El PNB i el PSE pacten debatre sobre nació i dret a decidir en la reforma de l'Estatut

AUTOGOVERN

El PNB i el PSE han pactat que es procedeixi a la reforma de l'Estatut de Gernika "respectant l'ordenament jurídic", que haurà de comptar amb el màxim consens possible i ser ratificada per la societat basca. En l'acord de Govern subscrit per les dues formacions, s'admet que es puguin debatre en el si d'una ponència d'autogovern qüestions com "el reconeixement d'Euskadi com a nació", el dret a decidir "i el seu exercici pactat en un marc de negociació i acord" dins de la legalitat.

Els socis de govern es comprometen, mitjançant aquest document, a promoure un procés que culmini en "la necessària actualització del pacte estatutari basc", i per fer-ho, activaran una ponència específica. En aquest sentit, buscaran, "amb el màxim consens, una formulació oberta però concreta, de bases i principis per a la reforma i l'actualització de l'autogovern".

La ponència establirà la fórmula o el procediment "més adequat per a l'elaboració d'un esborrany de text articulat que enunciï una reforma de l'Estatut de Gernika, respectant l'ordenament jurídic", i que haurà de ser redactat en el termini de vuit mesos. A més, serà tramitada pel Parlament basc com a proposició de llei, "seguint les normes i els procediments juridicolegals vigents i els establerts al Reglament de la Cambra".

El document assenyala que, "una vegada substanciats els processos de negociació, pacte, tramitació i aprovació de la proposta per part de les institucions competents, els acords que aquestes adoptin seran sotmesos a la decisió de la ciutadania, perquè els ratifiqui mitjançant referèndum".

EL PROCÉS DE PAU

El pacte entre el PNB i el PSE preveu una proposta per al desarmament definitiu d'ETA, amb una declaració prèvia de la banda sobre el seu caràcter "irreversible i incondicional", així com el compromís amb una política penitenciària que inclogui tant "el reconeixement del dany causat" com l'acostament dels presos de la banda.

Tots dos partits es marquen com a objectiu aconseguir un "final ordenat de la violència". Aquest "compromís" s'hauria de plasmar en "tres grans eixos", consistents en el suport a la verificació d'un calendari de desarmament definitiu "que prèviament inclogui una declaració d'ETA sobre el seu caràcter irreversible i incondicional, com a expressió de la seva voluntat de dissolució" i la consecució de la "dissolució i desaparició definitiva d'ETA".

Per materialitzar aquest punt, el Govern impulsarà "una proposta sobre desarmament definitiu" i per a la dissolució d'ETA, i promourà una proposició no de llei de suport a aquesta proposta.

POLÍTICA PENITENCIÀRIA

Notícies relacionades

Sánchez ignora el bloqueig de Junts i presentarà Pressupostos: «El Govern continuarà el seu full de ruta»

El Govern central desbloqueja la llei contra la multireincidència de Junts malgrat témer una clatellada de l’esquerra

El document defensa, així mateix, una política penitenciària "fonamentada en la promoció activa dels principis legals d'individuació, humanitat, reconeixement del dany causat i reinserció". Una de les seves conseqüències seria "el suport al trasllat de les persones preses a presons pròximes al seu entorn familiar".

En aquest sentit i "d'acord amb les previsions d'ordenament jurídic", impulsaran "una proposta de reorientació de la política penitenciària" que estableixi com a "objectiu fonamental" la reinserció, que atengui de manera prioritària "les problemàtiques de més incidència humanitària", i que "afavoreixi l'acostament de presos".