Luis Gonzalo Segura: «La corrupció campa a plaer a l'Exèrcit»

El tinent de l'Exèrcit de Terra Luis Gonzalo Segura de Oro-Pulido fa 15 mesos que viu a l'ull de l'huracà. O potser és més correcte anomenar-lo extinent. La primavera de l'any passat va publicar la novel·la Un paso al frente, on denunciava les corrupteles i els abusos de poder amb què, segons ell, es movien els alts comandaments militars. Explicar el que no s'havia explicat mai fins ara sobre les casernes li ha costat sis mesos d'arrest i una ordre d'expulsió de les Forces Armades. L'hi van notificar fa tres setmanes, just el dia que publicava la seva segona novel·la, Código Rojo (Destino), on se serveix del gènere negre per seguir traient a la llum les ombres més negres de l'estament militar. A Defensa el consideren un proscrit, però ell s'ha proposat canviar l'Exèrcit espanyol de dalt a baix. Les seves acusacions apunten alt.

-En els seus llibres descriu les casernes com la cova d'Alí Babá.

-A l'Exèrcit la corrupció campa a plaer amb total impunitat. A mi, per denunciar-ho, me n'han expulsat, però el que crida més l'atenció és que ningú ha contestat a les acusacions que faig. M'han expedientat per insubordinació, no per mentir. Encara ningú m'ha explicat per què a les casernes hi ha comptabilitat B, per què hi ha portes giratòries entre la cúpula de Defensa i les empreses d'armament, per què suportem un deute de 40.000 milions en armament inservible i amb una despesa que únicament val per engrossir uns quants butxaques.

-Anem per parts. ¿A l'Exèrcit hi ha comptabilitat B?

-Fins a l'últim soldat de l'última unitat sap que a qualsevol caserna hi ha uns fons per pagar detalls que no figuren a cap banda. Però vagi a preguntar d'on surten aquests diners i on es registren, que li diran que això no es pregunta. El més greu no és això, que són pocs euros. El que és més greu és comprovar, com jo he comprovat, que el 40% del material informàtic de l'Exèrcit no es correspon amb el que hi ha inventariat. ¿On és tota la resta? ¿D'on van sortir els diners amb què es va pagar el que hi ha i no apareix en els papers?

-¿En què consisteix aquest deute de 40.000 milions de què parla?

-Consisteix a fer avions que no volen, com l'A400M que es va estavellar a Sevilla recentment; submarins que no floten, com l'S80; carros de combat com els Leopard, que no caben als avions de transport i només es poden fer servir a la península ibèrica, no ho sé, per si ens ataquen Portugal o Andorra. Ningú controla com es gasten els diners en armament al nostre país. Ningú. Tot ho decideix la cúpula de Defensa mitjançant operacions opaques que solament beneficien uns quants. Però d'això no se'n parla, com tampoc es parla de les portes giratòries de l'estament militar.

-Expliqui-ho.

-Aquí ningú explica per què el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, el general Carlos Villar Tarrau, va ser fitxat per l'empresa Santa Bárbara, amb la qual poc abans tancava contractes. O per què el cap de l'Estat Major de l'Armada, l'almirall general Sebastián Zaragoza Soto, va penjar l'uniforme per convertir-se en assessor de l'empresa naval militar Navantia. Però és clar, de què ens estranyem, si tenim la guineu cuidant les gallines.

-¿A qui es refereix?

-Al ministre de Defensa, Pedro Morenés, que està vinculat a empreses de fabricació d'armes. Sense anar més lluny, les bombes de dispersió que es van llançar a Líbia contra la població civil provenien d'aquestes firmes. No ho dic jo, ho diu el New York Times. Però a Espanya no es parla d'això. Ni del fet que la despesa en armament s'ha multiplicat per quatre des del 2011, en plena crisi. Ni de l'estructura que té el nostre Exèrcit, hipertrofiada en les seves cúpules. Toquem a dos soldats per cada oficial, és un disbarat. Massa gent dedicada a donar i transmetre ordres i molt poca gent treballant, i a més a més mal pagada.

-Amb les acusacions que fa, no m'estranya que no tingui amics a la cúpula militar.

-Però no és per fer aquestes denúncies pel que em van arrestar, sinó per dir públicament coses com que deixaria l'Exèrcit abans de complir l'ordre d'intervenir a Catalunya.

-¿Exactament què va dir?

