Rajoy convoca la conferència de presidents el 17 de gener al Senat

Mariano Rajoy ha convocat el 17 de gener al Senat la reunió de la conferència de presidents, sisena ocasió en què es convoca aquest fòrum i al qual l'Executiu espera que assisteixin tots els presidents autonòmics, inclòs el de la Generalitat, Carles Puigdemont.

En la seva invitació, el cap de l'Executiu advoca perquè la conferència de presidents -que no es reuneix des del 2 d'octubre del 2012- es converteixi en un òrgan al màxim nivell per al disseny de les polítiques públiques, segons han informat fonts de la Moncloa.

A l'espera de tancar l'ordre del dia, es preveu que a sobre de la taula hi hagi el debat d'un nou sistema de finançament autonòmic, màxima prioritat dels governs regionals, però també els compromisos amb Brussel·les, la recuperació econòmica i la creació d'ocupació, així com les polítiques per millorar l'Estat del benestar.

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, convocarà ben aviat la comissió preparatòria per definir l'ordre del dia d'aquesta reunió. De fet, fa uns dies en una conversa informal amb els periodistes al Congrés -en el marc de la celebració del 38 aniversari de la Constitució-, va dir que vol encaixar aquest mes de desembre aquesta reunió preparatòria en què es decidiran els temes juntament amb els consellers autonòmics.

ESPERA QUE HI ASSISTEIXI PUIGDEMONT

Sáenz de Santamaría ha afirmat que el Govern pretén dotar de "molt contingut" la conferència de presidents i que espera que hi vagin tots els presidents autonòmics, inclòs Puigdemont, que de moment es nega a assistir-hi.

Donada la importància de totes aquestes qüestions, la 'número dos' del Govern -encarregada des de la conformació del nou Govern d'atendre les més diverses reivindicacions de les comunitats autònomes- ha mostrat el seu desig que no hi hagi baixes de la cita entre els governs central i autonòmics del gener, després de la negativa inicial expressada pel president de la Generalitat de Catalunya.

Sáenz de Santamaría opina que la conferència de presidents ha de ser un òrgan de trobada entre el Govern central i els autonòmics, però ha de "canviar la seva filosofia i la transcendència de les seves decisions".

"La conferència de presidents no es pot limitar a ser una reunió ocasional, amb un magnífic protocol i pocs resultats. Tampoc es pot resoldre i ser una mera juxtaposició dels problemes que afecten cadascú, sinó dirigir-se a procurar solucions", va dir l'1 de desembre passat en la seva compareixença davant la Comissió Constitucional del Congrés.

UNA VEGADA A L'ANY

El socialista José Luis Rodríguez Zapatero va posar en marxa la conferència de presidents el 2004, encara que no ha estat reconeguda en una llei fins a l'any passat, quan la seva existència es va incloure en la de règim jurídic del sector públic com un dels òrgans de cooperació multilateral.

El seu funcionament es regeix per un reglament intern del 2009, publicat pel que llavors era el Ministeri de Política Territorial, que dirigia Manuel Chaves. S'hi assenyala que la conferència es reunirà una vegada a l'any, amb seu al Senat, i que el seu objectiu és debatre "les grans directrius de les polítiques públiques, sectorials i territorials d'àmbit estatal", les actuacions "de caràcter estratègic" i els assumptes rellevants per a l'Estat de les autonomies.

Notícies relacionades

Rajoy frena les expectatives de reforma constitucional

Puigdemont: "La bilateralitat amb l'Estat seria un gest que valoraria"

La conferència es va convocar el 2004 per primera vegada i de nou el 2005, en els dos casos amb el finançament de la sanitat com a assumpte central. El 2007, els debats es van dedicar al finançament de la R+D+I i al repartiment de l'aigua, que generava en aquell moment una gran polèmica entre comunitats.

Dos anys després, es va aprovar un acord de lluita contra la violència de gènere i es va discutir sobre ocupació, agricultura, ramaderia i pesca i una altra vegada sobre la política hidràulica. I el 2012, última conferència celebrada, es va redactar un document general de compromís amb la consolidació fiscal i el compliment de la via d'estabilitat fixada per Brussel·les.