Aznar retrreu a Rajoy les cessions al PSOE i a Ciutadans en la seva reaparició

José María Aznar va reaparèixer ahir a València després d’haver renunciat fa unes setmanes a la presidència honorífica del PP i ho va fer per criticar les concessions del Govern de Mariano Rajoy en els seus primers pactes amb altres partits. L’exlíder conservador va evitar respondre als periodistes sobre les càbales que han sorgit en les últimes setmanes sobre la fundació d’un nou partit aznarista, però en una trobada en privat amb empresaris valencians va assegurar que no té pensat crear cap formació alternativa al PP.

«El principal risc que afecta la sostenibilitat de la recuperació econòmica és el risc polític intern», va etzibar al poc d’haver començat la seva conferència davant un 'lobby' empresarial valencià l’expresident, que va criticar el preu dels pactes aconseguits fins ara en forma de pujades d’impostos o que puguin desembocar en un augment del dèficit. Va instar Rajoy «a reprendre una agenda reformista que segons el meu parer està incompleta» i va defensar l’última reforma laboral del PP, la derogació de la qual és un dels objectius del PSOE i que va dir que segons la seva opinió és «necessària i encertada».

Aznar va dir ser «molt conscient de les limitacions d’un Govern avui en minoria», però va recordar que arriba «després de quatre anys de majoria absoluta». «La fragmentació parlamentària i el Govern en minoria són un escenari poc propici per a la reforma», va admetre, per immediatament criticar «la tendència» que «els pactes es tanquin amb augments de despesa i compromisos que no inclouen reformes de calat». Va posar com a exemple en aquest camp la seva primera legislatura (1996-2000) en la qual també va governar en minoria i va delimitar el marc en què, segons ell, s’han de desenvolupar els pactes. «L’estabilitat pressupostària i les reformes estructurals no són una opció, són un imperatiu», va afirmar.

DÈFICIT I IMPOSTOS

El president de la liberal FAES va apuntar que «no és bo que es consolidi la creença que l’única manera de reduir el dèficit públic és apujar els impostos», ni que «es vegi el dèficit com un element generador de creixement i ocupació» o que «es recorri al deute com una solució indolora per pagar l’Estat del benestar». I va advertir expressament que està en contra de «proposar el recurs al deute com a solució a un problema de sostenibilitat estructural del sistema de pensions».

Les seves habituals crítiques a la política de Rajoy i la seva recent renúncia a la presidència honorífica del PP han alimentat el rumor que Aznar pugui crear un nou partit, cosa sobre la qual no es va voler pronunciar a la seva entrada a l’hotel on va fer la conferència, però que va descartar en un apart privat amb empresaris valencians.

La direcció dels populars ja ho havia donat per improbable abans de conèixer la confidència del mateix Aznar. El vicesecretari d’organització, Fernando Martínez-Maillo, va assegurar que «hi ha més soroll mediàtic que realitat» i que Aznar i el PP «estan indissolublement units». Tampoc ho va veure realista el vicesecretari Pablo Casado, que va ser un estret col·laborador seu. «Sincerament, no m’imagino Aznar fora del PP, perquè és casa seva i el va refundar ell», va apuntar. Dijous, Aznar clausurarà unes jornades protagonitzades pels exministres Josep Piqué i Alberto Ruiz-Gallardón, patrons de la FAES, amb un títol eloqüent: 'Idees per a la societat espanyola'.

DE L’ALLUNYAMENT A L’INDEPENDENTISME

Notícies relacionades

El PP descarta que Aznar fundi un nou partit

Aznar planta Rajoy

El navilier Vicente Boluda, president de l’Associació Valenciana d’Empresaris, que va ser l’encarregat d’introduir Aznar a un públic format per uns 60 empresaris (amb tan sols vuit dones), va advertir que pot arribar el moment que l’infrafinançament o la política d’infraestructures i inversions generi un «allunyament» del País Valencià amb Espanya. 

Aznar va contestar elogiant «la singularitat integradora dins d’un projecte nacional compartit», que ha fet, va dir, que la comunitat creixés, però va aprofitar per carregar contra els que «cultiven els particularismes», els que «la història els fa creure creditors de més drets però de cap obligació».