Junts per la tercera via

Hi va haver un temps en què gairebé tots els partits catalans compartien un fons sobre on cada un dibuixava la seva visió del món i com millorar-lo. Aquell color de fons era el catalanisme, una defensa del fet nacional català i, alhora, una voluntat transformadora del conjunt d’Espanya. Però el procés ha acabat amb aquell color de fons. I alguns, diversos, intenten aquestes setmanes buscar la patent de catalanista en les seves noves aventures polítiques. 

    Una d’elles és l’associació Portes Obertes al Catalanisme, que sorgeix de les voluntats individuals de persones emmarcades en el PSC i Unió Democràtica amb l’objectiu d’insuflar aire fresc a una escena catalana totalment presa per l’independentisme, a favor o en contra.

Ideologies diferents

Posats a parlar amb alguns dels seus impulsors, tots coincideixen en una advertència: «Nosaltres no serem un partit polític, com sí que intenta fer Antoni Fernández Teixidó», assenyalen. El temps de gestació de Portes Obertes ha sigut llarg, relata Jordi Casas, membre d’Unió i exdelegat de la Generalitat a Madrid, entre moltes altres fites de la seva carrera. «Ha sigut un any de trobades informals que van donar pas a una reunió a l’Hotel Balmoral davant mig centenar de persones d’on va sorgir la idea de l’acte del 14 de novembre».

    «No hi ha hagut discussió ideològica», sosté Casas, que com a socialcristià seria difícil de conjugar amb el socialisme de Pere Navarro i Jordi Hereu, també integrants de l’associació, tot i que apunta que si s’hagués de donar el cas, «que no es donarà, es podria establir un programa de govern». Una opció que des de les files socialistes veuen encara més impossible, tot i que, com tots diuen, aquest no és el punt a subratllar de Portes Obertes.

Notícies relacionades

El federalisme agafa aire a l'Hospitalet

La fiscalia demana la nul·litat de la condemna del Suprem a García Ortiz per vulnerar el seu dret a la defensa

    Les veus consultades destaquen «la transversalitat ideològica» dels afins. Un dels integrants, que manté l’anonimat, el compara, «salvant diferències, que són moltes i importants, amb l’Assemblea de Catalunya», que als anys 70 va comandar la lluita antifranquista.

    Aquesta mateixa veu revela que s’han mantingut contactes «amb afiliats a ICV i que membres de l’antiga CDC, d’una manera discreta, també s’han interessat per aquest moviment polític». Tots ells comparteixen el diagnòstic: el procés ha dinamitat el catalanisme.