-Una cosa lògica i natural: que l'Exèrcit espanyol no pot intervenir a Catalunya, en cap dels escenaris que es poguessin donar, i que si un superior m'ho manés, abans que complir aquesta ordre abandonaria el meu lloc. ¿S'imagina què li hauria passat a un tinent anglès que hagués dit això mateix sobre Escòcia? Allà el ministre de Defensa hauria sortit a donar-li suport, perquè és obvi que un Exèrcit no està per a això.

-Ja sap què diu la Constitució: les Forces Armades són les garants de la unitat territorial de l'Estat.

-Aquest article de la Constitució, el vuitè, s'hauria de suprimir. Perquè un Exèrcit no té aquesta missió per si mateix, al marge de la societat, sinó perquè l'hi mana la societat. El problema és que hem deixat que els militars operin al marge del país. L'Exèrcit funciona com un Estat dins de l'Estat.

-¿Qui n'és el responsable?

-Tothom, i aquí hi incloc els partits nacionalistes i els independentistes. Quan els sento dir que ells no volen saber res de l'Exèrcit, que això és un estament espanyol que no els incumbeix, els recordo que ells també paguen de les seves butxaques aquesta institució. S'haurien d'interessar pel que passa a les casernes. I no penso solament en els diners.

-¿A què es refereix?

-Les forces progressistes d'aquest país han permès que una sèrie de senyors d'ideologia ultra, la mateixa que fa 40 anys, s'atrinxerin a l'Exèrcit i facin i desfacin a plaer. No comprenc com els han regalat aquest espai a personatges tan perillosos, ultres i corruptes. Avui, la ideologia franquista segueix manant a les casernes.

-¿Aspira a un Exèrcit que sigui més d'esquerres?

-Aspiro a un Exèrcit plural, com ho és el país. Però les Forces Armades actuals no són un reflex de la societat. Si la ideologia ultra amb prou feines representa un 1% a les urnes, li asseguro que a la cúpula militar supera el 90%. Jo no conec cap general de mentalitat progressista, i n'he tractat molts. La majoria dels comandaments militars provenen de famílies amb diverses generacions de militars al darrere, que han anat a col·legis especials i han mamat aquesta mentalitat ultra durant tota la seva vida. Això perpetua en l'estament militar els pitjors vicis durant generacions.

-¿Diria que l'Exèrcit no ha madurat al mateix ritme que la resta del país en els últims 40 anys?

-És obvi que no. L'Exèrcit no ha viscut la Transició. Aquí, després del 23-F es va acordar que els militars podien fer el que volguessin a les casernes mentre seguissin allà sense molestar, i així ens va. Ja és hora que això canviï.

-¿Vostè per què es va fer militar?

-A la meva família hi havia avantpassats militars i el 2002, que va ser quan vaig entrar, vaig pensar que m'allistava a una institució moderna i avançada. Ingènuament, vaig creure que l'Exèrcit espanyol havia passat pel mateix que l'alemany, que als anys 70, amb la guerra ja llunyana, va depurar els seus comandaments de tots els reductes del passat i va crear unes forces armades a base d'universitaris i tècnics.

-¿I què hi va trobar?

-Des del començament hi vaig veure coses que no m'agradaven. Després, a mesura que vaig anar ascendint, vaig comprovar que la corrupció estava incrustada en l'àmbit més profund de la institució. Al principi no et pots negar a participar en el que veus, fins que em vaig començar a sentir com un mafiós més i vaig decidir plantar-me. Un dia, un brigada em va demanar que anés al domicili d'un general a instal·lar-li una xarxa de fibra per a la seva família. Li vaig dir que m'ho demanés per escrit i a partir d'aquell moment em vaig convertir en un personatge incòmode.

-¿No va denunciar als seus superiors el que veia?

-És clar que sí, però no hi van fer res. Després vaig recórrer a la justícia militar, i va passar el mateix. Ja sap què li va passar a la comandant Zaida [Cantera].

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El TS mou fitxa contra Delgado

-¿Què busca?

-No busco res per a mi. Ni tan sols demano una pensió, com demanava Zaida. Tan sols aspiro que les idees il·lustrades entrin a les casernes. Que hi hagi auditories, transparència, contrapesos, fiscalització. Ara mateix n'estic fora, però continuaré lluitant als tribunals europeus i no pararé fins a tornar a l'Exèrcit i fer-ne fora els que l'han convertit en la seva zona privada.