 'El llop del Palau' va entrar a 'Polònia'

Un 'bitxitu' molt voraç

EL 3% D’ADIGSA / Al maig, amb el judici contra Millet i companyia a l’equador, se celebrarà el judici pel cas Adigsa, sobre un presumpte pagament de comissions que es va començar a investigar quan el 2005 Pasqual Maragall va insinuar al Parlament que CiU cobrava per adjudicacions d’obres: «Vostès tenen un problema que es diu 3%»va etzibar als convergents. Però el cas ha arribat desinflat i només es jutjarà alts càrrecs de l’empresa pública Adigsa per irregularitats en la rehabilitació de pisos de segona mà. La fiscalia demana 10 anys de presó i inhabilitació per a l’exconseller delegat Josep Antoni Fontdevila, i 9 anys i 6 mesos de presó per a dos ex alts càrrecs més de l’empresa pública, Jordi Huguet i Xavier Salas. També està acusat un tècnic extern.

L’últim judici per presumpta corrupció fins ara assenyalat, és el que asseurà a l’octubre al banc dels acusats els membres de l’antiga cúpula de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), encapçalada per l’exsecretari general Josep Maria Matas, que s’enfronta a cinc anys i mig de presó, la mateixa pena reclamada per a qui va ser cap dels serveis jurídics de l’entitat. Estan imputats pel presumpte desviament de 960.000 euros de fons de l’ACM en benefici propi.