Montoro escalfa motors per negociar els Pressupostos

Serà la setmana que ve, el dijous 15 de desembre, quan el Govern de Mariano Rajoy passarà al Congrés un d'aquests exàmens a què s'haurà d'enfrontar amb freqüència i dels quals pot dependre la seva continuïtat. Se sotmetran a votació el sostre de despesa -primer pas obligatori per poder tenir a mitjà termini nous Pressupostos- i el paquet de mesures urgents que es remet a Brussel·les, entre les quals hi ha una pujada del salari mínim interprofessional (per pressió dels socialistes) i d'impostos especials i de societats.

Els populars tenen segur l'aprovat perquè el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'ha treballat la complicitat dels 84 diputats del PSOE, cosa que li garantirà una àmplia majoria aquell dia a la Cambra, d'aquelles que ell confessa preferir a l'acumulació de vots “marginals” de molts grups parlamentaris.

En tot cas, Ciutadans també ha anunciat després d'una conversa diumenge passat entre Rajoy i Albert Rivera, que va acabar amb un acord de despesa social de 3.840 milions, que recolzarà els acords sobre el sostre però es limitarà a l'abstenció amb les mesures de tipus fiscal. L'Executiu també compta que obtindrà un reconeixement de Coalició Canària i, fins i tot, del PNB.

CALENDARI NEGOCIADOR

Si es confirma finalment en aquesta votació un primer acostament dels nacionalistes bascos al Govern, com diuen esperar els conservadors, el gest tindrà inevitables lectures sobre el que pot passar en la imminent negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2017. De fet, aquest dijous, en una entrevista amb l'agència Efe, el líder del PNB, Andoni Ortuzar, va explicar que Rajoy ha assumit el lideratge de les converses pressupostàries i que li ha telefonat en més d'una ocasió.

Però el departament de Montoro ja està escalfant motors per obrir oficialment el capítol de converses sobre els comptes públics i ho farà, segons van explicar fonts governamentals, així que hagi passat l'examen parlamentari de dijous sobre el sostre de despesa. I sense perdre de vista aquesta vegada C’s i el PNB i tocant de tant en tant, fins i tot sense gaire esperança, la porta dels socialistes.

A LA RECERCA DEL VOT CANARI

El PSOE insisteix que una cosa és haver arribat a un acord preliminar per obrir el camí als Pressupostos, fent gala de ser “oposició útil” que aconsegueix contrapartides com la que afecta la revalorització del salari mínim, i una altra de diferent acceptar pactar-los. La direcció socialista apunta que els seus plans passen per respondre amb una esmena a la totalitat davant el projecte que acabi presentant el Govern, com ha passat sempre, i que en tot cas podria sospesar si en el tràmit parlamentari final hi ha la possibilitat d'acordar esmenes parcials, a fi d'introduir qüestions socials que portaven al seu programa.

A l'Executiu prefereixen no donar res per tancat i insisteixen que buscaran el PSOE, com ja van fer amb el sostre de la despesa i les mesures urgents. No obstant, els populars tampoc amaguen que posaran ara més èmfasi a atraure Ciutadans i els seus 32 diputats -amb els quals han tingut asprors les últimes setmanes per primar la negociació amb els socialistes- i sobretot el PNB, amb cinc escons que poden resultar crucials.

Tot compta per intentar superar els exàmens futurs. Valgui com a exemple que el Ministeri d'Hisenda ja s'ha compromès aquest dimarts amb el president de les Canàries, Fernando Clavijo (també líder de Coalició Canària, amb un parlamentari al Congrés), a desvincular en la pròxima reforma del model de finançament el règim econòmic fiscal de les illes del model general. Això suposarà als canaris 400 milions d'euros més a l'any, al permetre'ls accedir al fons de competitivitat. La mesura, a més, pot suposar de passada un estímul per intentar també captar amb algun esforç més el diputat de Nova Canàries, Pedro Quevedo.

“DESGLAÇ” AMB ELS NACIONALISTES

Amb el PNB ha començat el “desglaç”, com ha confirmat Ortuzar amb aquestes converses directes amb Rajoy, encara que altres dirigents com el portaveu nacionalista al Congrés, Aitor Esteban, avisen que no serà fàcil superar la “glaciació” provocada al seu entendre en la legislatura en què el PP va tenir majoria absoluta. Ortuzar considera que, abans fins i tot de negociar els comptes, el PNB vol que els conservadors "reconeguin" la diferència de la societat basca, i assumeixin que durant la legislatura s'ha de parlar de la reforma de l'autogovern, encara que no la comparteixin, i acabar amb els recursos "automàtics" contra tota legislació basca.

Notícies relacionades

Díaz es penja la medalla de la pujada del salari mínim interprofessional

25 assignatures pendents d'Espanya

La vicepresidenta i responsable d'Afers Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría (que manté fil directe amb tots els grups parlamentaris, com el secretari d'Estat José Luis Ayllón, que ha traslladat el seu despatx de la Moncloa al Parlament aquesta legislatura), assegura que té intenció de rebaixar el nivell de litigis amb les autonomies, també amb Euskadi, els pròxims mesos.

Dilluns passat hi va haver una reunió al Ministeri d'Hisenda entre el ministre Montoro i el conseller d'Economia d'Euskadi, Pedro Azpiazu, en què a més de sobre recursos es va parlar de revisar la quota basca, de possibles noves inversions, de l'AVE i de la polèmica ‘I’ basca, entre altres assumptes. Si no va ser el primer pas en la negociació dels Pressupostos, com asseguren els penabistes, ho va semblar.