El Suprem rebutja la demanda d'Aznar pels correus de Blesa

L'expresident del Govern José María Aznar ha tornat aquest divendres a ser protagonista. Però aquesta vegada indesitjat. La Sala Primera del Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs que va presentar per intentar que declarés vulnerat el seu dret a l'honor per un article que li atribuïa exigir contraprestacions a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, segons haurien revelat els correus privats que es van filtrar d'aquest últim.

Era l'última bala que li quedava a Aznar perquè 'El Confidencial' fos condemnat per un article que el periodista Graciano Palomo va publicar el 18 de desembre del 2013, titulat 'Els correus de Miguel Blesa posen al descobert que Aznar exigia contraprestacions'. I l'ha perdut, perquè l'alt tribunal comparteix el criteri que ja va fixar l'Audiència Provincial de Madrid i dóna prevalença a la llibertat d'expressió davant el dret a l'honor de l'expresident del Govern.

La primera sentència va declarar que s'havia produït una intromissió il·legítima en el dret a l'honor d'Aznar i va condemnar el digital a pagar 20.000 euros pels danys morals causats, així com a publicar la sentència. L'Audiència de Madrid va revocar la condemna i l'expresident del govern va recórrer al Suprem al·legant el caràcter ofensiu, per la seva falta de veracitat, de determinades imputacions realitzades en l'article com que exigia “contrapartides” al llavors president de Caja Madrid, Miguel Blesa, i d'utilitzar aquesta entitat financera en el seu propi benefici.

La sentència, de la qual ha sigut ponent el president de la Sala Primera, Francisco Marín Castán, concedeix preeminència a l'element valoratiu de crítica política de l'article qüestionat, ja que tot i que conté referències a fets, aquests no constitueixen el nucli essencial ni es poden qualificar d'inveraços.

Centrada la qüestió en l'anàlisi del caràcter ofensiu de les “contrapartides” que el demandant exigia a Blesa i de la frase continguda en el cos de l'article sobre la utilització de l'entitat financera per als seus propis interessos, conclou que el periodista es va centrar a exposar les seves pròpies conclusions, indubtablement crítiques, sobre la conducta d'Aznar que resultava dels correus dels missatges del seu fill a Blesa publicats per 'El País'.

SOSTRE MÉS ALT PER ALS PRESIDENTS

Notícies relacionades

Aznar planta Rajoy

El fill d'Aznar a Blesa: "Amb els pèls que s'ha deixat per tu, és impresentable el que has fet"

Precisa que cap de les frases que Aznar considera ofensives conté expressions de les quals es pugui deduir clarament que li estigués imputant la pretensió d'un benefici econòmic o patrimonial o haver-se servit de Caja Madrid per al seu lucre personal. Així la Sala dóna prevalença, tant en abstracte com en el cas concret, a la llibertat d'expressió davant el dret a l'honor.

La sentència recorda que la jurisprudència és favorable a un àmbit molt ampli de crítica en relació amb els personatges públics, particularment els càrrecs polítics, i més quan la rellevància política d'un expresident del Govern és màxima i, per tant, la seva conducta està més exposada a l'escrutini públic, cosa que eleva el sostre de les llibertats d'informació i opinió.