Baltasar Garzón: "No puc comprendre ni acceptar que es voti el PP"

Les memòries de Baltasar Garzón (Torres, Jaén, 1955) són un repàs a la història recent d’Espanya. També són una aproximació al que defineix com un calvari particular amb un origen situat en la investigació del GAL i que va viure el seu últim episodi en la inhabilitació com a jutge arran de les seves indagacions sobre el 'cas Gürtel'. 

–En el capítol dedicat al GAL es pregunta si el lector se’n recorda d’aquell «desastre». Hi deu haver joves que potser s’hi hagin interessat després de la referència feta per Pablo Iglesias al Congrés. ¿Què va pensar quan el va sentir parlar de la calç viva?

–Per a mi sempre està present que la defensa de l’Estat de dret s’ha de fer des de la legalitat i no tinc cap dubte que Pedro Sánchez, que és qui hi havia en aquell moment, està totalment compromès amb la legalitat. Crec que la referència històrica no és dolenta, però va faltar dir que sí que hi va haver resposta des de la justícia. Contra tota voluntat política, el GAL es va investigar.

–En diferents casos, per exemple en el de Sogecable, parla de la fabricació d’informes falsos. En aquest cas en concret, per buscar «merda» sobre vostè. Això era a mitjans dels 90, però ara amb l’anomenat 'Fernándezgate' les víctimes han sigut polítics independentistes. ¿És una pràctica habitual?

–És una pràctica a l’empara d’una malvada visió de la raó d’Estat. Aquesta ha de ser la raó democràtica, la dels ciutadans i la seva protecció. Per descomptat no se’ls protegeix buscant brutícia, buscant de forma il·lícita àmbits que després s’utilitzen de forma espúria per forçar situacions. Qui fa això està trencant l’Estat de dret i contribuint a generar desconfiança en les institucions. 

–A Catalunya se’l recorda per l’operació Garzón. Vostè defensa que les detencions de membres de Terra Lliure abans dels Jocs Olímpics es van practicar amb absolut rigor. Però encara avui existeix la sospita que l’objectiu era evitar qualsevol incident durant la seva celebració i, a més, després, es va condemnar l’Estat espanyol per no haver investigat les tortures. 

–El Tribunal Europeu de Drets Humans diu que no hi va haver tortures. Punt primer. Segon: No hi va haver zel suficient en les investigacions. Claríssim. El que dic és que no sóc jo.  Durant anys, moltes persones vinculades a Terra Lliure i alguns mitjans atacaven repetint «Garzón, Garzón torturador, no investiga...» No, miri, a mi no em corresponia. El que sí que vaig fer va ser agafar aquelles declaracions, recollir totes i cadascuna de les afirmacions i demanar als metges forenses que redactessin un dictamen. Em van dir que no hi havia signes aparents i en aquell moment, allà, s’acabava la competència respecte de les tortures. ¿A Espanya hi ha hagut laxitud? Sí. Però també és molt dolenta la manipulació i focalitzar en una persona el que no és així. En relació a les detencions, hi havia motius més que suficients per actuar perquè era imminent la producció d’atemptats.                                

–La seva visita a Barcelona ha coincidit amb la polèmica sorgida per la instal·lació de l’estàtua decapitada de Franco. Hi ha qui considera que és una provocació.

–Crec que el que s’ha pretès amb l’exposició és confrontar el feixisme amb la democràcia. Si ha generat un debat i si hi ha víctimes del franquisme que s’han sentit ofeses, demana una explicació constructiva. L’alcaldessa té una línia molt definida de defensa de la memòria històrica i de compromís antifranquista. A vegades es fan coses amb bona voluntat que no són del tot enteses. Aquí és on el polític ha de contribuir a aclarir aquest dubte. 

 

–El periodista José Martí Gómez descriu els imputats per la 'Gürtel' com a atracadors de moqueta. ¿Li sembla una bona descripció?

–Tot el que digui José Martí em sembla ben dit. No tinc autoritat per discrepar d’ell. Em sembla una definició periodística encertadíssima. Potser jo hi afegiria i 'de saló', perquè és als salons on es coïa tot això.

–'Gürtel', Púnica, Taula… però el PP guanya les eleccions.

–Aquesta és una de les grans contradiccions sobre les quals algun dia haurem de reflexionar a Espanya. Jo no les puc comprendre ni les puc acceptar. Respecto que cadascú voti qui vulgui votar però això no vol dir que sigui correcte. No és correcte votar a qui no és transparent, a qui no afavoreix un govern net, decent.

–Relata una conversa amb Felipe González l’abril del 94 i arriba a la conclusió que mai es va lluitar seriosament contra la corrupció al seu partit i al Govern. ¿És el mateix que  li passa ara a Rajoy?

–És la carta que dirigeixo a Felipe el 18 d’abril de 1994 en què li presento la dimissió i li dic que no estem assumint el nostre compromís de lluita contra la corrupció i no l’hem explicat a la gent.

–¿Però Rajoy actua ara com ho va fer llavors González?

–Jo no li he escrit a Rajoy. Penso que passa més temps defensant-se i veient-les venir que prenent decisions. Considero que si una persona ha sigut citada i recontracitada hauria d’oferir-se al tribunal per donar explicacions.

Notícies relacionades

Correa admet els regals i les comissions que va cobrar per treballar amb el PP

El Govern, davant les acusacions de Correa: "són fets del passat"

–Al seu llibre apareixen referències a molts polítics. Sorprèn la duresa amb què parla de qui va ser ministre de l’Interior i Justícia, Juan Alberto Belloch. ¿Era tan cínic com vostè el retrata?

–Jo he mirat de reflectir el que vaig viure. No tinc cap animadversió contra ell. No som amics tot i que em va abraçar quan vam guanyar les eleccions. Jo he procurat ajustar-me als fets. El que va fer Paesa i el que va fer cadascun. Jo ho vaig viure en primera persona. Jo he estat investigant 'els papers de Laos', 'els papers del Cesid', el GAL... No oblidi que es va crear un grup per acabar amb mi. Anys després cadascun d’aquests partícips va venir a veure’m i em va dir «jo no vaig ser», «jo no volia», «m’ho van ordenar». Això és la vida.