Els bascos volen un referèndum sobre la independència, però votarien 'no'

Aliens a l'evolució del panorama polític espanyol i al procés sobiranista iniciat a Catalunya, el percentatge de bascos que volen la independència és d'un 29%, mentre que al juliol era del 30%. De fet, no ha deixat de decréixer des que el 2008 el suport al separatisme va arribar al 36%. No obstant, un 59% dels enquestats estan a favor que es plantegi al País Basc un referèndum sobre una possible secessió d'Espanya.

L'estudi, dut a terme pel departament de Ciència Política de la Universitat del País Basc, desvela a més que les expectatives sobre les condicions de vida si s'aconseguís la independència estan molt dividides. Un 27% considera que es viuria millor, davant un 35% que creu que la situació empitjoraria, mentre que un 15% estima que a penes hi hauria canvis.

Els que són més proclius a la celebració d'un referèndum són els votants d'EH Bildu, ja que pràcticament el 100% de la seva militància el recolza, mentre que dos terços dels simpatitzants d'Elkarrekin Podem i el PNB s'uneixen a la demanda de la seva celebració. Al pol oposat, el 93% dels populars i el 66% dels socialistes rebutgen la consulta.

Aquestes dades coincideixen amb l'Euskobaròmetre del 2014. Igual que llavors, s'ha tornat a preguntar als bascos què votarien si aquest referèndum se celebrés demà. En aquest cas, un 31% votaria 'sí', mentre que un 39% optaria pel 'no'. Aquesta última opció ha avançat 5 punts en els últims dos anys. Un 12% s'abstindria i un 18% no mostra cap preferència en aquest moment.

Els autors de l'estudi també han preguntat als partidaris de la independència fins a quin punt mantindrien el seu vot si la ruptura amb Espanya també suposés una sortida de la UE, i al mateix temps, una pèrdua de posicions en el mercat espanyol. En aquest cas, el suport a la independència baixaria del 31% al 25% o 23%.

REBUIG A ETA

El rebuig frontal i majoritari a ETA es manté en el 63%, el seu rècord històric. És l'actitud majoritària entre nacionalistes i no nacionalistes, amb l'única excepció dels votants d'EH Bildu, que només secunden aquesta postura en un 21%. Els simpatitzants de la coalició independentista opten preferentment per recolzar els seus fins però no els seus mètodes violents (38%). Només un 3% d'aquest grup manté un suport explícit i total a la banda terrorista, mentre que un altre 16% justifica l'existència d'ETA però reconeixent els seus errors.

D'aquesta manera, l'estudi conclou que després de l'abandonament de la lluita armada el 2011, l'electorat de l'esquerra 'abertzale' ha experimentat una progressiva moderació i un reequilibri intern, que ha coincidit amb una recuperació de la intenció de vot.

En tot cas, la societat basca en el seu conjunt considera de manera gairebé unànime (82%) que ETA ha sigut molt o bastant negativa per a Euskadi. I un 56% atorga credibilitat a la predisposició de la banda i el seu entorn social per posar fi a la violència.

En aquesta matèria, és curiós el canvi de tendència en relació amb els presos, ja que només un 40%, davant el 50% de fa nou mesos, defensa que els terroristes que es penedeixin i expressin la seva decisió d'abandonar les armes s'haurien de beneficiar de mesures de reinserció social. El cansament sobre aquesta qüestió, que fa anys que no registra moviments de calat, podria estar darrere de l'increment del nombre de bascos que creuen que només s'haurien de reinserir els etarres sense delictes de sang.

Ara són el 25%, quatre punts més que a principis d'any. I al mateix temps, un 29%, 10 punts més que fa nou mesos, creuen que tots els membres d'ETA empresonats han de complir íntegrament les seves penes.

NO A LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

Si se celebrés avui un nou referèndum constitucional a Euskadi, el 'no' arribaria al 37%, set punts més que l'any passat, davant un 27% que votaria 'si'. El vot negatiu només és majoritari entre els votants d'EH Bildu (73%), ja que està molt més dividit entre els electors del PNB i Elkarrekin Podem.

Al mateix temps, l'estudi confirma "l'aclaparador malestar democràtic i el pessimisme polític". Només el 14% dels bascos mostren interès per la política, mentre que el 86% restant es divideix entre sentiments d'indiferència (11%), avorriment (22%), desconfiança (33%) i fins i tot irritació (20%).

Notícies relacionades

Illa prepara a Lió el relleu de la presidència dels Quatre Motors per a Europa

Montoro fitxa un antic alt càrrec d’Hisenda per defensar-se

No obstant, els entrevistats diferencien entre la situació política espanyola, davant la qual es mostren pessimistes amb un rècord històric (88%), i el panorama basc, que es veu amb optimisme per un 31%. Només un 20% veu de forma pessimista la política a Euskadi, encara que l'opció majoritària segueix sent l'escepticisme (47%).

Respecte a l'Estatut de Gernika, el 74% dels enquestats se segueixen mostrant relativament satisfets, encara que un 39% des d'una perspectiva crítica. En tot cas, si es tornés a votar avui la seva ratificació, després de 37 anys en vigor, el 'sí' tornaria a ser majoritari (47%) davant el 'no' (13%).