PNB i PSE: una història de 12 anys d'entesa i 15 de desacords
L'acostament del PNB als 'abertzales' poc abans de firmar el Pacte de Lizarra va suposar un dels motius de ruptura entre socialistes i nacionalistes
zentauroepp22610192 gra138 vitoria 03 06 2013 el dirigente del pnv joseba eg161120133204 /
Les relacions entre PNB i PSE en els últims 30 anys han oscil·lat entre l'entesa i el desacord gairebé a parts iguals, ja que en els primers 12 anys les dues forces van governar colze a colze l'Executiu basc i els 15 següents van viure una època d'hostilitats, iniciades per l'acostament dels nacionalistes als 'abertzales'. El desglaç va començar el 2013, amb un pacte sobre els pressupostos, i aquest diumenge ha aconseguit una nova fita amb l'acord firmat per a un govern de coalició,
L'entesa entre penabistes i socialistes va tenir la seva arrencada en la tercera legislatura (1987-1990). El novembre del 1986 es van celebrar eleccions al Parlament Basc després de l'escissió al PNB i el naixement d'Eusko Alkartasuna.
Per primera vegada, el PSE va superar en escons, no en vots, rl PNB i va intentar formar un govern de coalició precisament amb EA i amb Euskadiko Ezkerra, partit amb el qual anys més tard es va fusionar. L'intent no va arribar a bon port i el PSE de Txiki Benegas va pactar amb el PNB i va cedir la presidència a José Antonio Ardanza, en un Govern en què Ramón Jáuregui, com a 'vicelehendakari', es va convertir en l'home fort dels socialistes a Euskadi.
Aquesta coalició, en què PNB i PSE van tenir cada un sis consellers, va veure el desenvolupament més important de les institucions autonòmiques del País Basc i també va passar per moments delicats, com el 1990, quan el PNB va recolzar al Parlament basc una resolució en favor del dret d'autodeterminació.
El gener de l'any següent el PNB, després de tornar a guanyar les eleccions autonòmiques, va formar govern amb EA i EE, un Executiu que va durar poc més de mig any pel suport que va donar Eusko Alkartasuna a mocions en favor de la independència en diferents ajuntaments de la comunitat autònoma.
L'ENTRADA DE BUESA COM A 'VICELEHENDAKARI'
Mentre el PNB mantenia aquesta fórmula tripartida, el juny del 1991 va negociar i va tancar amb els socialistes acords per garantir la governabilitat de les diputacions forals i els principals ajuntaments. Aquest pacte va facilitar el retorn dels socialistes al Govern basc després de l'expulsió d'EA.
L'octubre del 1991 el PSE va incorporar a l'Executiu del 'lehendakari' Ardanza Fernando Buesa com a 'vicelehendakari' i cinc consellers més, davant els 8 del PNB.
El 1994 el PNB va tornar a guanyar les eleccions i Ardanza a finals d'any va formar un nou gabinet amb els socialistes i EA. La presència dels socialistes en aquest govern es va veure reduïda a tres consellers, davant els quatre del PNB, que va col·locar Juan José Ibarretxe com a 'vicelehendakari', i els dos d'EA.
La legislatura es va acabar de forma abrupta quan els consellers socialistes van presentar el 3 de juliol de 1998 la dimissió. El detonant final va ser el rebuig del PNB a una proposta socialista perquè en la reforma del reglament del Parlament Basc s'inclogués l'acatament de la Constitució per part dels diputats electes.
Aquesta qüestió, que ara torna a estar d'actualitat a proposta del PP, va ser la gota que va fer vessar el got però per darrere hi havia les "relacions privilegiades" que el PSE entenia que estava mantenint el seu soci amb Herri Batasuna.
PACTE DE LIZARRA
De fet, poc després les formacions nacionalistes i Ezker Batua van firmar el Pacte de Lizarra que va servir com a pista d'aterratge per a una treva d'ETA.
Es van obrir anys de distanciament i profund enfrontament entre nacionalistes i socialistes, amb moments tràgics com els viscuts després de l'assassinat de Buesa per part d'ETA. I és que llavors el 'lehendakari' Ibarretxe tenia un pacte de legislatura amb Euskal Herritarrok, la marca de l'esquerra 'abertzale', tot i que la banda terrorista havia reprès la seva activitat violenta i aquesta formació es negava a condemnar els atemptats.
Aquestes males relacions es van mantenir durant les tres legislatures en què el PNB va governar amb EA i EB i posteriorment després que el PSE, per primera vegada, arribés el 2009 a Ajuria Enea gràcies a unes eleccions en què no va poder concórrer l'esquerra 'abertzale' i al suport que els va donar el PP.
EL DESGLAÇ
Aquest conflicte entre nacionalistes i socialistes es va acabar el setembre del 2013. Governava el PNB en solitari, per primera vegada des del 1986, amb Iñigo Urkullu com a 'lehendakari'. Els dos partits van arribar a un pacte d'estabilitat política i pressupostària que va garantir a partir de l'exercici del 2014 pressupostos en les principals institucions.
Des d'aleshores PNB i PSE mantenen un bon clima d'entesa. Després de les últimes eleccions locals i forals el juny del 2015 van firmar un acord de coalició per governar les tres diputacions forals i els ajuntaments de Bilbao i Sant Sebastià.
Notícies relacionadesAquest pacte es va ampliar gairebé un any després, el maig del 2016, al consistori de la capital alabesa.
Ja llavors es va veure aquest acord com una antesala del que podia passar per a la conformació del futur Govern Basc, com va passar el 1991.
