NEGOCIACIÓ DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT

El Govern i la CUP s'encaminen cap a la batalla final dels pressupostos

Els anticapitalistes no renuncien a la seva exigència d'apujar l'IRPF a les rendes més altes

La negociació dels comptes aborda, de moment, fórmules de recaptació alternatives

jrico35803326 barcelona 05 10 2016  politica debatr de politica general en161022190809

jrico35803326 barcelona 05 10 2016 politica debatr de politica general en161022190809 / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Com els tambors que marcaven el ritme als remers en les galeres a mesura que s’acostava la gran batalla, la negociació pressupostària entre el Govern i la CUP creix en intensitat. A escasses setmanes que s’entregui al Parlament el llapis de memòria amb el detall dels comptes, els nervis de les parts implicades (PDC, ERC i CUP) es desfermen, entre altres motius, per la impossibilitat de silenciar tot el que es discuteix. «Tot està sobre la taula» –apunta una font coneixedora de les converses–, «també l’IRPF, però sí que és veritat que ara mateix no rep el focus de les discussions». És a dir, la batalla de l’IRPF encara no ha començat.

 

Segons fonts de les tres parts consultades, els esforços del Govern s’encaminen ara a buscar acords sobre les anomenades «externalitats negatives», que és com Iñigo Errejón, pare d’allò del «nucli irradiador», també denominaria aquelles activitats productives que exerceixen un perjudici econòmic a les arques públiques. L’exemple de manual seria la taxa sobre les begudes ensucrades (avançada per EL PERIÓDICO), tenint en compte que el consum generalitzat d’aquests productes reverteix en un augment de l’obesitat i la diabetis en la societat, amb la despesa sanitària que això ocasiona.

També ha transcendit una voluntat per gravar les grans fortunes. Aspecte que les parts reconeixen que es troba sobre la taula, a proposta de la CUP. No obstant, fonts anticapitalistes afirmen que cada vegada que han tret l’assumpte «CDC ha dit que no». Més enllà dels dubtes de tipus ideològic, aquesta mena  de gravamen genera la dificultat d’haver d’anar de la mà amb l’impost de patrimoni si es vol evitar que un ciutadà acabi pagant dues vegades pel mateix bé.

EL TAMÍS DELS TÈCNICS

I és que aquesta és una altra constant. Després del pols ideològic entre els tres partits, arriba el tamís dels tècnics de la Conselleria d’Economia que avaluen la viabilitat o no de portar a terme la proposta. Els pròxims dies, la CUP farà arribar una nova proposta sobre l’impost de grans fortunes, aspecte en què s’ha inspirat en la gestió d’EH Bildu a la Diputació Foral de Guipúscoa.

Amb tot, tots els camins porten a l’IRPF. A la discussió sobre la seva modificació, com a mínim. Tan cert és que sobre la CUP pesa la pressió de tenir els pressupostos per fer possible el referèndum, com que tots els actors, almenys els republicans, són conscients que l’assemblea anticapitalista pot advocar pel no si no és que els comptes continguin un se-nyal clar, evident, fàcil d’entendre per la ciutadania que es vol revertir la desigualtat entre classes acomodades i populars.

Notícies relacionades

Un observador de la CUP assevera que l’acord serà difícil «si no hi ha un avanç en impostos directes». Fonts convergents insisteixen que aquesta carpeta està tancada. I les republicanes repliquen a l’hermetisme dialèctic de què a vegades fa gala Oriol Junqueras i afirmen que al punt mitjà entre dos extrems es troba «la virtut». I ells es veuen en aquest punt mitjà. Veuen amb bons ulls rebaixar l’IRPF a classes mitjanes i opinen que només apujar-les a les rendes altes donaria escassos beneficis.

L’IRPF apunta que tornarà a ser la gran batalla. La batalla que pot decidir si es convoquen o no eleccions. I si aquest procés s’acaba o no ara.