Rajoy es compromet a donar reparació "moral i jurídica" a les víctimes del Iak-42

Gairebé 14 anys després, el president del Govern, Mariano Rajoy, s'ha reunit amb els representants de l'Associació de Víctimes del Iak-42, en què van morir 62 militars espanyols que tornaven d'una missió a l'Afganistan. La reunió s'ha celebrat a la Moncloa, ha durat hora i mitja, i ha transcorregut  en un clima "amable", "sense tensions" ni "males cares", segons el relat dels afectats. Rajoy, que ha estat acompanyat de la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, s'ha compromès a buscar com satisfer la seva principal petició: que l'Estat els proporcioni una reparació "moral i jurídica", després d'anys lluitant per buscar "la veritat i la justícia" als tribunals. 

Rajoy no els ha demanat perdó "explícitament", tampoc l'hi han exigit els familiars, segons han explicat al terme de la reunió, però el col·lectiu considera que el fet que el que era vicepresident quan va passar la tragèdia, tants anys després s'hagi compromès a "fer les coses bé", "és una forma de demanar perdó". 

El mateix president ha assenyalat que la reunió ha sigut "franca i cordial", i ell ha compartit "el que li han dit i els sentiments" de les víctimes. "Espero que siguem capaços de fer les coses bé", ha afegit en declaracions a la premsa. 

LA RESOLUCIÓ

Les famílies, que han demanat a Defensa els 32 contractes anteriors als del Iak, esperen que ara Defensa elabori una resolució que assumeixi el dictamen del Consell d'Estat que va responsabilitzar de l'accident el Ministeri, al capdavant del qual hi havia Federico Trillo. Així mateix, reclamen que l'assumpció de la responsabilitat en els fets "emergeixi" del reconeixement que el departament, que subcontractava a companyies sense garanties el trasllat dels militars, no va exercir una vigilància correcta, és a dir, va funcionar de manera "anormal".

Cospedal, que es va reunir amb les familiars just després que l'informe del Consell veiés la llum, ja s'havia compromès a investigar la gestió de l'accident i va assumir en termes generals el dictamen de l'òrgan consultiu. Així mateix, en una compareixença al Congrés el 16 de gener, va demanar "perdó en nom de l'Estat" pel fet que el ministeri no hagués reconegut amb anterioritat la seva responsabilitat en el sinistre.

Però, segons els afectats, falta per veure en "quin grau" assumeix l'informe, si recolza només les seves conclusions o el "relat fàctic" que indica que hi havia un funcionament "anormal" en el ministeri. Segons ha explicat l'advocat de l'associació, Leopoldo Gai, l'assumpte és "díficil i delicat" perquè significaria, en última instància, el reconeixement que no es va tractar d'un "accident" sinó conseqüència que volaven en una "ferralla", terme usat pel pare d'una de les víctimes, que ha recordat que a més es "van ultratjar els seus cossos". 

Fonts de Defensa han explicat per la seva part que el Govern vol incloure en la resolució tots els contractes i que es facin les coses "bé", si bé assumeixen que és difícil trobar els documents que facin referència a totes les subcontractes. 

En qualsevol cas, la ministra s'ha compromès en la reunió d'aquest dimarts a presentar en primer lloc a les famílies el seu dictamen i per als afectats això és símptoma de la seva "voluntat de diàleg". Si l'informe recull totes les seves demandes, expliquen, això és prou "homenatge", no necessitarien més, han assenyalat. 

LA DIMISSIÓ DE TRILLO

El dictamen del Consell d'Estat va provocar que s'accelerés la sortida de Trillo com a ambaixador a LondresLondres. Les famílies han reclamat aquest dimarts a Rajoy que impedeixi que es reincorpori a la seva plaça de lletrat, precisament en l'òrgan consultiu però, segons la seva versió, el president no s'ha compromès a parar la seva tornada.

Públicament, Rajoy ja ha defensat que Trillo, com a "funcionari", torni al seu primer destí, i ha manifestat que subscriu "totes i cada una de les afirmacions" de Cospedal al voltant del perdó a les víctimes. Aquest dimecres tindrà una nova oportunitat, davant la pregunta que li formularà el PSOE en la sessió de control del Congrés.

EL TÍTOL DE FILL ADOPTIU

Mentrestant, el ple de l'Ajuntament d'Alcoi (Alacant) iniciarà els tràmits per retirar el títol de Fill Adoptiu a Trillo, títol que ostentava des del 31 de març del 2000, quan era alcalde el socialista Josep Sanus. El tràmit s'iniciarà amb l'aprovació d'una declaració institucional que aquest dilluns a la tarda es porta a ple i que firmen els grups municipals del PSPV, Compromís i Guanyar Alcoi.

El text demana iniciar "els tràmits pertinents per a la retirada del títol de Fill Adoptiu de la ciutat d'Alcoi al senyor Federico Trillo-Figueroa Martínez Conde". Aquest és el segon intent del consistori de retirar els honors a Trillo. En el ple del 22 de juliol del 2013 ja ho van intentar el PSPV, Compromís i Esquerra Unida-Entesa.

Notícies relacionades

El Consell d'Estat responsabilitza Defensa de l'accident del Iak-42

Cospedal assumeix la responsabilitat de Defensa en l'accident del Iak-42

No obstant, el Reglament Especial d'Honors i Distincions de l'Ajuntament, aprovat el 1976, "no permet la retirada de les distincions concedides". L'única excepció (i a això és al que s'acullen els tres grups en l'actualitat) és "aconseguir els necessaris dos terços dels vots del ple a l'Ajuntament per retirar la distinció". PSPV, Guanyar Alcoi i Compromís sumen 16 dels 24 representants; és a dir, dues terceres parts dels vots, amb independència del sentit del vot de PP i Ciutadans, els altres dos grups amb representació municipal.

Trillo i Sanus mantenien una bona relació professional. A més, l'exministre de Defensa ha participat en les festes de Moros i Cristians amb la Filà Mossàrabs.