La vida en català d'Íñigo Errejón

Quan va baixar de l'escenari, a Badalona, al final d'un míting amb Xavier Domènech, se li va acostar un avi, que el va agafar del braç. “'Chacho'. Ets el que millor català parla de tot el barri”, li va dir. Íñigo Errejón va somriure llavors de pur desconcert, però aquell comentari el va portar a aprofundir en la reflexió sobre l'heterogeneïtat de Catalunya, un poble, una cultura i una política pels quals sent profunda fascinació. Ell sap que no era el que millor parlava català en l'acte, però sí qui tenia un accent més singular, una forma de pronunciar que segueix descol·locant a tothom. “Quan tu m'escoltes ¿quin accent diries que tinc?”, pregunta de tant en tant. Hi ha qui el situa en un català de Lleida o de València o d'haver-lo llegit molt i parlat menys. En realitat, només és l'accent d'un madrileny en català. Potser una cosa tan poc habitual que ni tan sols hi ha manera d'etiquetar-lo. 

Quan Errejón va arribar a Girona, el 2006, a penes coneixia quatre frases bàsiques, però va comprovar de seguida que una cosa era llegir en català i una altra entendre's amb els pagesos de l'Empordà (un dels seus llocs preferits) als quals -admet- més que comprendre, desxifrava.  Va estar gairebé dos anys anant i venint mentre preparava la seva tesi. Vivia al Barri Vell, anava a la facultat de Lletres a estudiar, li encantava el Cinema Truffault, el bar El Forn, la plaça de Sant Domènech, els jardins John Lenon i escapar-se de tant en tant al Pla de l'Estany. 

Les  amistats que va anar teixint allà li van permetre aprofundir en la idea de plurinacionalitat que després traslladaria a Podem, i la seva obsessió per estar en un aprenentatge continu el van portar a seguir practicant quan va tornar a Madrid. Això li permet fer mítings en català i parlar-lo tots els dies quan està al Congrés, amb companys del seu equip que són catalans o amb líders d'altres partits com Gabriel Rufián o Joan Tardà, d'ERC, Francesc Homs, del PDECat o Joan Baldoví, de Compromís.

GRUP A MADRID

El líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ho sap bé i destaca la “fascinació” del secretari polític de Podem pel món en català. “És una cosa de pell. A més l'ajuda en la comprensió de la plurinacionalitat, però no hi ha un càlcul polític. Sent amor per Catalunya i el parla diàriament amb un subgrup molt potent de catalanoparlants al Congrés. Sempre ens diu que el corregim, però la veritat és que el parla molt bé”, relata Domènech.

En aquest grup hi ha la diputada Àngela Ballester, de València. “És admirable el seu interès per seguir aprenent quan no té ni temps per llegir i està sotmès a un gran nivell d'estrès”, explica i somriu per posar un exemple. Quan Errejón escriu en català i té algun dubte, la consulta. L'última qüestió que li va plantejar és com s'escriu “la humanitat”. “Li vaig dir que no és ‘l’humanitat’, com ell havia posat, sinó ‘la humanitat' però no es va conformar amb això i vam haver d'explicar-li fins i tot l'excepció a la norma de l'apòstrofe”, afegeix.

OBRINT PAS, FELIU VENTURA

Adrià Porta, estret col·laborador d'Errejón en l'equip de discurs, destaca l'evolució que ha tingut la seva fluïdesa en els últims mesos. Explica com en la campanya del 27-S havia de fer un esforç de concentració per fer un míting en català (no els porta mai escrits més enllà d'unes notes) i com, ara, el parla sense lligams. 

Notícies relacionades

L''u' bis

L'errejonista purgat a Madrid denuncia "tics de la vella política"

“El fascina la cultura en català.  Sempre em recomana algun grup, se sap les lletres, coneix tot el panorama musical de l'esquerra en català”, afegeix Porta. Domènech se suma a aquesta afirmació. “Li encanta. Absolutament. Obrint Pas. Feliu Ventura. At Versaris. Quan vas a casa seva, està plena de música en català”, diu.

El mateix Errejón va explicar el seu avatar polític recentment, durant una entrevista a TV-3 que es va convertir en rècord d'audiència i en què va venir a demostrar que parla català, no només en la intimitat.