BARÒMETRE DEL CENTRE D'INVESTIGACIONS SOCIOLÒGIQUES

La guerra socialista enfonsa el PSOE i dóna ales al PP i Podem, segons el CIS

Els socialistes es deixaven sis punts després de la dimissió de Sánchez

Iglesias es col·loca com a segona força i Rajoy duplica en vots el PSOE

4
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La guerra civil desfermada al PSOE durant el mes d’octubre va perforar una mica més el terra dels socialistes a les enquestes, fins i tot abans de confirmar-se que s’abstindrien per facilitar a Mariano Rajoy la continuïtat a la Moncloa. El primer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) després de la dimissió de Pedro Sánchez, però anterior al debat d’investidura i a la formació del nou Govern, escalabra el PSOE fins a anotar-se un nou mínim històric, el 17% dels vots. Aquest registre empitjora en 6,1 punts el del sondeig del juliol i té dos grans beneficiaris: el PP, que es dispara fins i tot sense haver culminat Rajoy la seva reelecció, i Units Podem, que aconseguiria, ara sí, el 'sorpasso' que les urnes li han negat dues vegades.

Quan es va començar el treball de camp, l’1 d’octubre, acabava de tenir lloc el comitè federal del PSOE que es va saldar amb la renúncia de Sánchez i ja es començava a parlar de la possible abstenció dels socialistes davant la investidura de Rajoy. Paral·lelament, en aquells dies –l’estudi va finalitzar el dia 10– s’estava desenvolupant també el judici sobre les targetes 'black' de Caja Madrid a l’Audiència Nacional, que feia seure al banc dels acusats, entre altres, l’exvicepresident econòmic del Govern Rodrigo Rato. Però la plaga de la corrupció no va erosionar en absolut els populars al costat de com s’ha acarnissat la crisi socialista en les seves expectatives electorals.

CANVI EN LA MEDALLA DE PLATA

Rajoy tornaria a guanyar avui les eleccions amb el 34,5% dels vots, un punt i mig més que en les eleccions del 26-J i dos punts més que en el baròmetre del juliol. El percentatge actual dels populars duplica la marca que obtindria el PSOE, que passa del 23,1% de fa tres mesos al 17% –en els últims comicis legislatius va treure el 22,6%–. En l’enquesta anterior del CIS, Sánchez aconseguia resistir amb prou feines en segona posició, un consol que en aquesta ocasió ja s’ha esfumat.

Podem i les seves confluències s’enfilen fins al 21,8%, dos punts més que al juliol i set dècimes més que el 26-J. Els podemistes avantatgen en gairebé cinc punts els socialistes i el PP gaudeix d’un comodíssim coixí de gairebé 13 punts per sobre del seu immediat perseguidor. A més la coalició morada supera el PSOE tant en intenció directa de vot (15,8% davant del 12,3% dels socialistes) com en el nivell de simpatia (18,2% per 16,7%).

A Ciutadans, soci primer de Sánchez i més tard de Rajoy, no li van del tot malament, ja que ha aconseguit frenar la caiguda. Però tampoc aconsegueix enlairar-se atès l’ímpetu del PP. El partit d’Albert Rivera s’anota un 12,8% dels sufragis, vuit dècimes més que al juliol i un percentatge similar al que va obtenir a les urnes al juny. ERC, el cinquè grup parlamentari del Congrés, també milloraria una dècima l’estimació de vot fins al 3%. El PDC –l’antiga CDC– manté les seves expectatives electorals, amb un 1,7%.

VOT BASTANT DECIDIT

L’inèdit context en què es van desenvolupar les eleccions del 26-J, després de la impossibilitat d’investir un president des dels comicis del 20 de desembre, no va influir gaire en el comportament electoral dels espanyols. Tres de cada quatre votants (76,8%) ja tenien decidit quina papereta escollirien abans fins i tot que comencés la campanya, encara que un 17% dels que van anar a les urnes van decidir el seu vot la setmana anterior a la jornada electoral. Per la seva part, un de cada 10 abstencionistes van mantenir fins a l’últim moment el dubte sobre anar a votar o no.

Entre els que sí que hi van participar, hi va haver un 31,7% que no ho va fer convençut. En concret, el 22% va votar amb dubtes, i el 9,7% ho va fer «perquè es tractava d’un mal menor». Ara bé, el 67,3% dels electors van dipositar el seu sobre amb convicció.

DOMÈNECH, EL MÉS BEN VALORAT

Un baròmetre més, el portaveu d’En Comú Podem, Xavier Domènech, és el líder polític més ben valorat. Encara que cap dirigent aconsegueix arribar a l’aprovat, Domènech és el que més s’hi acosta, amb una valoració de 4,51, seguit del coordinador federal d’Izquierda Unida, Alberto Garzón, amb un 4,47.

Notícies relacionades

Pel que fa als líders de les quatre principals formacions estatals, el més ben puntuat és el president de Ciutadans, Albert Rivera (3,69), seguit del ja exlíder del PSOE, Pedro Sánchez (3,35), acabat de dimitir al fer el treball de camp del sondeig; del secretari general de Podem, Pablo Iglesias (3,22); i per últim, del reelegit president del Govern i líder del PP, Mariano Rajoy (2,97).

Dels grups catalans, el portaveu adjunt d’ERC, Gabriel Rufián, s’endú un 3,32; mentre que el portaveu del PDC, Francesc Homs, es queda amb un 2,90. 

Creixen la inquietud per la corrupció i els partidaris de l'Estat autonòmic

En relació amb el debat territorial, l’opció de no fer canvis a l’Estat autonòmic va pujar punts a l’octubre, del 35,7% al 38,3%, i segueix sent l’aposta majoritària entre els votants dels quatre grans partits. L’altra pujada significativa se l’anoten els partidaris d’un Estat centralitzat sense autonomies, que passen del 16,6% al 18,9%. La idea d’incrementar l’autogovern agrada al 13,2%, a penes dues dècimes menys que al setembre, la mateixa diferència que es produeix entre els partidaris de reduir l’autonomia (10,5%). Tres dècimes creixen els que recolzen el dret a la independència (10,1%).