04 d’abr 2020

Anar al contingut

ENTREVISTA AL DIRECTOR DE L'OAC

Miguel Ángel Gimeno:«A l'Oficina Antifrau van arribar factures d'unes gravadores minúscules»

NEUS TOMÀS / J. G. ALBALAT

Entrevista al director de l’Oficina Antifrau, Miguel Ángel Gimeno Jubero. / FERRAN NADEU

L’expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Miguel Ángel Gimeno fa mig any que està al capdavant de l’Oficina Antifrau de Catalunya, un organisme criticat després de la gestió del seu polèmic antecessor, Daniel de Alfonso, famós per les seves converses gravades al despatx de l’exministre Jorge Fernández Díaz. 

–En la seva compareixença al Parlament va revelar que havia detectat dèficits de control en àmbits com l’econòmic. ¿Ha trobat factures al calaix o factures rares? 
–Quan jo parlo de recuperar la confiança de la ciutadania catalana amb relació a aquesta oficina parlo també de ser especialment rigorosos dins de l’oficina en el nostre comportament, fins i tot de com es contracta les despeses. En tot. No tot el que és legal diria que li està permès de fer a l’oficina. Em refereixo a despeses o remuneracions que no em semblava que fossin les adequades. Per exemple: els abonaments del Liceu. L’oficina no té per què tenir una presència institucional dins del Liceu; a qui li agradi que s’ho pagui, i si no, que no hi vagi. 

"L'oficina no té per què tenir presència institucional al Liceu"

–¿A quines remuneracions es refereix?
–Em refereixo a dietes, a control de les despeses de representació, a una sèrie d’aspectes d’aquest tipus amb els quals caldria ser més rigorosos. Decidir en què es pot gastar i en què no es pot gastar.

–El seu antecessor va comentar, i està publicat, que en una caixa forta es guardaven documents de polítics. ¿Els ha trobat? 
–En aquest despatx, llevat que estigui tan amagada que en dos mesos jo no hagi esbrinat on és, no hi ha una caixa forta. A administració n’hi ha una però també he mirat allà si hi havia alguna cosa que fos inusual que estigués en aquest departament i la veritat és que no hi he trobat res. Per tant, si n’hi va haver, qui la va posar deu saber on és i què n’ha fet. Aquí no n’hi ha i ho dic amb la suficient seguretat perquè he ordenat que es fes una auditoria de seguretat.

–¿Ens pot aclarir si l’oficina es va encarregar de comprar uns micròfons que potser van servir al seu antecessor per gravar les seves converses amb Jorge Fernández Díaz? 
–No em consta. Però no ho sé, fins i tot tindria algun dubte, però, en fi, pot ser, no dic que no. El que sí que és cert és que nosaltres vam rebre unes factures d’unes gravadores, diguem-ne que molt petites, minúscules. Però eren dels últims temps, per tant, difícilment podien referir-se al passat.

–¿ A l’Oficina Antifrau es necessiten unes gravadores minúscules?
–Doncs jo la veritat és que no les he utilitzat mai i a més és que crec que no sabem utilitzar-les perquè són tan micros que no compleixen cap funció raonable.

–¿Ja ha enviat algun cas a la fiscalia? En l’anterior etapa, la majoria, per no dir tots els que es van enviar, es van acabar arxivant.
– Sí, ja n’he remès uns quants a la fiscalia. Intento ser molt rigorós i escurçar totes les possibilitats d’investigació abans d’enviar casos a la fiscalia... De moment no ens ha arribat cap resolució dient que s’han arxivat. 

"Hi ha una figura molt blasmada que aquí volem potenciar, la de l'alertador"

–A València hem vist que al final els casos de corrupció política s’aclareixen quan hi ha empresaris que canten. ¿És l’única manera? 
–Hi ha una figura molt blasmada que aquí volem potenciar, la de l’alertador. En diem així perquè quan en diem delator fa lleig. És evident que aquesta persona l’hem de recolzar perquè és la que ens dona més seguretat. Normalment és molt fiable i ens interessa protegir-la. La fotografia que vaig veure fa uns quants dies de diverses persones que havien denunciat casos dels més famosos i que ara se sentien totalment desemparades, que no dubto que era així, em sembla horrible.

–¿Seria la figura del penedit?
–Bé, el penedit és un que hi ha participat, però no seria el penedit solament, ni moltíssim menys. L’alertador pot ser aquell  funcionari públic que veu com un altre des de dins està fent alguna cosa i alerta del que està passant.

–¿I també admeten denúncies anònimes?
–Sí, és una de les primeres decisions que vaig prendre. En la resolució en què ho vaig acordar exposo les raons per admetre-les, o més aviat l’absència de raons perquè no n’hi hagués. També adverteixo que la denúncia anònima necessita un plus de dades que et permetin constatar que el fet és cert.

–¿L’Oficina Antifrau podria obrir una investigació per les declaracions de l’exsenador Santi Vidal?
–Llevat que en fem una interpretació molt extensiva i tenint en compte que ja està a la fiscalia, l’oficina no té res a dir ni fer. No estem parlant d’un cas relacionat amb interessos econòmics. Es tracta d’una altra cosa. L’oficina no és el vigilant de tota la integritat a tot el món. És el vigilant d’alguns aspectes i jo crec que aquest no seria el cas. Ara, si algú vol plantejar-ho des d’una altra perspectiva pot fer-ho.

–¿Han investigat els negocis de la família Pujol?
–Aquí hi va haver un expedient en el seu moment i es va remetre al ministeri fiscal, i punt.

"Catalunya té una situació políticament complexa i s'ha de resoldre políticament"

–Suposem que ha seguit el judici del 9-N. ¿En algun moment ha pensat: «jo hi hauria de ser»?
--Era previsible que com a membre de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia hagués estat allà, sí, efectivament.

–¿Què li sembla que hi hagués manifestacions de suport als acusats? En alguns àmbits s’ha interpretat com una coacció a la justícia.
–Vostè ha estat enmig. Jo, no. El tribunal ha de procurar ser absolutament independent i, home, quan ha de flotar en aquest mar que és la situació política que es dona a Catalunya... Esperem que sàpiga flotar prou.

–¿Què opina de la situació que s’està vivint a Catalunya?
–Catalunya té una situació políticament complexa que s’ha de resoldre políticament.