Errejón sobre la fusió de Podem amb IU: "Rotundament no"

El secretari polític adverteix a Iglesias que no recolzarà unir-se en el mateix partit amb els seus socis electorals

Errejón: Sorprèn que el PSE pugui acordar allò que el Comitè Federal va prohibir a Sánchez / DAVID CASTRO / Vídeo: ATLAS

3
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol
Iolanda Mármol

Periodista

ver +

Íñigo Errejón es desmarca de Pablo Iglesias. El secretari polític ha anunciat aquest dimarts que està en contra d'un procés de fusió entre Podem IU. Assumeix que es pot mantenir la coalició electoral (Units Podem), però adverteix que no està disposat a deixar que el partit morat es "dissolgui" en una suma d'esquerres. 

Al seu parer, les dues formacions han de continuar sent independents, ja que no tot l'electorat a qui aspiren a convèncer comparteix les mateixes etiquetes. "Si crec que hem de seguir com a pols electorals, rotundament sí. Si això ha d'implicar una dissolució o una fusió, la resposta és rotundament no", ha assenyalat Errejón, que ha incidit que la militància no estarà disposada a una operació semblant.

La seva reflexió és especialment rellevant perquè arriba només unes hores després que el secretari d'Organització, Pablo Echenique, confirmés que aquest debat serà un dels més destacats al congrés estatal de Podem, Vistalegre II, a l'hivern del 2017 i després de la petició explícita del líder d'IU per afrontar la integració "com més aviat millor". 

Errejón ha assegurat que aquest projecte no està sobre la taula i ha anunciat que, si fos el cas i algú el portés a l'assemblea ciutadana, ell s'hi oposaria. "La unitat de l'esquerra és important, però per sobre hi ha la unitat popular", ha afirmat, en un evident repte a Iglesias, que aquest dilluns va advocar per la fusió sempre que sigui consultada amb les bases. 

DESMARCAMENT CLAU

És la primera vegada que Errejón es mostra tan contundent al distanciar-se dels postulats del secretari general, just quan les famílies podemistes estan intentant aclarir si són capaces de portar un projecte comú a l'assemblea ciutadana estatal o, per contra, presenten rutes polítiques alternatives. La seva reacció en un assumpte tan compromès suggereix dificultats severes per teixir un acord amb Iglesias, cosa que es podria traduir, si no hi ha consens, que tots dos plantegessin projectes alternatius. No obstant, Errejón sempre ha mantingut que, encara que plantegés el pols polític, mai competiria per liderar Podem. La setmana passada, Iglesias va desafiar el seu secretari polític a presentar un projecte alternatiu quan va afirmar que "diverses propostes poden ser més bona notícia que una de sola".

Notícies relacionades

El "no rotund" d'Errejón arriba després d'una cadena de coincidències. IU ha posat a la venda la seva seu a Madrid per intentar saldar el deute de vuit milions d'euros que manté amb entitats financeres, cosa que seria un requisit imprescindible per a una fusió orgànica. Al setembre es va registrar la marca Units Podem com a partit al Ministeri de l'Interior. I a més, Garzón ha plantejat l'assumpte en les seves declaracions públiques. Si ell i Iglesias estan embastant un acord per legitimar-lo a Vistalegre, a Errejón no li consta. No obstant, els dirigents afins a l'errejonisme han llançat en les últimes hores una ofensiva en contra de la fusió des de diversos espais de reflexió en tribunes i xarxes socials. 

Un eventual procés de fusió és una clau transcendental, perquè no es tracta només d'un canvi orgànic, la construcció d'un nou partit que albergui diverses formacions, el mateix que ja és IU. Implica, sobretot, un canvi a la direcció i, el que més preocupa Errejón, un canvi del rumb polític de Podem des del seu inici. L'ADN dels morats no ha apostat fins ara per una suma de partits d'esquerres que apel·len a la identitat de la classe obrera. Creuen que això ja s'ha intentat diverses vegades i l'esquerra sempre ha sigut residual. L'aposta amb què va néixer Podem és la hipòtesi nacional popular: ser capaç de resoldre les inquietuds de diferents classes, d'individus que han votat opcions diferents i que no tenen per què estar identificats sota les mateixes etiquetes. El gir cap a la radicalitat d'Iglesias sembla que ha abandonat aquestes tesis. A Vistalegre II es veurà si el partit morat agafa un nou rumb i amb qui.