Homs demana al Suprem la seva absolució perquè és un "governant democràtic"

El portaveu del PDECat al Congrés dels Diputats, Francesc Homs, ha presentat aquest dijous el seu escrit de defensa davant el Tribunal Suprem, en què demana ser absolt dels delictes de prevaricació administrativa i desobediència pels quals el fiscal demana per a ell 9 anys d'inhabilitació, a l'entendre que la seva actuació en relació amb la consulta del 9-N no és que no fos constitutiva de cap delicte, sinó que era complir amb l'obligació "d'un governant democràtic".

Per defensar-se sol·licita que declarin entre altres el president del Govern, Mariano Rajoy, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, i l'exfiscal general de l'Estat Eduardo Torres-Dulce. També demana que testifiquin en la vista oral, que no es demorarà al ser l'única pendent de celebrar per la Sala Penal del Tribunal Suprem, el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern i president del Consell Jurídic Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, i l'expresident de la Generalitat Artur Mas.

Al seu escrit de defensa, Homs recorda que la llei de consultes populars no referendàries es va publicar el 27 de setembre del 2014 i "en conseqüència" el mateix dia es va dictar el decret que convocava una consulta popular no referendària per al 9 de novembre, perquè "Catalunya pogués exercir el seu dret fonamental a la llibertat d'expressió i de participació política".

Dos dies després de la seva publicació i "el mateix dia de la seva admissió a tràmit, el Tribunal Constitucional, modificant la seva agenda, es va reunir d'urgència" i va suspendre el decret. En "estricte acatament" de la suspensió, la Generalitat va suspendre la convocatòria de la consulta i ell mateix, com a conseller de la Presidència, "va portar a terme totes i cadascuna de les accions pròpies de les seves competències en compliment del que havia ordenat el tribunal", malgrat que això va causar "rebuig i incomprensió en certs sectors de Catalunya que ho van considerar claudicant".

ELS QUE VOLEN CANVIAR LA CONSTITUCIÓ

Segons Homs, la Generalitat va convocar el 14 d'octubre un procés participatiu de la ciutadania emparant-se en la mateixa Constitució, de la qual diu que "empara també els que la neguen o desitgen canviar-la", i en l'Estatut de Catalunya. 

L'escrit sosté que la via que "va decidir impulsar" la Generalitat estava "completament adaptada a la legalitat", perquè, a més, el procés participatiu seria portat a terme per voluntaris.

L'escrit cita les paraules de Rajoy en què va definir la consulta com a "simulacre inútil i estèril" i va dir que no era "un referèndum, ni una consulta, ni res que s'hi assembli".

OBLIGACIÓ D'UN GOVERNANT DEMOCRÀTIC

"En aquest context, el conseller de Presidència va assumir, com és obligació d'un governant democràtic compromès amb el mandat emanat del seu parlament, totes les tasques que li competien, múltiples i complexes, amb la màxima dedicació, entrega i eficàcia en la mesura de les seves possibilitats i amb l'esforç i entusiasme del que se sent compel·lit per un compromís no només real sinó ètic amb el seu poble i amb la democràcia en la seva màxima expressió", afirma Homs, per assumir totes les accions per les quals l'acusa el fiscal.

El portaveu del PDECat sosté que el silenci del Constitucional a la petició d'aclariments de la Generalitat -que no es va pronunciar fins al 2 de desembre- va portar la Generalitat a "seguir complint amb el mandat rebut de donar veu a la ciutadania gràcies al compromís del voluntariat".

L'escrit destaca els coneixement jurídics d'Homs i que coneixia "detalladament" com davant "sentències del TC el Govern de l'Estat espanyol continuava exercint competències que no li corresponien", en la mateixa línia de la denúncia que aquesta mateixa setmana ha interposat contra el president Rajoy.

INVESTIGAT AL SER DIPUTAT

Notícies relacionades

L’estat de negació del PP

Estrasburg rebutja la demanda de Mas contra la seva condemna pel 9N

Homs també argumenta que "si l'activitat que desplegava" abans de la convocatòria "apareixia en algun dels els seus aspectes com indiciàriament en desacord amb la legalitat, no es comprèn que la fiscalia no usés algun dels diferents mitjans al seu abast per evitar-los". I es queixa que "només molts mesos després, en curiosa coincidència cronològica amb la seva presa de possessió" com a diputat, se l'imputi per prevaricació i desobediència.

També al·lega que la Junta de Fiscals de Catalunya va considerar inviable l'acció penal contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas pel procés participatiu fins que l'hi va ordenar la Fiscalia General de l'Estat. Per la querella que es va interposar seran jutjats a partir del dia 6 Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega.