L'aliança basca aplana la reforma de la Constitució

Euskadi enfila la seva pròpia via, impregnada de pragmatisme (la marca del PNB), d’autogestió (la del PSE respecte al PSOE) i allunyada de la crispació que provoca, de manera justificada o no, la deriva independentista iniciada pel Parlament. La unilateralitat no és el camí, va proclamar el lehendakari, Iñigo Urkullu, en l’última campanya basca. Les seves paraules encara couen en els partits sobiranistes catalans, que –no sense raó– van recordar que si Catalunya disposés d’un règim fiscal com el concert basc plorarien amb uns altres ulls. Però, recorrent a la distinció que va encunyar Tierno Galván entre la política d’ideals i la de programes, mentre una part de l’independentisme català persegueix la primera, el nacionalisme basc continua en la segona. Així, el pacte entre el PNB i el PSE proposa una reforma de l’Estatut, que, com totes, haurà de ser ratificada en una consulta i planteja la necessitat de modificar la Constitució per frenar la pulsió «recentralitzadora» de l’Executiu central. La música és la mateixa que fa uns quants anys que sona a Catalunya. La diferència, com ironitzen al Palau de la Generalitat, és que quan ho diu «aquell bon noi moderat», en referència a Urkullu, no s’espanta ningú.

El dret a decidir i el blindatge de competències, aquesta vegada en versió autogovern basc, tornarà a ocupar els titulars i el dubte és quin ressò pot tenir en les estratègies que dissenyin tant el Govern central com el de Carles Puigdemont. En contraposició al «referèndum o referèndum» del president català, Urkullu revesteix la seva proposta de legalitat i la situa en un termini màxim de vuit mesos, cosa que acota el debat i esgota en la mesura justa.

¿Per què Mariano Rajoy hauria d’atendre els desitjos del lehendakari i no els del president? Una hipòtesi, gens rebuscada, és la de la pura necessitat. El PP ara anhela els vots del PNB per aprovar els Pressupostos i, més endavant, per al que convingui al llarg de la legislatura. ¿I per què el PSOE, que s’ha assabentat a última hora dels detalls de l’acord, hauria de beneir l’estratègia de la seva gent a Euskadi? Perquè els vots dels nacionalistes poden servir també perquè, si arribés el cas, el PSOE pugui blanquejar algun suport al PP al Congrés. La combinació entre aritmètica i supervivència explicarà moltes de les decisions que adoptaran els partits. Tant si és a Euskadi, a Catalunya o a la Carrera de San Jerónimo.

La partitura comença a ser una altra, com va evidenciar el discurs que Soraya Sáenz de Santamaría va pronunciar ahir en la presa de possessió d’Enric Millo com a nou delegat del Govern central. Diàleg, consens i lleialtat institucional. Aquests tres conceptes, i per aquest ordre, van ser els que la vicepresidenta va destacar. No fa falta ser un expert en comunicació no verbal per apreciar el canvi de to en comparació amb el que van utilitzar durant la passada legislatura en les conferències de premsa de cada divendres quan també era ella qui s’encarregava de fixar posició. «Que el to és diferent és evident. Però s’ha de veure com es concreten les bones paraules. A veure què accepten de les 46 propostes que els vam entregar al mes d’abril», resumeixen al Govern de la Generalitat. El document està ara sobre la taula de Santamaría.

Notícies relacionades

El PNB i el PSE pacten debatre sobre nació i dret a decidir en la reforma de l'Estatut

PNB i PSE: una història de 12 anys d'entesa i 15 de desacords

«No disposar de majoria absoluta és un problema per a Rajoy, però per a nosaltres té la seva part positiva perquè reforçarà la imatge de centre del partit», pronostica un destacat dirigent del PPC. La qüestió és de quina manera es tradueix el canvi de tàctica d’un Govern que fins i tot va disposar d’una unitat secreta de la policia per buscar informació i fins i tot fabricar-ne contra polítics independentistes.

DE L'‘OPERACIÓ CATALUNYA’ A L''OPERACIÓ DIÀLEG'

Es busca girar full de l’operació Catalunya (malgrat  que al Congrés està pendent la creació d’una comissió d’investigació per aclarir-la) i revertir la percepció que Rajoy sempre té un no per resposta quan es tracta peticions que procedeixen de Catalunya. A Jorge Fernández Díaz se li ha trobat un retir daurat en una comissió parlamentària sense transcendència però més ben remunerada que el ministeri i José Manuel García-Margallo ja no és l’encarregat de trucar a ambaixadors perquè controlin els actes del Diplocat. Ara, en la gira per promocionar el seu llibre, fins i tot reconeix que una part important de la societat catalana està esperant una proposta de l’Estat i advoca per una reforma constitucional que fins fa quatre dies el PP negava.