Combat fins al final pel 9-N

La justícia i la política es van barrejar ahir a la sala de vista del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) on s'ha celebrat durant tota la setmana el judici contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau per la presumpta desobediència al Tribunal Constitucional per haver impulsat el procés participatiu sobiranista del 9 de novembre del 2014. La batalla dialèctica i jurídica en els seus informes finals entre el fiscal Emilio Sánchez UlledEmilio Sánchez Ulled i els advocats defensors, Javier Melero, Rafael Entrena i Jordi Pina, va ser intensa. El judici va quedar vist per a sentència. La resolució del tribunal arribarà en els pròxims mesos.  

El colofó va arribar amb l'al·legat final de Mas, que, a més de declarar-se el màxim responsable de la consulta alternativa i repetir que no ha comès cap desobediència, i va replicar que la consulta alternativa va tenir com a objectiu «plantar cara a un Govern espanyol» que estava impedint que els catalans expressessin la seva voluntat. L'exvicepresidenta, en la seva intervenció, va seguir amb el mateix discurs: «Donar la veu al poble no és un delicte, ni un acte criminal», a la vegada que va insistir que el que es jutjava era «una actuació política d'un Govern democràtic». Va tancar aquest torn d'últimes paraules Irene Rigau que va afirmar: «No em puc imaginar que arran d'aquest judici s'iniciï una involució democràtica».

Els primers dards els va llançar el fiscal Sánchez Ulled. «No es pot contraposar la democràcia amb l'Estat de dret [...] Tan democràtic serà aquest tribunal tant si condemna com absol [...] Aquest judici també és democràcia, la democràcia és més de el que s'ha dit aquí [...] No s'està enjudiciant la voluntat popular [...] La fiscalia no depèn del Govern de Madrid, no s'ha rebut cap indicació i jo no ho hauria permès [...] El que és dramàtic d'aquest assumpte és que és un torpede al sistema democràtic». Aquestes són alguna de les frases del seu informe final de gairebé dues hores i mitja. 

DESOBEDIÈNCIA 

Amb aquestes paraules i concretant proves i arguments jurídics va defensar que es condemnés a 10 anys d'inhabilitació Mas i nou anys Ortega i Rigau. Amb el seu discurs va voler centrar el que, en la seva opinió, és objecte del procés: si els tres ex alts càrrecs de la Generalitat van desobeir o no el Tribunal Constitucional. «No s'està jutjant la democràcia, sinó una cosa molt diferent: si hi va haver desacatament, desobediència i incompliment» del que s'havia acordat per l'alt tribunal el 4 de novembre del 2014, cinc dies abans de la consulta. Els acusats, va dir, una estratègia de «desafiament» efectiu a la suspensió, van aparentar deixar el procés en mans de voluntaris, quan  realment no va ser així. Va acusar els investigats d'actuar en un «clima de sigil i opacitat», a la vegada que va al·legar que darrere dels voluntaris hi havia una actuació «emmascarada» dels poders públics.

Notícies relacionades

Mas treu pit per la seva defensa en el judici del 9-N davant el "postureig" de la CUP

El fiscal: "El judici del 9-N també és democràcia"

No va trigar la resposta de l'advocat Javier Melero, defensor de l'expresident. «El senyor Mas no s'ha amagat mai darrere dels voluntaris, no ha negat la participació i l'impuls polític de la consulta, ni que va permetre l'ús del material encarregat pel Govern català», va afirmar, per després afegir que, no obstant, l'expresident no ha comès el delicte de desobediència entre, altres coses, perquè no hi va haver un requeriment exprés en persona de la prohibició del 9-N. I va precisar que «si es vol condemnar el senyor Mas per desobediència, s'haurà d'innovar i ser creatiu», ja que no hi va haver «comportament contundent i reiteració», com assenyala la jurisprudència.

L'advocat Rafael Entrena, defensor de l'exvicepresidenta Ortega, també va tirar amb bala. «Se'ls seu al banc dels acusats per haver portat a terme una actuació de naturalesa estrictament política com és articular un procediment perquè els ciutadans de Catalunya poguessin expressar-se sobre el seu futur polític»,  va afirmar. I no es va quedar curt en el seu al·legat el lletrat Jordi Pina, que representa Rigau, que va sostenir que s'està perseguint «la mort política» dels tres acusats, al demanar la fiscalia la seva inhabilitació, a la vegada que ha defensat que la Generalitat no va ordenar en cap moment que s'obrissin les escoles públiques per a la votació.