PERFIL

Rita Barberá, l''alcaldessa' del PP

La que va ser un dels puntals del partit, segons la va piropejar el mateix Rajoy, es troba en aquests moments més aïllada que mai pel seu partit

Rita Barberá.

Rita Barberá. / TÀSSIES

4
Es llegeix en minuts
Laura L. David
Laura L. David

Periodista

ver +

Fa poc més d'un any i mig, des del balcó de l'Ajuntament de València, la llavors alcaldessa Rita Barberá feia burla de la Intifalla, una protesta festiva que aquella jornada denunciava el menyspreu de les autoritats populars a les víctimes de l'accident del metro. Amb la llengua fora i la mà al nas, assenyalava la seva privilegiada posició i els deia: "Jo, aquí". Barberá sentia llavors que d'allà no se n'aniria mai. Però des d'aquell dia tot ha anat costa avall per a l'"alcaldessa d'Espanya", com la va batejar el mateix Mariano Rajoy.

Les eleccions municipals del maig del 2015 van marcar un punt d'inflexió, ja que van tancar el seu regnat a la capital del Túria. Encara ressonen els ecos de les seves paraules després de conèixer els resultats: "¡Quina hòstia... quina hòstia...!". Encara que va ser primera força política a València, Barberá va perdre 100.000 vots, la meitat dels seus regidors i l'alcaldia. I va deixar de ser aquell actiu que aixecava passions als mítings del PP i que el mateix Rajoy aclamava, malgrat estar ja assenyalada en el 'cas Emarsa' per haver rebut de la trama diverses bosses de la luxosa marca Louis Vuitton (un "regal habitual", segons ella va assenyalar); en el 'cas Nóos''cas Nóos' (del qual es va escapar tot i que el jutge José Castro hi va veure clars indicis per imputar-la) i en la ruïnosa compra pública de l'empresa en fallida que organitzava el Gran Premi de Fórmula 1 a València.

Amb la decisió del Tribunal Suprem d'obrir causa penal contra Barberá pel 'cas Imelsa', se suma als 20 assessors o exassessors i 14 regidors o exregidors investigats per l'anomenat 'barrufeig' al consistori valencià. Ara, el balcó des del qual se la veu abocar-se és el de casa seva, un edifici en què no fa gaire temps dos policies locals feien guàrdia dia i nit. No obstant, Barberá no és ara menys accessible que abans. No va trepitjar mai gaire el carrer, fora d'actes acuradament preparats on l'acompanyava una cohort de senyores i joves de Noves Generacions; ni va baixar del cotxe oficial. El seu Lancia Delta va estar aparcat 23 anys al pàrquing de l'ajuntament. Segons l'actual alcalde, Joan Ribó (Compromís), Barberá tenia a la seva disposició més de 25 agents exercint d'escortes les 24 hores, fins i tot a les vacances.

BIOGRAFIA SENSE PASSAT

Al Senat, el seu actual destí laboral, tampoc s'ha prodigat gaire. Les seves absències han sigut sonades, i, malgrat aquestes, el partit la 'va premiar' en la legislatura fallida amb un càrrec a la Diputació Permanent de la Cambra alta, blindant així el seu aforament en el cas, com així va ser, que es dissolguessin les Corts i es repetissin els comicis. En aquesta legislatura, repeteix com a vocal de les comissions Constitucional i d'Economia. Si renova el seu càrrec a la Diputació encara s'ha de veure, ja que encara no s'ha constituït i el PP no ha pres una decisió respecte a aquesta qüestió. O això és el que ha transcendit.

Encara que hi ha molts rumors sobre la seva vida privada, se'n sap poc. De la seva joventut, que va ser 'musa de l'humor' de València i que va treballar com a periodista en el franquisme. Del seu model de gestió, que li agrada envoltar-se de la seva família. La seva germana Asunción ('Totón') Barberá va ser la seva cap de gabinet a l'ajuntament. Un dels seus nebots, Quique, un empresari que contractava habitualment amb el seu consistori, i la seva neboda 'Toti' la va col·locar en un teatre municipal a les ordres del ventríloc i empresari José Luis Moreno (que el va enfonsar). Se li coneixen pocs amics; potser M. Carmen García Fuster, exsecretària municipal del grup popular i la seva col·laboradora més estreta al consistori (i també imputada en el 'cas Imelsa'). Al marge d'aquesta excepció, sembla que entre els seus companys d'equip de les últimes dècades no va cultivar cap amistat, encara que quan tenia el comandament a la plaça tots la idolatressin. Fins i tot Alfonso Grau, que va ser la seva mà dreta a l'ajuntament i està processat a Nóos, es va allunyar fa temps del seu costat. Ara li diu "la senyora Barberá" i creu que sí que sabia que sota el seu mandat hi va haver blanqueig i finançament il·legal del partit.

"LA CAP"

A l'actual alcalde Ribó li resulta difícil creure que una alcaldessa "que decidia fins i tot el color de les flors" que en cada temporada es plantaven al pont més car de mantenir de la ciutat, no estigués "al cas de tot". Ella ha admès amb orgull en diverses ocasions que tots l'anomenaven "la cap" i era habitual veure-la donant ordres, no precisament amistoses, a vegades amb un simple gest o mirada.

Notícies relacionades

Ara aquella mirada fosca a penes surt per la finestra del seu domicili, on se la pot imaginar acompanyada de les bosses, fulards i altres regals de luxe que s'han anat revelant en les diferents causes de corrupció en què s'ha vist implicada. Així passa les hores pensant si renunciar a la seva acta de senadora o no.

Ullet dret de Manuel Fraga, va fundar Aliança Popular a València i es va presentar a la presidència de la Generalitat amb aquestes sigles. Va perdre, com també ho va fer la primera vegada que es va presentar a l'alcaldia, ja amb el PP, quan va firmar el que ella ara en diu "un pacte de perdedors" amb Unió Valenciana per convertir-se en primera regidora. Després de 32 anys de diputada i 24 anys al capdavant de la tercera ciutat de l'Estat amb quatre majories absolutes, Barberá és ara per al PP un bé amortitzat en termes comptables.