El procés es cola en els discursos de Cap d'Any de diversos presidents autonòmics

El procés sobiranista català ha tornat a estar present de manera directa o indirecta en els discursos de Cap d'Any d'alguns presidents autonòmics. Carles Puigdemont i el seu compromís amb el referèndum al marge, l'andalusa Susana Díaz i el castellanomanxec Emiliano García-Page, tots dos socialistes, han sigut els que més s'han referit al pols sobiranista amb una defensa a ultrança de la unitat d'Espanya. El 'lehendakari' Iñigo Urkullu, en canvi, ha posat l'èmfasi a reclamar que s'abandoni la "judicialització permanent" de la política.

"Tenim la força i hem de tenir la voluntat" per enfortir "la unitat i harmonia entre tots”, ha subratllat la presidenta de la Junta d'Andalusia durant el seu discurs. Segons Díaz, aquesta unitat d'Espanya és "compatible" amb aquesta "diversitat" que permet construir "un país més atractiu en drets, llibertats i oportunitats". "Espanya té futur", ha assegurat davant els que advoquen per la independència.

NI MÉS NI MENYS QUE NINGÚ

"Andalusia no vol ser més que ningú, però tampoc acceptarà ser menys", ha subratllat la presidenta andalusa a l'insistir en la "igualtat de tots els espanyols". Missatge directe a Puigdemont i tot el sobiranisme català, a qui García-Page també ha dedicat part de la seva intervenció, en què ha rebutjat tant l'egoisme individual dels que volen "rapinyar o tenir més que la resta en moments en què es necessita més la solidaritat" com l'egoisme "dels que territorialment volen ser més que altres".

"No podem dubtar del que som ni de qui som", ha proclamat el mandatari de Castella-la Manxa després d'avisar que defensarà "i molt" la unitat de tots els espanyols. "Els que creiem en la igualtat, avui estem obligats més que mai a defensar la unitat. Unitat i igualtat van de la mà", ha rematat.

DIÀLEG I PACTE

Notícies relacionades

Montoro fitxa un antic alt càrrec d’Hisenda per defensar-se

El Parlament planteja blindar les multes per discursos d’odi

El 'lehendakari' Urkullu, en canvi, ha fet una al·lusió al procés sobiranista català (aprofitant una situació que també s'està repetint sovint en les relacions del Govern basc amb l'Executiu central) al reclamar que es deixi de fer una "judicialització permanent de la vida política". En el seu cas, a més, ha exhibit el compromís de treballar pel "diàleg i l'acord" per resoldre conflictes i trobar "solucions polítiques en la defensa i actualització de l'autogovern".

Ni el valencià Ximo Puig ni la balear Francina Armengol han fet referències al procés, encara que en els seus discursos de clausura del 2016 sí que hi ha hagut mencions adjacents amb Catalunya: per una part, les reclamacions a què es posi fi a l'infrafinançament dels seus territoris i per l'altra, a reforçar els llaços entre els tres governs en els últims mesos després d'anys de bloqueig entre els seus respectius executius.