¿Fi del desemparament dels denunciants de la corrupció?

Ana Garrido, Roberto Macías, Rubén López i Luis Gonzalo Segura són només quatre dels ciutadans que per demostrar un comportament exemplar han vist com el seu futur s’enfonsava. Tots van denunciar escàndols de corrupció que afecten institucions i partits diversos. I la seva vida s’ha convertit en un calvari per treure a la llum pràctiques vergonyants.

    Espanya és un dels nombrosos països europeus que no protegeix adequadament l’anonimat dels delators ni impedeix, per tant, que els seus superiors intentin silenciar les seves denúncies portant l’assetjament laboral fins a les seves últimes conseqüències. 

    La legislatura anterior es van aprovar més de 70 mesures anticorrupció –aquelles de les quals el PP presumeix cada vegada que li treuen els colors amb un nou cas– però els parlamentaris i l’Executiu es van oblidar de millorar la protecció dels denunciants, malgrat que el seu resguard efectiu és vital perquè funcionaris i altres testimonis s’animin a fer el pas de denunciar pràctiques irregulars.

    La precària situació pot ser que canviï aquesta legislatura. La comissió per la qualitat democràtica del Congrés, acabada de crear, ha acordat que entre els seus primers treballs hi sigui l’aprovació d’una proposició de llei per a la protecció integral dels delators.

ELS DENUNCIANTS AFECTATS / Els treballs començaran la primera quinzena de desembre i per la Cambra baixa desfilaran alguns dels testimonis que defensa la Plataforma per l’Honestedat. Creada per un grup d’activistes l’agost de l’any passat, en principi en suport a Ana Garrido (denunciant del cas Gürtel), ara ha ampliat el seu camp d’acció i compta amb el suport, entre altres, de l’organització Jutges per a la Democràcia. 

    Entre els seus defensats es troben Roberto Macías, delator de les factures falses a UGT; Luis Gonzalo Segura, tinent expulsat de l’Exèrcit per denunciar la corrupció en el seu si (causa que té pendent revisar el Suprem), i Eladio Rubén López, investigador del cas del petit Nicolás.

    La plataforma ha elaborat el seu propi esborrany legal, que exigeix una sèrie de mesures bàsiques. bans que res, que es garanteixi l’anonimat del denunciant; el seu lloc de treball, encara que sigui en un altre departament diferent del que pertany, i es costegin les seves despeses en serveis jurídics i assistència psicològica, si és que la necessita. Els seus promotors plantegen la creació d’un observatori que administri el compliment de la llei, davant el qual els funcionaris puguin denunciar i que s’ocupi de la seva protecció efectiva. 

    Si bé, segons reconeix el portaveu de la plataforma, Pedro Arancón, en el moviment existeixen posicions diverses i hi ha qui considera que la defensa dels querellants ha d’estar en mans dels jutges. 

Notícies relacionades

El desemparament dels denunciants de corrupció arriba al 'New York Times'

Luis Gonzalo Segura: «La corrupció campa a plaer a l'Exèrcit»

OBSERVATORI INDEPENDENT / Malgrat  no existir un consens, demanen que l’observatori o l’òrgan judicial encarregat de vetllar pels confidents sigui independent. Respecte a això, C’s va presentar la seva pròpia llei a l’estiu i va recollir bona part de les demandes de la plataforma, però el seu projecte peca de certa falta d’independència, segons Arancón. 

    Tot i així, l’activista jutja «positiva» l’acollida que estan tenint les seves reivindicacions i considera que, «ara o mai», s’obre la possibilitat de blindar els testimonis, donada la minoria amb què compta el PP, l’únic partit que va rebutjar reunir-se amb la plataforma. «Si hi ha eleccions anticipades i els populars treuen una majoria més folgada serà més difícil», alerta.