Millo: "Quan Puigdemont arriba a un acord, compleix la seva paraula"

Diàleg per frenar la "col·lisió" és la màxima que es vol aplicar el nou delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo (Terrassa, 1960). Confia en la seva llarga experiència política per aconseguir-ho.

-En un míting el 2015 vostè va qualificar les estelades de “banderes pirates”

-Equiparar una estelada a una bandera pirata és com dir que no és una bandera constitucional. Des d'aquest punt de vista, té la mateixa validesa una estelada que qualsevol altre símbol que no sigui legal. En segon lloc, jo tinc interès a reunir-me amb el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) [Miquel Buch], en relació amb les declaracions que va fer instant els ajuntaments a aprovar mocions que acordin despenjar la bandera espanyola el Dia de la Constitució. Al dir això em van preguntar si estaria disposat a veure'm també amb l'AMI, l'ANC, Òmnium… i jo vaig dir que vull que la Delegació sigui la casa de tots els catalans, i per tant no excloc a ningú encara que no comparteixi les seves idees. Si em volen veure, estic disposat a rebre'ls i parlar.

-Per tant, han de ser ells els que li demanin la reunió.

-Exacte. Jo, d'entrada, no la plantejaré. Perquè jo em dirigeixo a institucions municipalistes que estan dins de la legalitat en les propostes que fan. Per això em va sorprendre el que va dir el president de l'ACM. Aquí n'hi ha alguns que encara no han entès que un acord, per molt democràtic que sigui, no pot justificar el fet d'infringir una llei.

-És a dir, si el 6-D alguns ajuntaments despengen la bandera d'Espanya, la seva actuació serà la mateixa que va tenir la seva predecessora, Llanos de Luna.

-És que no hi haurà cap canvi d'actuació a l'exigir que es compleixin les regles del joc. Si algú crida a incomplir la llei, jo interpreto que està buscant una reacció. Si algú pensa que defensar el diàleg per buscar solucions és compatible amb el fet de permetre que s'incompleixi la llei, s'equivoca. No judicialitza la política qui garanteix el compliment de la llei, sinó qui la incompleix.

-Llavors, ¿quina diferència hi haurà entre la seva etapa i la de la seva predecessora?

-Hi ha una diferència marcada pel canvi de prioritats del Govern. Fins ara la prioritat era sortir de la recessió econòmica, perquè si no el país se n'anava en orris i avui no seríem el que més creix d'Europa. Això ara permet una segona etapa per abordar un altre problema prioritari, el territorial, i específicament el conflicte generat per la Generalitat a Catalunya, que des del 2012 va decidir fixar un rumb de col·lisió. El meu objectiu és impedir que aquesta estratègia de col·lisió arribi al final.

-¿I per on ha de començar aquesta etapa cap a l'entesa?

-En primer lloc, perquè la Generalitat estigui disposada a abandonar l'estratègia de la col·lisió. Si la Generalitat surt de l'enroc i aposta pel diàleg, farem una agenda de temes a millorar: finançament, infraestructures, Rodalies…

-Parlant del finançament. El 2012, amb vostè com a impulsor, el congrés del PPC va aprovar una ponència en què s'advocava per una fiscalitat "singular"

-Aquesta és la ponència d'un partit en un congrés. Jo ara parlo com a Govern. ¿Quin és el missatge que va llançar el PPC llavors? Que el model de finançament actual no és just ni equitatiu. S'ha de veure quines són les particularitats de cada autonomia i quin model s'ajusta a les seves necessitats. Llavors, respectant el principi de solidaritat però també amb una sensibilitat més gran amb el d'ordinalitat, acordar entre tots un model que respongui a les diferents particularitats.

-Llavors, ¿la fiscalitat hauria de ser singular per a totes les comunitats?

-El nom no fa la cosa. Entrar ara en un debat de noms és anticipar-se o posar límits a la negociació.

-Doncs quan vostès van posar aquest nom, a alguns dirigents del PP no els va agradar. Inclòs Xavier García Albiol, que va aparcar la idea

-Aquesta ponència va ser aprovada per unanimitat. Una altra cosa és encallar-se en el llenguatge. Si el llenguatge no facilita la recerca de l'acord, no és el més important. Del que es tracta és d'entendre que les comunitats tenen diferents peculiaritats a tenir en compte, però que a l'hora d'acordar-ho, tothom hi ha d'estar d'acord.

-Això pot requerir molt temps, més d'un any.

-Jo no ho sé, però el que hem de fer és posar-nos a treballar, i el que em preocupa és que seria perjudicial que el Govern de la Generalitat digués que no li interessa parlar d'això.

-¿Creu que el Goven arribarà a convocar un referèndum?

-Espero que no es convoqui un referèndum il·legal, perquè seria condemnar els catalans a un altre carreró sense sortida com el 9-N. Jo espero que hi haurà capacitat de dialogar per buscar una solució diferent.

-A l'hora de plantejar aquest diàleg, ¿ajudarà que vostè i el president Puigdemont es coneguin de fa molt temps?

-La meva experiència personal amb el president és que, malgrat la discrepància profunda sobre el model d'Estat, sempre hem sigut capaços de posar el bé comú al davant i arribar a acords sense infringir la llei. Va ser alcalde de Girona durant una època gràcies a un pacte amb el PP. I sé que és una persona que quan arriba a un acord, compleix amb la seva paraula. I això en la política és molt important, i en el passat aquesta actitud no s'ha donat a Catalunya. Per això tinc l'esperança que si arribem a un acord entre governs, ell complirà.

-Doncs el president Puigdemont ha dit que farà un referèndum vulgui o no vulgui el Govern central

-Això és una posició maximalista que va dir al Parlament i la va necessitar per guanyar una votació determinada, la de la qüestió de confiança, perquè la CUP no li havia votat els pressupostos, cosa que no té res a veure amb l'acord que jo busco. Sé que és una missió molt difícil, però per evitar la col·lisió hem de buscar una fórmula que no sigui un referèndum il·legal. Jo he de buscar camins de solució que facilitin cedir a l'altra part. I això, sempre dins de la llei.

-I aquests camins que diu vostè, ¿han d'acabar amb una votació per part dels catalans?

-No ho veig necessari. No dic que sigui impossible. Hi ha un problema de finançament, d'infraestructures, de Rodalies… Això es pot fer sense votar. Estic segur que moltes persones que avui pensen que l'única solució és la ruptura poden arribar a veure que hi ha altres camins.

Notícies relacionades

¿Enric Millo s'ha fotografiat alguna vegada amb una estelada?

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

-Llavors Puigdemont no compliria la seva paraula.

-Jo no vull anar tan lluny. Li he explicat la meva experiència personal amb ell, amb qui encara no m'he reunit com a delegat del Govern. Quan el diàleg es porti a terme, veurem quina és la posició de l'un i l'altre, però si ara ho limitem al que va dir al Parlament, estem renunciant a un altre camí que potser quan es plantegi pot fer-lo rectificar. L'important no és enrocar-se en una posició, és no enganyar. Si has de canviar de posició, ho expliques i hi ha un motiu, és perfectament comprensible.